Gesa: ni museu, ni del tot públic?

PalmaConvertir l’edifici de Gesa en un equipament artístic ha estat, ja des de la campanya electoral, un dels eixos de l’estratègia cultural impulsada per part de l’equip de govern actual de l’Ajuntament de Palma. Després de més de quinze anys abandonat –un temps en què no han faltat nombroses idees que, tanmateix, mai no han arribat a sortir de cap despatx–, l’equip liderat per Jaime Martínez ha tancat un acord amb l’encara propietari, Endesa, per adquirir l’immoble i ja disposa de 10 milions d’euros provinents dels fons europeus per fer-ho. Uns doblers que, per cert, s’han de fer servir enguany.

Més enllà del procés d’adquisició, però, què se sap realment sobre les intencions de l’Ajuntament de Palma respecte d’aquest immoble, un dels més emblemàtics de la trajectòria de Ferragut i un dels més definitoris de la façana marítima de Ciutat? Serà el museu que s’ha anunciat una vegada i una altra?

La fórmula publicoprivada

Per començar, s’ha de dir que, si bé des del començament de la proposta i fins als darrers mesos, s’ha parlat de convertir Gesa en un museu d’art contemporani –els mateixos membres de l’equip de govern així s’hi han referit reiteradament–, a hores d’ara no sembla que sigui exactament així. De fet, el regidor de Cultura, Javier Bonet, ja es refereix al projecte de “museu o centre expositiu” que s’hi durà a terme, perquè existeix una diferència substancial entre ambdós conceptes: un museu ha de tenir, conservar i difondre una col·lecció pròpia, mentre que un centre expositiu és un espai on es poden acollir exhibicions específiques, sense que hi hagi cap fons d’obres d’art a darrere.

En aquests moments, encara no és clar per quina de les dues opcions s’optarà i l’equip de Bonet continua mantenint reunions amb “fundacions i col·leccionistes, també a escala internacional, a la recerca de la fórmula més adient”. El que sí que ja és clar és que s’apostarà per una fórmula publicoprivada: “Volem que els que gestionin l’espai hi creguin de veres”, assegura Bonet, “i que hi facin una aposta en aquest sentit”. “Ha d’esdevenir un espai artístic de referència mundial”, sentencia.

Sigui com sigui, s’ha de recordar que la ciutat de Palma disposa actualment tant d’un museu d’art contemporani, Es Baluard, com d’espais expositius com el Casal Solleric, dos centres als quals, segons Bonet, no se’ls ha tret prou profit en els darrers anys. “El Casal Solleric, per exemple, només ha acollit exposicions de petit format i poc ambicioses, i s’hi han destinat quantitats irrisòries de doblers, sense donar-li contingut real”, argumenta. “Per això li hem augmentat el pressupost i continuarem fent feina per recuperar-lo, mentre que en paral·lel posam en marxa aquest nou centre expositiu”, afegeix, ara ja sense dir museu.

Idees amb condicionants

Una vegada l’edifici passi a ser propietat de l’Ajuntament, la intenció de Cort és convocar un concurs d’idees adreçat a equips multidisciplinaris d’arquitectes, aparelladors i gent relacionada amb el món de l’art que podran enviar les seves propostes en relació amb la reforma que s’haurà de dur a terme a l’edifici. En aquest sentit, Bonet explica que aquesta convocatòria respon a la voluntat de ser “ambiciosos” amb la reforma i que es tractarà d’un concurs “lliure i obert a tothom”. Ara bé, hi ha una qüestió fonamental a tenir en compte a l’hora de plantejar qualsevol tipus de modificació d’aquest immoble: l’edifici de Josep Ferragut, inaugurat l’any 1977, va ser declarat Bé Catalogat fa 18 anys, i això té condicionants importants, alguns de més específics i d’altres de més indeterminats.

A l’informe tècnic fet el mes de maig de l’any 2006 s’enumeren tota una sèrie de mesures de protecció, com per exemple el manteniment tant de la “situació aïllada de l’element” com de “l’estructura porticada i la façana de mur cortina”. També s’hi subratllen com a “especialment significatius” els accessos i les escales, a més de “la situació dels nuclis de comunicació vertical” i dels eixos bàsics de construcció de l’edifici, que es resumeixen com “la planta lliure i les superfícies contínues i flexibles”.

En aquest sentit, qualsevol intervenció que es vulgui realitzar a l’edifici haurà de passar per la comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca perquè valori si compleix o no amb les mesures de protecció previstes. Serà aquesta comissió, juntament amb el pas previ per la de centre històric de l’Ajuntament de Palma, qui tindrà la darrera paraula sobre la possibilitat de dur a terme o no el projecte de reforma que hagi guanyat el concurs. És per això que fonts del consistori consideren que “amb un bé protegit, és millor dissenyar un projecte des de zero, en sintonia amb les possibilitats reals d’intervenció, i no donar via lliure a presentar projectes que potser no es poden dur a terme, encara que guanyin el concurs”.

Buidatge parcial o total

Ara bé, una de les primeres claus d’aquest futur concurs és que la Comissió de Centre Històric de l’Ajuntament de Palma ja ha autoritzat que es doni la possibilitat als participants de fer un “buidatge parcial o total d’alguna de les plantes, sempre que se’n preservi l’essència”, amb l’objectiu d’adaptar-les als seus nous usos. “Vàrem plantejar aquesta pregunta a la Comissió de Centre Històric i ens van dir que sí, que es podia incloure aquesta possibilitat”, explica Bonet, “perquè el que volem és que els participants ens puguin donar totes les opcions arquitectòniques que puguin embellir l’espai, i això pot passar per fer una doble altura eliminant una part d’una de les plantes, per exemple”.

Així i tot, però, ningú no gosa confirmar que aquesta mena d’intervencions siguin finalment autoritzades. “En patrimoni, dos i dos mai no són quatre”, explica Josep Massot, vicepresident d’ARCA i membre de la Comissió de Centre Històric, “i fins que no hi hagi un projecte sobre la taula, fa mal dir què es pot fer i què no. Ara bé, en qüestions de patrimoni, els concursos són molt perillosos perquè són pocs els que s’hi presenten amb les idees clares de què s’hi pot fer i què no. Ha passat amb altres concursos, que el projecte guanyador contenia coses que finalment no van ser autoritzades per les comissions finals. Pens, per exemple, amb la intervenció que es va fer a ca n’Oleo, que el projecte incloïa una façana de vidre a l’escala que es va desestimar”, explica.

En tot cas, per a Massot, la millor manera de projectar qualsevol tipus d’intervenció seria partint del “projecte inicial de Ferragut, recuperant-ne els dibuixos i plantejaments, que eren molt detallats”. “Amb relació a la façana”, afegeix, “s’ha de tenir en compte que s’haurà de conservar, però també adaptar-la a les condicions de sostenibilitat i estalvi energètic d’avui dia, i més quan s’ha de preservar un dels elements principals de l’edifici, que no és altre que el llum i els seus efectes, tant a la façana com a l’interior”. Malgrat tot, Massot reconeix que “donar ús als edificis és una de les maneres més importants per conservar-los”, si bé afirma: “No hem arribat a saber què vol exactament l’Ajuntament, perquè a més del museu, que és un altre debat això d’obrir un nou museu a les Illes, es parla també de fer-ne un ús administratiu i d’arxiu, i no acaba de quedar clar com es conjugarà tot això”.

Ara ja no és el model de Màlaga

Javier Bonet confirma que està previst que també s’hi allotgi una biblioteca relacionada amb qüestions d’innovació i cultura, un arxiu on es pugui ubicar la col·lecció municipal –avui en dia pendent de catalogar– i també un restaurant “que complementarà la proposta i servirà de font d’ingressos, a més de donar-li més valor”. Pel que fa a la possibilitat d’acollir-hi oficines –l’ús original pel qual va ser projectat l’edifici i l’ús que Vox reclamava per donar suport al projecte de l’equip de Martínez–, el regidor assegura que “es pot estudiar, sempre que tinguin a veure amb el món de la cultura i la innovació”. I afegeix: “Vox pot pensar una cosa, però la realitat és que no necessitam ningú per tirar endavant el nostre projecte”.

En relació amb el pressupost que el departament de Cultura destinarà a l’equipament artístic que s’hi ubiqui, sigui de la naturalesa que sigui, encara no hi ha xifres definides perquè “tot dependrà de qui se’n faci càrrec”, en paraules de Bonet. En aquest sentit, en els darrers temps també s’ha parlat de la possibilitat d’allotjar-hi un dels coneguts com a museu franquícia, en la línia del que s’ha fet durant les dues darreres dècades a la ciutat de Màlaga, on diferents estudis confirmen l’increment de turistes arran de la inauguració d’aquests centres.

En tot cas, si bé l’estratègia impulsada a la ciutat andalusa havia estat un model per a l’equip de govern actual en mesos passats i així ho havien dit reiteradament, en aquests moments en defugen a la recerca d’un “model propi”. “El model Màlaga? El model Palma! Màlaga té un model que funciona per a Màlaga”, argumenta el regidor, “com Madrid el té per a Madrid. La nostra intenció és crear un model únic de gestió cultural i innovació, volem una reestructuració total”, afirma Bonet, si bé assegura que “com qualsevol indret de Palma, també tindrà un caire turístic”. “Si Palma és la millor ciutat per viure, també serà la millor ciutat per visitar”, assegura el també regidor de Turisme de l’Ajuntament.