Gelabert i Faura protagonitzen una col·lecció de llibres dedicada als coreògrafs catalans

BarcelonaSintetitzar cinquanta anys d'experiència, espectacles, classes i conferències. Això és el que ha fet Cesc Gelabert a El que m'agradaria que la dansa fos, el primer número de Paragrafies. Es tracta d'una nova col·lecció de dansa publicada en col·laboració entre Comanegra, l'Institut del Teatre i el Mercat de les Flors. La seva vocació és clara: donar veu als coreògrafs catalans perquè exposin "el seu pensament, eines i metodologies", en paraules d'Àngels Margarit, directora del Mercat. "No és només un llibre per a ballarins –adverteix Gelabert– perquè la dansa és habitar el cos amb l'emoció i la ment".

Han sigut dos anys de feina amb el crític de dansa Quim Noguero, que ha sigut l'editor d'aquest assaig de 325 pàgines que suposa una porta d'entrada a l'univers Gelabert. Està dividit en dos blocs, un primer sobre "la vida en general" i un segon sobre "el món de la dansa". "Una tercera part del llibre és pedagogia perquè el meu somni seria que la dansa fos al nucli dur de l'educació", afirma el coreògraf. Concebut com un "arbre", Gelabert tracta de manera amplia el món de la dansa incloent-hi els polítics, els crítics, els escenògrafs i també el públic: "Al final no n'hi haurà perquè tothom vol ser creador", opina el coreògraf. Sobre com concep la dansa, Gelabert afirma que s'ha expressat en conceptes "senzills", per exemple, veu una coreografia com una "recepta": "És un acord o un pacte secret, privat, subjectiu i intangible".

Zombis, dansa i discoteques

Amb una concepció diametralment oposada del que és una coreografia, Pere Faura exposa a Discozombi, el número dos de la col·lecció, el seu amor pels zombis, la dansa i les discoteques. De fet, la crítica de dansa Bàrbara Raubert, editora del volum, ha bromejat durant la presentació perquè enviava a Faura les preguntes per WhatsApp i ell les responia amb un àudio a les dues de la matinada des de la discoteca. Fins i tot tenen previst un podcast que revelaran quan surti el volum, a finals de mes. "El llibre m'ha servit per reflexionar sobre el món de la festa i la disco, que és la meva segona escola de dansa, un espai de llibertat on la gent es relaciona sense paraules i la dansa ocupa el lloc principal", diu Faura, que va estrenar el 7 de juliol Rèquiem nocturn al Grec, un espectacle que es veurà la temporada vinent al Mercat i amb el qual el coreògraf s'acomiada dels escenaris. També hi han participat quinze col·laboradors d'horitzons ben diversos –lingüistes, economistes, etc.– i el llibre s'ha dividit en tres parts: Diürna, Nocturna i Crepuscle. "Aquesta última és més apocalíptica i les reflexions estan fetes més en clau poètica", diu Faura, que es reconeix un "friqui" dels zombis: "Crec que mereixen una reflexió política i sociològica profunda perquè representen els altres. No parlen, només es mouen i quan els veus, has de fugir".

La sèrie Paragrafies continuarà amb noms com els de María Muñoz, Andrés Corchero i Marina Mascarell. La idea és mostrar una panoràmica general de la creació actual a Catalunya al marge de les generacions. "No hi ha cap col·lecció com aquesta, que doni la paraula als creadors, i ells seran els que decidiran si prefereixen treballar sols o en diàleg amb algun poeta, neurocientífic o periodista", explica Margarit. L'actual col·lecció del Mercat de les Flors, Cos de Lletra, continuarà endavant, però la directora assenyala que és una sèrie de "filosofia i pensament".