Un gegant cultural del segle XX, estrella del Museu Picasso el 2022
El centre dedicarà la primera gran exposició a Daniel-Henry Kahnweiler, el galerista dels cubistes
BarcelonaEl galerista Daniel-Henry Kahnweiler és considerat com un gegant de la cultura del segle XX, sobretot per haver promocionat els fundadors del cubisme, Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, i també altres grans artistes com André Derain, Maurice de Vlaminck i Fernand Léger. Per això el Museu Picasso de Barcelona li dedicarà una gran exposició, la primera, que serà l'estrella de la programació d'enguany. "Una quarta part estarà dedicada al cubisme de Picasso i altres artistes", diu el director del museu, Emmanuel Guigon. La comissària de la mostra serà Brigitte Léal, la sotsdirectora del Centre Georges Pompidou, d'on vindran més de 150 obres.
El recorregut abordarà també la relació de Kahnweiler amb Catalunya, perquè va ser el galerista de l'escultor Manolo Hugué i del pintor Josep Togores, i sobretot per l'estreta relació que va tenir amb la sala Gaspar, sense la qual no hauria sigut possible l'exposició del malagueny en aquesta sala el 1960, que va generar unes cues antològiques. Kahnweiler també va estar involucrat en l'edició de gravats de Picasso i en enviar-ne exemplars dedicats al secretari de l'artista, Jaume Sabartés, al Museu Picasso. Aquesta mostra, que es podrà visitar del 17 de novembre al 19 de març de l'any que ve, servirà per escalfar els motors de les exposicions i activitats barcelonines dins els actes commemoratius del cinquantenari de la mort de Picasso el 2023.
Per a Emmanuel Guigon, la programació d'un museu ha de reflectir el caràcter únic de la seva col·lecció com passarà amb moltes de les altres exposicions previstes. La primera de l'any serà Picasso projecte blau (del 5 d'abril al 4 de setembre), sobre els estudis tècnics que s'han fet en quatre obres de l'època blava de la col·lecció, entre les quals hi ha Jaume Sabartés amb pinçanàs i Natura morta, un dels terrenys més fèrtils en els últims anys per conèixer els seus processos creatius perquè Picasso va reutilitzar les teles i dècades més tard s'han descobert les obres que hi van quedar ocultes. "El nostre objectiu és sempre entendre millor les obres i documentar la nostra col·lecció. Per això volem reconstruir la traçabilitat de l'època blava, és un període vital en l'obra de Picasso", diu Reyes Jiménez, la cap del departament de restauració o conservació preventiva del museu i comissària de la mostra.
Al llarg de la seva trajectòria al capdavant del museu, Guigon, que ha vist renovat el seu mandat fins a finals del 2023, ha demostrat com fer exposicions atractives amb materials d'arxiu, com va ser el cas de les cartes de Picasso a Jaume Sabartés. Tot apunta que tornarà a passar amb l'exposició de l'arxiu de la historiadora que va fer el catàleg raonat dels gravats de Picasso, Brigitte Baer (1931-2005), que es va quedar al Museu Picasso gràcies a la donació del seu nebot, Daniel Leclerc. També en la segona mostra del fons fotogràfic del francès Lucien Clergue (del 16 de juny al 20 d'octubre), que anirà més enllà del vincle de Clergue i Picasso i aprofundirà en la mirada del fotògraf.
Una altra novetat de l'any serà la residència al museu de l'artista camerunès Barthélémy Toguo (Mbalmayo, 1967), conegut per la seva denúncia de problemàtiques com les migracions i l'exili, i una exposició que es podrà veure del 22 de setembre al 26 de febrer del 2023, la primera a l'Estat. En el terreny de les publicacions, el museu publicarà al setembre una guia de l'artista i Barcelona.