‘Amarg’, ‘Ginoide’ i ‘Galejar’, les estrenes absolutes de la Fira B!

PalmaGinoide és el femení d’androide, encara que, com afirma la ballarina i coreògrafa Catalina Carrasco, “la majoria de gent no ho sap”. És curiós -afegeix-“que en la ficció més immediata hi hagi aquesta diferència de gènere”. Ginoide és el femení d’androide i el títol de la peça que la companyia Baal -formada per Carrasco i el científic i performer Gaspar Morey- ha estrenat a la Fira B! És una de les estrenes absolutes del mercat juntament amb Amarg i Galejar. L’obra aborda l’ús d’aquests robots, que inicialment es van dissenyar amb una finalitat sexual i que ara ja s’estan dotant amb una -encara- molt bàsica intel·ligència artificial que els defineix el caràcter. “Els usuaris poden triar detalls com el tipus de mugrons o el cul que té”, diu la creadora.

Carrasco apunta que han volgut “reflexionar cap on van les relacions personals, sentimentals i sexuals a través del consum de les ginoides” i, al mateix temps, “també plantejar què passarà amb la família, les parelles, la maternitat o paternitat”. Han construït l’obra a partir d’un procés d’investigació exhaustiu i amb referents cinematogràfics, com Her, Ex-machina i la sèrie russa Better than us, que se situa al Moscou del 2029, on els androides són una part important de la societat. Ho duen a escena amb un espectacle de dansa, acompanyat de la música electrònica creada per Kiko Barrenegoa i una videoanimació d’Adri Bonsai, directora d’animació del documental premiat amb un Goya Woody & Woody.

Lorca i els altres represaliats

Amarg neix arran de l’èxit que va tenir Cavalls davall l’arena, una peça breu sobre les darreres hores de Federico García Lorca que el dramaturg Rafel Gallego va presentar al Teatre de Barra i va guanyar els premis a millor text, espectacle i actriu. A partir d’aquí, Òrbita Produccions li demana que aquest sigui un dels actes d’una peça més gran que seria després Amarg, protagonitzada per Núria Fiol, Ona Borràs i Marina Nicolau. L’obra repassa la figura de Lorca: d’on surten les seves ànsies de llibertat i les seves idees “modernes” per les quals el varen assassinar. En definitiva, mostra com s’ha convertit en una llegenda, sobretot a través de la relació amb dos amics del seu poble, Fuente Vaqueros.

Tot i que dos dels tres personatges són homes, l’obra és protagonitzada per tres actrius. “Gallego feminitza Lorca visualment, encara que no de contingut”, com una decisió artística per remarcar “la sensibilitat femenina” d’un dels grans autors de la generació del 27. “Era un home que adorava les dones i en la seva obra hi ha personatges femenins potentíssims, com Yerma i Bernarda Alba”, rebla el productor. En la posada en escena, la música hi té molta presència i és interpretada en directe per la percussionista cubana Nailé Sosa. Amarg posa el focus en Lorca, però és, en realitat, un homenatge a totes les persones represaliades, perseguides o torturades per les seves idees.

Els cants antics del treball a la terra

Segar, espigolar, exsecallar, tondre, munyir i batre són feines relacionades amb la terra i cadascuna, abans, tenia un cant associat que els treballadors entonaven quan duien a terme l’acció. Aquesta és la matèria primera que les ballarines mallorquines instal·lades a Barcelona, Laura Lliteras i Marina Fullana, directores de la companyia UnaiUna, han utilitzat per a l’obra Galejar, que han interpretat per primera vegada a la fira. “Vàrem investigar i vàrem saber que depenent de la feina del camp es cantava d’una manera o d’una altra, i que només quan feien feina, els sortia la veu”, explica Marina Fullana. Assegura que Galejar neix de la idea de les directores de fer una creació “d’arrel”, relacionada amb Mallorca. Els moviments que duen a l’escenari parteixen dels moviments originals que requeria el treball agrícola i, durant l’espectacle, els dos cossos es mouen al ritme dels cants en directe.