El govern espanyol declara Bé d'Interès Nacional l'obra de Subirachs a la Sagrada Família

BarcelonaEl govern central ha aprovat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de monument històric, els grups escultòrics de Josep Maria Subirachs al temple de la Sagrada Família, després que la Generalitat ho acordés al febrer en el consell executiu.

Formen part d'aquestes obres els grups escultòrics de la façana de la Passió: 'El Sant Sopar', 'L'orella de Malc', 'La traïció de Judes', 'La flagel·lació', 'L'Alfa i l'Omega', 'La negació de Pere', 'El judici de Jesús', 'El Cirineu', 'Jesús camí del Calvari', 'El soldat Longí', 'Els soldats jugant a daus', 'La Crucifixió', 'L'enterrament', 'L'Esperit Sant' i 'L'Ascensió'.

També a la Passió, són obra de Subirachs les portes de l'Evangeli ('Porta de l'Evangeli de Mateu' i 'Porta de l'Evangeli de Joan'), la 'Porta de Getsemaní', la 'Porta de la Coronació' i els 'Apòstols' ('Jaume el Menor', 'Bartolomeu', 'Tomàs' i 'Felip').

En les portes de la façana de la Glòria, formen part dels béns reconeguts 'La porta major' (que conté el text complet del parenostre i el de la quarta petició), la 'Porta de la primera petició', la 'Porta de la segona petició', la 'Porta de la tercera petició', la 'Porta de la cinquena petició', la 'Porta de la sisena petició' i la 'Porta de la setena petició'.

També formen part de les obres de Subirachs l'escultura de sant Jordi, situada al primer trifori de la nau central, i el semibust de bronze de l'arquitecte Antoni Gaudí, situat al Museu de la Sagrada Família.

La culminació de la seva obra

Josep Maria Subirachs (1927-2014) va rebre el 1986 l'encàrrec de dur a terme els grups escultòrics de la façana de la Passió del temple, i va dedicar més de vint anys de la seva vida a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements, una obra que s'ha considerat la síntesi i la culminació de la seva carrera escultòrica.

Després de transitar en la seva escultura del Noucentisme a l'abstracció geomètrica, Subirachs va crear un llenguatge escultòric contemporani i expressionista, que va aplicar a la Sagrada Família, i que no només no pertorba l'obra arquitectònica de Gaudí, sinó que contribueix a expressar-la, ha observat el govern central.

Per representar els dos últims dies de la vida de Jesús de Natzaret, l'escultor va recuperar l'expressionisme figuratiu, va buscar l'efecte dramàtic i va proposar una lectura que segueix una línia ascendent, en forma de S, que es distribueix en tres nivells.

La narració, amb un relat argumental, estilístic i simbòlic d'episodis concrets de la història religiosa del cristianisme, es presenta de manera gairebé cinematogràfica, i comença amb l'escena de l'últim sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l'escena de l'enterrament, segons recull el BOE.

L'obra de Subirachs a la Sagrada Família està dotada d'entitat pròpia i transcendeix l'obra arquitectònica que li fa de suport, alhora que aporta un valor cultural afegit d'alt nivell i qualitat artística: "Constitueix un episodi excepcional en el context de l'art i de l'escultura contemporània i ha convertit el seu autor en un referent essencial de l'art català", ha destacat el govern d'Espanya.