Pere Almeda: “El Govern de les Illes aposta per la llengua i la cultura catalanes amb l'Institut Ramon Llull”

PalmaPere Almeda (Barcelona, 1976) dirigeix des de novembre de 2021 l’Institut Ramon Llull (IRL), organisme comú amb les Balears per promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes a l’exterior. De visita a Palma, Almeda celebra que, per primera vegada, un Govern del PP a les Illes no abandoni la institució mentre anuncien projectes comuns.

Sempre que a les Illes hi ha hagut governs del PP han deixat l’Institut Ramon Llull. Quina relació hi teniu ara? Us han manifestat en cap moment la intenció de rompre?

— Estem treballant molt bé amb el Govern de les Illes. Han refermat el seu compromís de continuar formant part de l’IRL i, més enllà del color polític, hi ha una lleialtat institucional amb l’objectiu compartit de reforçar la projecció internacional de la nostra cultura i llengua. Tenim nous objectius estratègics, eixos d’actuacions i volem enfortir els vincles amb tots els ecosistemes de les Illes. Durant dues jornades hem pogut parlar amb els responsables d’equipaments per definir programes d’actuació per als pròxims anys.

Per què pensau que s’ha trencat la constant dels governs conservadors de sortir de l’IRL?

— En la projecció de la cultura i la llengua catalanes no hi ha de faltar ningú. Representem tots els territoris de parla catalana i el Govern de les Illes està compromès amb això i nosaltres, per tant, estam contents d’aquest vincle amb el Consorci. Les sortides institucionals d’altres moments no tenien cap sentit i celebrem que no succeeixi ara. Tenim complicitat i bon clima per desenvolupar projectes comuns. L’Institut és una eina al servei de tots els agents culturals de les Illes.

Aquest Govern està condicionat per l’extrema dreta, fins ara soci extern del PP i contrari a la cultura catalana.

— En aquestes alçades del segle XXI, qui es manifesta en contra d’una altra cultura no hi cap dins d’un sistema democràtic. La nostra relació amb el Govern actual no ha estat gens així, tot al contrari; fa una aposta clara i decidida per la llengua i la cultura catalanes i per la seva projecció internacional. Celebram la reafirmació del compromís.

Quina és l’aportació econòmica del Govern per a l’Institut? Es manté?

— Aquest 2024 són 550.000 euros per al pressupost ordinari, que consolida l’aportació dels darrers anys.

Teniu projectes en comú amb l’Executiu balear?

— Aquests dies hem visitat el nou espai de creació de Llucalcari, que està en obres. Ens hem reunit també amb els responsables del Centre Toni Catany, Es Baluard i la Fundació Miró per tenir un tast de les principals institucions de les Illes i, amb totes, tenim converses per projectes internacionals com exposicions, activitats culturals o residències, que són una prioritat estratègica. Les llles disposen d’espais fenomenals que poden atraure talent i fomentar l’intercanvi.

Palma està inclosa com a part de les Faber Llull, però, a diferència d’Andorra i Olot, no ofereix residències com a tal. Per què el Llull no les ha implantades aquí? Teniu pensat fer-ho?

— El que ens agradaria és que el conjunt del sistema cultural català disposés d’un sistema propi de residències molt potent a escala privada, pública o mixta. De tota classe i disciplines. Les residències són clau per al diàleg i la cooperació internacional. Permeten enviar el teu talent creatiu fora i teixir una xarxa de contactes, a més d’atraure’l amb un impacte posterior en forma de projectes interessants. A Palma, l’Estudi General Lul·lià ens ha mostrat uns habitatges rehabilitats amb un potencial enorme. Hem de veure quin ús podem donar-los.

Tenen també Llucalcari.

— És un lloc meravellós que es pot convertir en una residència emblemàtica perquè és com a màgic i carregat de simbolisme, amb la casa de Robert Graves just al costat. Hi ha una connexió evident, però l’Administració ha d’acabar de definir-ne la finalitat.

Identificau singularitats a la cultura que es fa a les Balears?

— Les identitats existeixen; són múltiples, plurals i diverses. Les té cada illa i cada accent, i això és meravellós. Els imaginaris compartits es poden veure en el cinema o les arts visuals i a artistes que han fet d’aquesta singularitat un element crucial de la seva identitat creativa, com Barceló o Villaronga.

Teniu esperança que el País Valencià formi part de l’Institut?

— Haurem d’estar expectants després dels canvis [la sortida de Vox de les institucions], però el Govern anterior participava molt activament amb finançament, malgrat que no formava part del Consorci. S’han de respectar les dinàmiques de cada lloc. Tenen les portes obertes i nosaltres continuem representant la cultura del País Valencià perquè no té sentit un discurs d’odi i de confrontació; només de reforçament. El govern valencià ha deixat de fer aportacions i és increïble perquè un govern que no aposta per la cultura i identitat del seu país no pot connectar amb una societat que es mereix ser reconeguda. Els seus creadors continuaran rebent el suport de l’Institut.

L’Institut d’Estudis Baleàrics té accions de projecció exterior. Què feis per no duplicar esforços?

— Aquest és un tema del qual hem parlat i tenim la voluntat de donar-li coherència. No feim les mateixes accions. Hi ha complementarietat, però volem posar un poc d’ordre per fer el sistema més eficient.