La Generalitat vol rescatar de l'oblit els 2.500 morts dels psiquiàtrics de Sant Boi

BarcelonaL'ARA va publicar fa un mes un reportatge amb unes xifres esfereïdores: la mort de 2.454 persones entre 1936 i 1939 als psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat. Teníem les xifres, perquè són les que es conserven al cementiri: en un municipi que aleshores tenia uns 10.000 habitants, hi va haver 3.240 enterraments. En molts casos hi consta el lloc de defunció: carrer Doctor Pujadas, 24 (1.220 defuncions) i carrer Doctor Pujadas, 26 (1.232). A la primera adreça hi havia el psiquiàtric de dones, i a la segona, el d'homes.

Hi ha les dades que té Carles Serret, historiador i responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, però queden moltes capses per obrir en arxius que no són de l'administració pública. El gran interrogant és què va passar exactament perquè morís tantíssima gent en tan poc temps. Fins ara, a Catalunya, no s'ha investigat gaire què va passar als psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat entre 1936 i 1939, però ara hi ha la intenció de començar a fer-ho. Segons ha pogut saber l'ARA, la Generalitat vol rescatar de l'oblit els que van estar-hi internats, a vegades en condicions molt penoses, durant la Guerra Civil.

Entre els molts documents que guarda Serret, hi ha els rebuts del cementiri. L'1 de gener de 1938 es van cobrar 780 pessetes pels "drets d'enterrament de 78 cadàvers de dones el mes de desembre". ¿Com podien morir 78 dones en tan sols un mes? Aquest és un dels interrogants que una investigació podria respondre. Hi ha víctimes de totes les edats. La més jove tenia 10 anys i la més gran, 97. Des de 1895, els psiquiàtrics de Sant Boi els gestionava l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, però, amb l'esclat de la Guerra Civil, van passar a estar administrats pels mateixos treballadors, que, segons el reglament d'aleshores, estaven "carregats de bones intencions". Tanmateix, devia haver-hi moltes mancances. El psiquiatre Pedro Antón, a Almacén de razones perdidas. Historia del manicomio de Sant Boi (1835-1945), detalla que el 1937 van ingressar 374 pacients, en van morir 421 i se'n van escapar 87. El 1938 van ingressar 885 malalts, hi va haver 856 defuncions i en van fugir 165. El 1939 en van ingressar 552 i en van morir 205.

Els de Sant Boi, que devien acollir també molts refugiats que fugien de l'ocupació franquista, no van ser els únics psiquiàtrics on van tenir lloc defuncions i desaparicions durant els anys de conflicte. Altres institucions psiquiàtriques guarden als seus arxius els registres de persones a qui no se'ls va donar l'alta però que, quan va acabar la guerra, havien desaparegut. És un del molts capítols del nostre passat que una investigació pot ajudar a respondre. Alguns dels besnets i besnebots dels que van morir en aquestes institucions fa anys que batallen per recuperar-ne la memòria, perquè se'ls recordi i perquè, en algun lloc del cementiri, hi consti que allà, en una immensa fossa comuna, hi ha enterrats centenars i centenars de persones provinents dels psiquiàtrics.