Girona beneeix la pel·lícula de toros d'Albert Serra: "M'ha fet caure prejudicis i he vist que els toreros són molt valents"

GironaNit de gala al Cinema Truffaut de Girona per rebre la preestrena a Catalunya de Tardes de soledad, el documental d’Albert Serra sobre el món del toreig que al setembre va guanyar la Concha d’Or al Festival de Cinema de Sant Sebastià. La pel·lícula, envoltada de controvèrsia perquè tracta un tema espinós, ha despertat moltíssima expectació entre el públic gironí, que ha esgotat les dues sessions organitzades en primícia dins del marc del Festival Temporada Alta.

Per retratar de manera fidedigna la violència de la tauromàquia, el film segueix minuciosament el torero Andrés Roca Rey i la seva quadrilla a les corrides, sense cap veu en off explicativa ni entrevistes a càmera de professionals o experts. Els únics narradors són la càmera i els micròfons, amb uns primeríssims plans realment potents i un so immersiu brutal, que no té res a veure amb les retransmissions televisives convencionals: a la pantalla s'hi encasta i hi ressona una vegada i una altra el sotmetiment, les envestides, la respiració i els brams del torero i el toro a l'arena, abstrets del bullici de la plaça, fins al sacrifici final.

I, certament, amb aquest plantejament, tan arriscat estèticament i tan poc explícit políticament, costa trobar espai per a la polèmica mediàtica entre taurins i antitaurins. De fet, a la preestrena de Girona aquest debat amb prou feines es va posar sobre la taula, ja que tots els espectadors, predisposats a aguantar la duresa de les imatges, venien amb ganes de deixar-se impactar, fos quina fos la seva postura. "No m'agraden les corrides, però m'ha encantat. Quan veia com als toros els minvaven els ulls, patia, però alhora m'ha fet caure prejudicis i he vist que els toreros són molt valents, com també és molt valent l'Albert Serra per fer aquesta pel·lícula", comentava la Francina a la sortida, realment impressionada.

Als aficionats a la tauromàquia la proposta també els sedueix: "És un luxe que l'Albert hagi fet una pel·lícula de toros, entronca amb tots els artistes de la història que s'han fascinat per aquest món, i posa a prova la possibilitat de sublimar una cosa cruenta, sanguinària i destil·lar-la poèticament", deia Salvador Boix, apoderat de José Tomàs, que és de Banyoles i ha ajudat el cineasta a guanyar-se la confiança dels toreros.

La bellesa de la injustícia

La pel·lícula, doncs, pel seu caràcter eminentment ambigu, enigmàtic i misteriós, entre la fúria i l'humor, la bellesa i el dolor, o el masclisme i la sensualitat, tolera tota mena de lectures i reaccions contraposades, ja que tot el pes del discurs està davant de la càmera, no al darrere: és prou violenta perquè qui odia el toreig l'odiï encara més i, alhora, prou poètica perquè qui el venera el veneri encara més. "La bellesa s'aplica a tot, inclou també la injustícia i l'abjecció", va certificar Albert Serra al col·loqui. I sobre la discussió animalista, amb to provocatiu, va afegir: "Si tant us agrada el toro, abraceu-lo i feu-li un petó".

A l'estrena gironina també hi havia l'actor banyolí Lluís Serrat, conegut com a Sanxini: "M'ha semblat un 10, m'ha agradat quan el toro ha aixecat enlaire el torero, ja hi hagués pogut fer algun paperot, però era massa perillosa", explicava amb to bromista. A la següent pel·lícula del director, Out ouf this world, que tractarà sobre la guerra de Rússia amb actors de Hollywood, però, Serrat sí que hi té paper assegurat: hi interpretarà un fugitiu rus que parlarà llengua eslava gràcies a la intel·ligència artificial. Abans, però, a finals del mes de març, arribarà l'estrena a la cartellera de Tardes de soledad, després del seu previsible pas pels Premis Gaudí, els Goya i, qui sap, també els Oscar en categoria de millor documental.