El govern espanyol haurà de respondre tant sí com no sobre la comissaria de Via Laietana

Barcelona"Sortir de la Via Laietana i anar a la presó era un alliberament", diu el president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo. Descriu perfectament el sentiment de molts dels que van patir tortures al número 43 de Via Laietana. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han intentat per activa i per passiva que l'edifici, que va ser seu de la Brigada Político-Social –una branca policial encarregada d'investigar i perseguir els opositors al règim que tenia carta blanca per fer i desfer amb els detinguts–, sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió. Com que de moment no han tingut èxit i la policia espanyola continua allà, les entitats de memòria han decidit fer un pas més i aprofitar la porta que s'ha obert amb la nova Llei de Memòria Democràtica espanyola. En concret, l'article 50 és l'escletxa que pensen aprofitar les entitats que aquest dijous al matí han presentat la seva reclamació davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona, després de fer els tràmits administratius i enviar la petició telemàticament a la Secretaria de Memòria. El govern de Pedro Sánchez ja no podrà mirar cap a una altra banda o excusar-se amb diferències de color polític.

L'article 50 especifica que "el procediment de declaració de Lloc de Memòria Democràtica el podrà incoar d'ofici la direcció general competent en matèria de memòria democràtica o a instàncies de les entitats que promouen i difonen la memòria democràtica". Segons el mateix article, l'expedient es resoldrà i es notificarà en un màxim de dotze mesos des de la data de la seva incoació o des de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre de l'òrgan competent per a la seva tramitació. Les entitats de memòria que firmen l'expedient que s'ha enviat a la Secretaria de Memòria Democràtica són: l’Ateneu Memòria Popular i les entitats memorials que en formen part, com ara la Fundació Cipriano García, CCOO de Catalunya, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Amical de Mauthausen i Altres Camps, l’Amical de les Brigades Internacionals, Eurom i Irídia.

Estudis històrics, jurídics i de patrimoni

La presidenta de l'Ateneu Memòria Popular, Angelina Puig, estava segura que aquest dijous els deixarien entrar a la Delegació del govern, però els representants de les entitats de memòria n'han quedat a les portes i un treballador ha sortit per agafar la seva petició. "Volem que Via Laietana es converteixi en lloc de memòria i, a més, la llei ens permet exigir-ho", assegura Puig. Fer els tràmits telemàtics per incoar l'expedient ha estat una autèntica odissea. "Volíem adjuntar molta documentació i la plataforma va petar", diu Puig.

Entre tota la documentació que han enviat a la Secretaria de Memòria, hi ha estudis històrics sobre la repressió franquista i les tortures realitzades de forma sistemàtica i generalitzada; la campanya Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria!, que té l'adhesió de 180 entitats; l'informe de les Nacions Unides; i l'estudi que va fer l'Ajuntament de Barcelona sobre quin pot ser el futur de l'edifici. "Volíem incloure altres estudis, com el que ha fet la junta de valoració de reconeixement de persones represaliades pel tardofranquisme [creada pel consistori barceloní el 2019, fixa els criteris pels quals les persones que van patir violacions dels drets a la vida i a la integritat física, moral o sexual durant la lluita per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques entre homes i dones entre el 1960 i el 1978 poden rebre aquest reconeixement formal], però tot plegat pesava massa. De moment, s'han reconegut 30 casos", diu Puig. Més endavant, les entitats esperen també aportar aquesta documentació.

Una reivindicació que va començar als anys 80

"La reivindicació d'aquest espai de memòria va començar als anys 80, abans dels Jocs Olímpics", explica Vallejo. Als arxius de les entitats de memòria es conserven les cartes que es van enviar a diferents administracions, entre elles al ministeri de Justícia. "Els nostres predecessors sí que van poder entrar als calabossos de Via Laietana i visitar-los, però a nosaltres no ens hi han deixat entrar mai –diu Vallejo–. No entenc aquesta obstinació a conservar un lloc que no és gens operatiu per a la policia i sobre el qual, a més, es projecta l'ombra de la dictadura".

Les entitats de memòria no abaixen el cap en la lluita perquè es reconeguin els crims que es van cometre a la Via Laietana. Al novembre el mateix Vallejo va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. A la querella s'identifiquen sis membres del Cos General de Policia, el primer amb la categoria de comissari en cap, el segon de comissari i la resta amb la categoria d'inspectors, adscrits a la Sisena Brigada Regional de Recerca Social de la Prefectura Superior de Policia. Són Vicente Juan Creix, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Navales era qui dirigia els interrogatoris i les tortures. Vallejo recorda que li va dir: "Jo soc policia professional amb Franco, seré policia professional amb la democràcia i seré policia professional quan governin els teus". El 8 de febrer Vallejo té una citació amb el jutge per aquesta querella. Molts dels querellats ja són morts, com Navales, que va morir el 1995 en un accident quan va caure en un pou a Zamora.