Gilberto Gil recorda João Gilberto als Jardins de Pedralbes

BarcelonaSeria impossible parlar del concert de Gilberto Gil al festival Jardins de Pedralbes sense un nus a l'estómac, el que tenen tots els amants de la cançó brasilera per la mort, dissabte, de João Gilberto, pare de la 'bossa nova' i una de les figures més importants de la música popular americana del segle XX. No només per ser una pèrdua irreparable, sinó també per la relació que tenia amb Gil, que probablement no hauria fet la música que ha fet sense el 'Rosa Morena' de Gilberto, amb qui col·laboraria, conjuntament amb els seus companys de generació Caetano Veloso i María Bethania, al disc 'Brasil', de l'any 1981. Però el concert d'aquest dilluns va ser un punt i a part d'alegria i celebració, tot i l'aroma a enyorança. Gilberto Gil, que va actuar l'any passat al festival Cruïlla amb l'espectacle 'Refavela 40', tornava a Barcelona, ara presentant nou àlbum, 'Ok ok ok', un treball molt impregnat per dos contextos: la superació d'una insuficiència cardíaca i les noves formes de comunicació del populisme ultra.

Gil va centrar la primera part del seu concert en la presentació d'aquest disc. Amb tots asseguts (públic, banda i ell), va fer un triplet d'inici a tall d'exemple: de la 'bossa nova' experimental ('Ok ok ok') a la canònica ('Quatro pedacinhos', dedicada a la metge que va extirpar-li uns trossets del cor per analitzar-los) i a la samba ('Sereno'). El que vam escoltar a Pedralbes va ser un repàs essencial a la música brasilera dels últims cinquanta anys, un compendi de tot el que ha sonat al país llatinoamericà i una de les seves millors exportacions. Després d'una regressió al passat ('Lugar común'), va arribar un dels moments més esperats de la nit, l'homenatge a João Gilberto, a qui va dedicar 'Se eu quiser falar com Deus', una de les cançons més emocionants i íntimes del de Bahia. A més, seria una de les úniques 'bossa nova' clàssiques que cantaria ell sol.

La segona part del concert va ser un alliberament per a Nara Gil, filla i corista de Gilberto, que semblava que no es podia estar quieta sense ballar ni una cançó més. Gil va deixar enrere un acte més cerimonial per passar a un altre de més festiu: va començar amb un funk addictiu ('Na real') i d'allà al soul de psicodèlia tropical de 'Seu olhar', quan va començar un compte enrere sobre quan s'aixecaria el pati de butaques per veure el quedava de concert dret (espòiler: hauríem d'arribar als bisos). Abans de l'èxtasi final, van passar per l'escenari la cantant Roberta Sá, amb qui faria una 'bossa nova' i una samba, i després la seva neta Flor –per moments va arribar a haver-hi 5 membres de la família a l'escenari– amb el 'reggae' 'Goodbye my girl'.

Arribava el final amb crits des de la platea de suport a Lula da Silva, i a falta que Gil toqués les cançons més populars –no les va fer–, als Jardins de Pedralbes hi va quedar un bon sambòdrom, amb 'Extra' i un regal final: 'Toda menina bahiana' als bisos. Només així Gilberto Gil va aconseguir fer-nos passar la pena per la mort de João Gilberto. El xou ha de continuar, que deien aquells.