El govern espanyol no cedirà la comissaria de Via Laietana per fer-la espai de memòria

BarcelonaFinalment, el govern espanyol ho ha dit clarament: la policia no deixarà la comissaria de Via Laietana i no cedirà l'espai perquè es converteixi en un espai de memòria. Ho va dir ahir, i va ser taxatiu, el ministre de la Presidència i Memòria Democràtica, Félix Bolaños: "La comissaria de Via Laietana ja s'ha ressignificat, perquè el que va ser un símbol de la pitjor repressió franquista avui és un lloc on homes i dones que formen part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat treballen per la seguretat de tots nosaltres i d'acord amb la Constitució i els valors democràtics".

La resposta de Bolaños a una pregunta de la senadora d'ERC Adelina Escandell ha generat decepció i desengany entre les entitats que fa dècades que reclamen que Via Laietana sigui un espai de memòria. "El pitjor que podien fer és reafirmar que allò continuï sent un espai policial. Per la qualitat democràtica del nostre país, és necessari que la policia surti d'allà", assegura Carles Vallejo.

Exobrer de la Seat, Vallejo va formar part de l’organització clandestina del sindicat Comissions Obreres (CCOO) i des de fa molts anys lluita a través de l'Associació Catalana d'Ex-presos Polítics del Franquisme perquè es reconeguin les víctimes de la dictadura i es condemnin els criminals franquistes. "Per part de Bolaños ens esperàvem més sensibilitat i ens ha sorprès una resposta tan barroera, Via Laietana és un espai de dolor, on es projecta l'ombra del franquisme i de la repressió. A tot Europa els espais de tortura s'han ressignificat, no entenem l'actitud d'aquest govern, que se suposa que és progressista", afegeix Vallejo. Malgrat tot, les entitats de memòria continuaran lluitant i no pensen tirar la tovallola. "Continuarem esperant una resposta administrativa", diu Vallejo. El 12 de gener diferents entitats de memòria van aprofitar la porta que s'ha obert amb la nova llei de memòria democràtica espanyola. En concret, l'article 50, per enviar una petició telemàtica a la secretaria de Memòria.

L'altre front obert: la querella contra els torturadors

Ressignificar Via Laietana no és l'única batalla de les entitats de memòria. Precisament, aquest dimecres Vallejo era al jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona per ratificar la primera querella que s'interposa a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la nova llei de memòria democràtica. "Com a mínim el jutge no l'ha rebutjat, com ha passat amb anteriors denúncies contra els crims del franquisme. L'ha llegit i això ja és un primer pas", assegura Vallejo. Tampoc és excessivament optimista: "No em faig gaires il·lusions, però és una qüestió de perseverança tant individual com col·lectiva dins la campanya de lluita per la veritat, la justícia i la reparació de totes les persones que van patir la repressió franquista, sobretot pels qui no han pogut fer sentir la seva veu, alguns perquè ja no hi són i d'altres perquè van quedar tan traumatitzats que no han pogut fer-ho", assegura Vallejo.

Fins ara, cap de les més de 80 querelles interposades per les tortures sistemàtiques i planificades del franquisme ha derivat en una investigació policial. Els jutjats s'han negat sempre a obrir cap procediment. "Ara el jutjat haurà de decidir si admet la querella i obre un procediment penal. Possiblement, abans ho traslladarà al ministeri fiscal perquè també s'hi pronunciï. Aquest haurà de decidir si segueix aplicant el sistema espanyol d'impunitat, com fins ara, o si aplica, d'una vegada, el dret internacional dels drets humans. Aquesta és la primera prova de foc per a la llei de memòria democràtica i la voluntat del govern d'equiparar l'estat espanyol a les democràcies modernes, on no té lloc la impunitat dels crims de lesa humanitat", assegura Sílvia Olivella, l'advocada d'Irídia, el col·lectiu d'advocats que du la querella.