“La glosa compleix una funció crítica i ha de ser la veu del poble”

IncaDes de fa quatre mesos, Maribel Servera (Manacor, 1981) presideix l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca. Es tracta de l’entitat que aglutina una trentena de creadors de rima popular. Un grupet dels més experts ha encetat a Inca una nova experiència per aprofundir en el mestratge de com construir una glosa. Per ser la primera edició, els 15 matriculats demostren que la glosa continua recuperant vigor.

L’empenta de Santa Cirga

El club de la glosa arrela des de fa uns deu anys, després de la gran feina divulgadora de les trobades anuals de caire nacional i internacional que tingueren lloc a començament de segle a Manacor de la mà de l’Associació Cultural Santa Cirga. Avui, l’entitat no té una normativa estricta per aprovar l’ingrés de nous membres. “N’hi que s’hi acosten per participar en algun taller... i aviat veim si és una persona activa i si té interès a ser un bon glosador o glosadora. De totes maneres, també hi ve gent que no vol pujar a un escenari”. L’art de la glosa fa que una persona augmenti el seu vocabulari, segons explica Maribel Servera.

Al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor tingué lloc, a mitjan octubre, una trobada de primeres espases de l’associació de glosadors, com Mateu Xurí, Biel Majoral i la mateixa Maribel Servera. Fou un acte que desbordà el recinte amb un públic ansiós de veure com mostraven l’actualitat els mestres de la paraula versada. Llavors ja bullien els efectes col·laterals de l’1-O a Catalunya. Per la presidenta de l’associació, “la glosa compleix una funció social i ha de ser la veu del poble”.

La recuperació del glosat es deu en gran part al fet que actua com a creador i transmissor de crítica. “Durant el franquisme, aquesta funció va desaparèixer perquè la trobada era més de diversió i quasi sempre s’alabava l’autoritat”.

Maribel Servera és mestra d’educació física i treballa de periodista. Cada dia escriu una glosa al Facebook de l’associació. Remarca que fa 15 anys només quedaven tres glosadors majors i explica que comencà a glosar “com un enamorament a primera vista”. Fou el 2010, fascinada pel moviment de festa i glosat al voltant de Sant Antoni, a la plaça de la Concòrdia de Manacor. “Llavors, la mostra anual nacional de glosadors arribava a la desena edició i jo no me n’havia temut”, recorda.

Maribel Servera creu que, per arribar a l’excel·lència, el glosador ha de ser improvisador, tot i reconèixer també l’esforç de qui, com ella, escriu plaguetes de gloses. “L’escriptura t’ofereix unes coses, i l’adrenalina de la improvisació, unes altres”, subratlla aquesta mestra, que descriu amb goig la màgia que desprèn l’art de crear la glosa “quan tens el públic al davant”.