El salt de Ghibli a l'animació digital i un festí de violència gratuïta, estrenes de la setmana

'Earwig y la bruja'

Encanteris digitals i canvi de cicle a l'estudi Ghibli

No ha de ser fàcil créixer sota l’ombra d’una llegenda del cinema, però sempre arriba el dia en què s’ha de matar el pare i ni tan sols l’equip del mític estudi Ghibli pot alliberar-se d’aquest tràgic destí. Goro Miyazaki, fill del mestre Hayao, firma com a responsable d’Earwig y la bruja, la primera pel·lícula cent per cent CGI (imatges generades digitalment) de la casa japonesa d’animació, sempre celebrada per la seva fidelitat al 2D i per una manera artesanal, gairebé íntima, d’entendre el dibuix. Miyazaki fill passarà a la història per aquesta fita sísmica, però l’efecte del terratrèmol, avancem, no dinamita l’essència de Ghibli, tot i que es innegable l’impacte visual i la sensació d’estranyesa davant aquest primer esbós digital. Perquè Earwig y la bruja sembla més una temptativa de pel·lícula que no pas un dels opus aclaparadors característics de Miyazaki pare. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Nadie'

Ningú reparteix llenya com Bob Odenkirk

Del creador de la saga John Wick arriba el que podria ser l’origen d’una nova franquícia: Nadie. Ingredients del còctel: malvats que no aguanten un assalt, coreogràfiques escenes d'acció, una mica d'humor negre i un heroi aparentment plàcid a qui un incident insignificant –en aquest cas, el robatori d'una polsereta infantil– converteix en un Terminator vestit amb pantalons de pinces i camisa de quadres. Afegiu-hi un jove cineasta apadrinat per Timur Bekmambetov (Wanted), substituïu-hi un autoparòdic Keanu Reeves per un autoconscient Bob Odenkirk –robaescenes a Breaking Bad i estrella del seu spin off, Better call Saul–, agiteu-ho bé i ja en teniu el resultat: un combinat un xic insípid i de gust massa familiar, però que ens podem empassar sense complicacions. Segueix llegint. Estrena als cinemes

‘Chaos walking’

El malson de no poder amagar els teus pensaments als altres

El Todd és un adolescent que viu els problemes de l’edat, com la inseguretat o un cert desencaix social, però ho fa en un planeta en guerra entre els pobladors autòctons i un grup de colons endurits que potser han estat oblidats pel gruix de la civilització humana. Chaos walking té alguna cosa de revisió crítica del western a l’estil d’Avatar, amb menys acció espectacular i amb comentaris afegits sobre el soroll a les xarxes socials: se situa en un món on els altres poden sentir els teus pensaments si no és que tens molta habilitat per silenciar-los. Quan una astronauta cau del cel, algunes veritats incòmodes comencen a sortir a la llum. Segueix llegint. Estrena als cinemes