El govern espanyol es compromet a tornar onze ateneus espoliats
És una reivindicació històrica de la Federació d'Ateneus de Catalunya, que calcula que 232 entitats van patir l'espoli
BarcelonaQuan l'exèrcit franquista va guanyar la Guerra Civil, molt patrimoni va canviar de mans. Una de les moltes víctimes de la requisa va ser el moviment associatiu i obrer. Més de vuitanta anys després del cop d'estat de Franco, l'espoli continua sent un tema irresolt, però una vegada aprovada la nova llei de memòria espanyola, sembla que es podran començar a fer els primers passos.
La Federació d'Ateneus de Catalunya, que s'ha reunit amb el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, assegura que el govern espanyol s'ha compromès a retornar 11 ateneus espoliats. "Es van comprometre a fer-ho, a través del ministeri de Treball i Hisenda, i van dir-nos que la voluntat era posar-se a treballar de manera immediata, si aportàvem tota la documentació que demostri que van ser espoliats", diu el portaveu de la Comissió pel Retorn dels Béns Espoliats pel Franquisme de la Federació d’Ateneus, Jaume Pieres.
La historiadora Neus Moran i Gimeno (València, 1979) porta molts anys documentant aquest espoli. A L'espoli franquista dels ateneus catalans (L'Avenç), on publica part de la seva recerca, posa xifres a l'espoli: a Catalunya, 298 immobles pertanyents a 232 entitats. "Tots van passar a formar part del patrimoni estatal", diu Moran. La historiadora alerta en el seu estudi que això és tan sols la punta de l'iceberg, perquè aquestes són les entitats registrades, però n'hi podria haver moltes més. El 1978 el ministeri de Treball tenia encara 301 propietats provinents de la requisa, segons Moran.
"De moment, hem prioritzat 25 ateneus que estaven federats i hem donat la llista dels 11 que tenim més documentats", assegura Pieres. Aquí la llista:
La llista dels ateneus catalans que el govern s'ha compromès a tornar
- BADALONA: Orfeó Badaloní
- BLANES: Casa del Poble
- CERVERA: Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana
- CALDES DE MONTBUI: Centre Democràtic i Progressista
- SUBIRATS: Centre Cultural i Recreatiu Can Cartró
- CORNELLÀ DEL LLOBREGAT: La Unió Social
- PLA DEL PENEDÈS: Centre Agrícola i Social
- PREMIÀ DE DALT: Societat Recreativa, Instructiva i de Socors Mutus
- SANT VICENÇ DELS HORTS: Societat Cooperativa, Obrera i de Socors Mutus
- SENTMENAT: Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca
- TERRASSA: Fraternitat Republicana de Sant Pere de Terrassa (Casal de Sant Pere)
Pieres assegura, però, que no pararan aquí i que continuaran reivindicant.
Els ateneus espoliats pel franquisme s'havien aixecat amb l'esforç dels seus associats. O bé amb el seu treball voluntari o amb subscripcions i recaptacions que es feien durant balls, festes i vetllades esportives. Tot va passar a mans de l'estat franquista sense cap cost. Moran dona algunes xifres que constaten l'ingent volum de feina que tenien els organismes de requisa: l'estiu del 1940 el delegat nacional de Sindicats, Gerardo Salvador Merino, i el president del Tribunal Nacional de Responsabilitats Polítiques, Enrique Suñer Ordóñez, van signar les primeres actes d'entrega, a escala estatal, de 379 finques i immobles a la Delegació Nacional de Sindicats (DNS), el sindicat vertical dirigit per la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Molts ja estaven ocupats o fins i tot inscrits per la Falange o altres organismes estatals. Les propietats es reinscrivien a nom de la DNS i, a partir d'aquí, el sindicat vertical podia decidir què en feia de tot aquell patrimoni. Es van succeir les vendes, subhastes, donacions, transformacions i cessions d'ús. Alguns també en van treure beneficis personals. "Si una entitat tenia algun deute o hipoteca amb una entitat bancària, sortia a subhasta pública. Sovint aquestes subhastes eren enganyoses, perquè estaven manipulades, hi anava qui interessava que hi anés i es venia l'immoble a un preu baix", precisa Moran.
Quan va arribar la democràcia, i la DNS va desaparèixer, aquestes propietats van passar a mans del ministeri de Treball. Moltes entitats del teixit associatiu, però, mai podran recuperar el seu patrimoni, perquè van desaparèixer. El 1966 només havien sobreviscut un miler de les més de 19.500 entitats inscrites a les comarques barcelonines durant la Segona República.