“La gent pensa que o seràs famosa o viuràs davall un pont”

PalmaQualsevol dematí, les aules de l’ESADIB (Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears) són tan plenes de crits, plors i rialles com de melodies i exercicis de respiració. “Què fas? Per què intentes desenterrar el padrí?”, crida una estudiant a un altre que ha començat una dinàmica tirant-se a terra i fent el gest d’excavar amb ànsia. L’escena forma part d’un dels tallers que s’imparteixen cada dimarts dematí, un en què un grup de futurs intèrprets posen en pràctica la seva capacitat d’expressar emocions. “Alerta”, els interromp en un moment donat la professora, l’actriu Caterina Alorda, “perquè quan demanau ‘què fas?’ o ‘què et passa?’ tornau la pilota a la teulada de l’altre i això no és el que cercam. També hem d’intentar no desinflar les emocions amb què ens trobam, hem de vetllar per mantenir-les”, els assenyala. 

A la mateixa hora, un altre grup posa en pràctica tècniques de cant mentre a una altra aula s’hi fan sessions de doblatge d’una pel·lícula. Ben a prop d’allà, una dotzena d’alumnes seu al voltant d’una taula per revisar els detalls d’un text que assagen, i als passadissos, entre una sala i una altra s’hi acumulen bastidors, peces de vestuari i altres elements de caracterització. Així és el dia a dia d’un centre que l’any que ve celebrarà 20 anys d’existència i on actualment estudien ja alumnes que, com l’ESADIB, van néixer l’any 2006. 

Implicació emocional

“Només duim uns mesos, però ja veim que seran uns anys intensos. Acabam passant més temps aquí que a ca nostra, però entre les classes i les pràctiques arriba a ser intens, requereix molta dedicació”, asseguren Carlota i Gabriela, estudiants de primer. Tot d’una ho corroboren altres alumnes amb més anys d’experiència. “Pots arribar a passar 12 hores aquí molt fàcilment, perquè ho vols esprémer tot”, assegura Paula, estudiant de tercer. “A altres carreres tens un examen a finals de quatrimestre i ja està. Però aquests estudis són un examen constant. Com més aviat et facis a la idea que potser no acabaràs fins d’aquí a quatre anys, millor”, afegeix. 

En aquest sentit, totes coincideixen a assenyalar la implicació emocional com una de les característiques determinants d’aquests estudis. “Encara que no ho semblin, són molt tècnics”, exposen Marta i Sílvia, també estudiants de tercer. “Requereixen que facis molta feina amb tu mateixa. T’has d’exposar molt, i això vol dir enfrontar-te a les teves pors i treballar una part emocional que et pot dur a passar-ho malament, però és intrínsec a la feina que has de fer. També hi ha moments en què ens ho passam molt bé”, asseguren. 

Precisament aquesta part de joc que té el treball d’un intèrpret és l’origen de la majoria dels prejudicis associats no només a la professió, sinó molt especialment a la formació que requereix. “És molt habitual que et facin befa sobre si vas a cantar un poc a classe o a veure a què et tocarà jugar, com si fer art dramàtic fos una cosa menor o pur entreteniment, però t’hi arribes a acostumar i a llevar-li importància. Nosaltres sabem que el nivell d’exigència física, emocional i també teòrica que tenim cada dia aquí és molt alt”, argumenten les estudiants de tercer curs. 

Entre altres, al llarg dels quatre anys que duren aquests estudis, s’imparteixen assignatures d’expressió corporal, història de les arts dels espectacles, mim i pantomima, dramatúrgia o dicció catalana. I just en aquesta darrera hi ha hagut un canvi important en els darrers anys, segons afirma Joan Manel Vadell, qui ensenya tècnica de la veu a diferents cursos des de fa deu anys. “Els alumnes d’ara fan servir el castellà com a llengua habitual quan es relacionen entre ells, basta guaitar durant els descansos per comprovar-ho”, assegura. “Quan jo vaig començar aquí no era així”, afegeix. Vadell es mostra preocupat també per les implicacions que això pot tenir per al seu futur laboral, ja que “un actor que vulgui treballar aquí no només ha de saber parlar català, és que l’ha de saber parlar molt bé, i si només en parlen a classe és més complicat que sigui així”, sentencia el també actor. I apunta a la influència de les xarxes socials, on els continguts en català són minoritaris, com una de les possibles explicacions a aquest fenomen. 

Tanmateix, no és l’única diferència que Vadell troba en els actuals estudiants de l’ESADIB en comparació amb els que començaren els estudis fa deu anys. Assegura que actualment també detecta una mancança d’eines i recursos per fomentar la imaginació, un element clau per a qualsevol que vulgui dedicar-se a la interpretació, però també un empoderament més gran en els estudiants. “Tenen molt clar el que volen i saben quins són els seus drets i les seves obligacions, i ho defensaran tant com sigui necessari”, argumenta. 

Majoria de dones

Entre els objectius a llarg termini dels estudiants actuals de l’ESADIB, que per aquest curs 2024-2025 són 62, són molt diversos. N’hi ha que demostren una predilecció pels mitjans audiovisuals i que tenen l’actriu mallorquina Agnès Llobet, qui actualment forma part del repartiment de la sèrie Sueños de Libertad, entre els seus referents. D’altres tendeixen a la creació, si bé n’hi ha alguna que ja ho ha descartat per ser “massa complicat”. “Si vols fer una peça pròpia, has d’invertir uns doblers que no saps si et retornaran”, assegura una estudiant de tercer curs, mentre que n’hi ha que afirmen aspirar a compartir escenari amb alguns dels seus professors. També hi ha una estudiant de quart, de nom Carla, que en acabar el grau voldria dedicar-se a estudiar el món de les arts escèniques a altres llocs del món, com per exemple l’Índia. “És la naturalesa mateixa dels actors, ser nòmades”, comparteix, “tot i que també crec que és important fomentar el context local. Ja que hem estudiat aquí, d’alguna manera hi hem de contribuir, no?”, es demana. 

A les aules de l’ESADIB hi han estudiat nombrosos professionals de les arts escèniques de les Balears, com Clara Ingold, Josep Orfila, Aina Zuazaga i Héctor Seoane, qui fa només uns dies recollia el premi Recvll de teatre a Blanes per l’obra Don’t touch the siurell. També entre el seu professorat hi figuren noms de referència del sector teatral de les Balears. A més de Joan Manel Vadell i Caterina Alorda, actors com Xavier Frau, Maria Bauçà i Lluqui Herrero, directors com Joan Fullana i Joan M. Albinyana i altres professionals multidisciplinaris com Joan Carles Bellviure o Biel Jordà imparteixen classes actualment al centre. 

Una tendència que s’ha mantingut al llarg dels anys és una presència més gran de dones que d’homes entre els estudiants i, de fet, ara mateix entre l’alumnat hi ha més del triple d’al·lotes que d’al·lots. “Als estudis d’art dramàtic, històricament sempre hi ha hagut una majoria de dones”, esclareix Maite Villar, directora del centre, “tot i que si després et poses a analitzar la feina que hi ha per a uns i altres això no es manté. Normalment, hi ha hagut majoria de rols masculins, tot i que és cert que la tendència està canviant”. 

De fet, només són tres els al·lots que actualment cursen el tercer any d’aquests estudis, entre ells un de nom Dani, que assegura no trobar cap explicació al fet que són minoria en aquests estudis, més enllà de certs prejudicis associats a l’ofici dels actors i al treball emocional que implica. “Però jo no som molt bon exemple de res”, relata, “perquè si jo som aquí és per mon pare i ma mare. Jo deia que volia estudiar Criminologia, però com que veien que tenia el cuquet, em van suggerir que provàs de fer les proves d’accés a l’ESADIB. I aquí estic, molt content i agraït”. 

La precarietat del sector

En qualsevol cas, a cap dels alumnes que actualment cursen els estudis de grau a l’ESADIB se’ls escapa que el sector de les arts escèniques encara roman molt lligat a la precarietat. El darrer estudi sociolaboral de la fundació AISGE (Artistes Intèrprets, Entitat de Gestió de Drets de Propietat Intel·lectual), publicat a principis de 2024, constatava que només el 7% dels intèrprets espanyols superen els 30.000 euros d’ingressos anuals, mentre que el 77% d’ells ingressa menys de 12.000 euros cada any per la seva feina artística. I les xifres són encara pitjors per a les actrius: elles cobren, de mitjana, un 40% menys que ells per fer d’intèrprets. A més, aquest mateix estudi reflectia la forta dependència que els intèrprets de les Balears tenen de treballs fets en altres sectors econòmics per tal d’arribar a final de mes. 

“És molt habitual que et diguin que està molt bé que estudiïs, però que potser et convendria cercar-te una altra cosa que et doni per viure”, relaten Carlota i Gabriela, estudiants de primer curs. “Donen per fet que o seràs famosa i sortiràs per la televisió o hauràs de viure davall un pont, que no hi ha un terme mitjà quan estudies això”, continuen i assenyalen la versatilitat com un element clau per al futur en la professió. “Estam molt conscienciades que ens haurem de fer el nostre propi camí, però també convençudes que si cercam la manera de ficar-nos en aquest món a nivell professional, la trobarem”. 

En aquest sentit, l’equip directiu de l’ESADIB assegura que les sortides laborals d’aquests estudis són molt diverses, des de l’ensenyament fins a la dramatúrgia, la producció o la interpretació, si bé reivindiquen la necessitat d’aconseguir l’especialització dels alumnes, una qüestió que potencien amb formacions específiques que tenen també una mirada internacional. Tanmateix, troben a faltar una presència més gran de les arts escèniques a l’educació obligatòria –“no com una activitat de lleure i social, que també, sinó com un element de formació que sigui impartit també per professionals del sector”, puntualitzen– i reivindiquen un major reconeixement social d’aquests estudis. “És una professió on hi ha molt d’intrusisme”, assenyala la directora Maite Villar, “i la societat pot contribuir a posar fi a la precarietat que hi ha al sector. L’ètica laboral de cadascú també hi té un pes, en tot això”, sentencia.