El Govern aprova l'avantprojecte de llei per retirar la simbologia franquista i impulsar la comissió de la veritat
La nova norma de memòria democràtica recollirà i substituirà les que hi havia fins ara en aquest àmbit
BarcelonaEl consell executiu ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei integral de memòria democràtica, que facultarà la Generalitat –segons ha explicat la portaveu, Elsa Artadi– per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i també suprimir els noms dels carrers que homenatgen persones vinculades al feixisme o a crims de lesa humanitat.
La portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha explicat que aquesta nova llei recollirà i substituirà les anteriors de la Generalitat. També incorporarà l'impuls de la comissió de la veritat, un organisme per "reconstruir" els fets de la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, i "reparar" les víctimes. Alhora, quantificarà els crims de lesa humanitat, n'informarà les víctimes i les "assistirà" en el dret a la justícia.
"No ens podem aturar al 1975, no s'ha acabat de fer net de la Transició", ha assegurat.
Artadi ha dit que "no es pot esperar més", perquè cada vegada les persones que van patir la guerra i la dictadura són més grans, i ha destacat la trajectòria de Catalunya en memòria històrica.
La norma ja va ser anunciada al juliol per la consellera de Justícia, Ester Capella, de la qual depèn la direcció general encarregada d'aquest àmbit. S'unificaran, amb aquesta llei, la norma del memorial democràtic (2017), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica (2017).
Igualtat de gènere i contractació pública
El Govern també ha aprovat incorporar una guia sobre contractació pública en què s'incorpora la perspectiva de gènere. Es tracta d'"eradicar" possibles discriminacions o desigualtats per raó de sexe que es donin en el període de contractació; facilitar la conciliació entre la vida familiar , personal i professional; i promoure la responsabilitat empresarial en matèria d'igualtat.