"Gilberto Gil em fa venir ganes d'abraçar-te"
El músic brasiler celebra 80 anys amb tota la família i debordant energia al Festival de Pedralbes
BarcelonaQuan Gilberto Gil va sortir a l'escenari, amb fills, nets i besnets tocant i cantant amb ell, ja tenia el públic a la butxaca. Moltes de les més de 2.000 persones que ahir a la nit el van anar a veure al Festival de Pedralbes eren brasileres: es va poder sentir més d'un crit de "Fora, Bolsonaro", aclamat amb ganes per la majoria de públic, i les cançons eren taral·lejades. Malgrat que era un concert amb cadires, molt pocs s'estaven quiets: es movien braços i malucs i alguna parella ballava abraçada.
L'artista i compositor va fer 80 anys el mes passat i això es nota per la seva descendència, que va anar presentant un per un. El més petit de tots, que no devia tenir més de sis o set anys, agafava la guitarra com si fos una estrella de rock. Els anys, però, no es noten per com Gilberto Gil es mou i canta dalt l'escenari. Amb camisa de colors llampants i pantalons blancs va mostrar que conserva la vitalitat i una immensa curiositat per totes les músiques. El concert Nós a Gente - We the people va ser una festa intergeneracional dalt l'escenari i d'alegria desbordada entre el públic.
El músic va començar amb peces com Barato total i Serafim i, en alguns moments, va cedir el protagonisme a alguns dels seus familiars. Amb Flora va cantar A coisa mais linda que existe i a Petra Gil li va cedir el protagonisme perquè cantés, davant un públic enfervorit, Sinais de Fogo i Vá se benzer. Alguns dels seus nets, que han format grup propi, els Gilson, van entusiasmar al públic amb Várias Queixas. Gil és un artista compromès. Quan el públic va començar a cridar que volien fora l'actual president brasiler, l'exmilitar Jair Bolsonaro, va respondre amb molta educació: "Espero que sigui conscient de què vol la societat brasilera i també la resta del món, s'ha de tenir un vot molt ferm", va dir el músic, que va ser ministre de Cultura amb Lula da Silva.
El mestre de la samba i la bossa nova va haver de fugir del seu país durant la dictadura militar. Després de passar per la presó amb Caetano Veloso el 1969, el van enviar a l'exili. Es va acomiadar amb Aquele abraço, una de les cançons amb què va començar a dir adeu al públic de Pedralbes i que molts van cantar amb ell. Els compatriotes de l'artista brasiler, que també va reivindicar les seves arrels africanes, van respondre eufòrics a cançons com Palco: "Una cançó molt coneguda a Brasil però no tant a Catalunya", va dir el músic brasiler.
La festa no va decaure en cap moment. El ritme trepidant i les ganes de ballar van continuar amb Andar con Fé, Nos barracos da cidade i va acabar amb l'aparició d'una convidada: Juliette i Toda Menina Baiana. Ja a la sortida, quan tothom abandonava els jardins, mentre caminava cap a casa, una dona li deia el seu company: "Gilberto Gil em fa venir ganes d'abraçar-te". Hi havia molts somriures entre el públic.