Goytisolo "Els contaminats per Cervantes no ens resignem a la injustícia"
El darrer Premi Cervantes es nega a acceptar "un món afectat d'atur, corrupció i desigualtats" i demana que es digui ben alt "podem", en al·lusió al partit de Pablo Iglesias
Alcalá de Henares (Madrid)Juan Goytisolo ha afirmat avui, en rebre el Premi Cervantes que, igual que a l'heroi del "Quixot", als lectors "tocats per la gràcia" d'aquesta novel·la els resulta difícil acceptar un món "afectat d'atur, corrupció i creixents desigualtats socials" com l'actual. "Els contaminats pel nostre primer escriptor no ens resignem a la injustícia", ha assegurat avui Juan Goytisolo en el seu discurs, breu, contundent i de marcat caràcter social, en què ha manifestat la seva admiració pel 'Quixot'.
En el seu discurs, Goytisolo, "incurable aprenent d'escriptor", ha reivindicat la necessitat de "tornar a Cervantes i assumir la bogeria del seu personatge com una forma superior de seny". Aquesta és "la lliçó del 'Quixot'". "En fer-ho no ens evadim de la realitat iniqua que ens envolta. Al contrari, hi establim els peus. Diguem ben alt que podem. Els contaminats pel nostre primer escriptor no ens resignem a la injustícia", ha dit Goytisolo (Barcelona, 1931) al final del seu discurs, en què aquest "podem" ha estat un clar gest de complicitat cap al partit que lidera Pablo Iglesias i pel qual el premiat no oculta les seves simpaties.
L'escriptor ha dedicat el seu discurs al seu mestre Francisco Márquez Villanueva i als habitants de la Medina de Marràqueix, que "l'han sabut acollir amb afecte en aquesta etapa de la vida que és la vellesa". "Porto en mi la consciència de la derrota com un pendó de victòria". Aquesta frase de Pessoa, amb la qual Goytisolo s'identifica plenament, li ha fet afirmar que "ser objecte d'afalacs per la institució literària" el fa dubtar de si mateix, però "ser persona no grata a ulls d'ella" el reconforta en la seva conducta i labor.
"Des de l'altura de l'edat, sento l'acceptació del reconeixement com un cop d'espasa a l'aigua, com una inútil celebració", ha dit Goytisolo davant les autoritats que han assistit a la cerimònia, entre elles els Reis, el president de la Comunitat de Madrid i el ministre de Cultura. Contrari als nacionalismes "de tota índole", l'autor de 'Señas de identitad' va abraçar fa anys "com un salvavides" la nacionalitat cervantina "reivindicada per Carlos Fuentes".
"Dubtar dels dogmes i suposades veritats 'com punys' ens ajuda a eludir el dilema que ens sotja entre la uniformitat imposada pel fonamentalisme de la tecnociència al món globalitzat d'avui i la previsible reacció violenta de les identitats religioses o ideològiques que senten amenaçats els seus credos i essències", ha afegit.
"Devot de Cervantes", com es declara amb freqüència, Goytisolo ha aprofitat la cerimònia per criticar l'"entestament" de les autoritats a desenterrar "els pobres ossos" de l'escriptor i "comercialitzar-los potser amb vista al turisme com a santes relíquies fabricades probablement a la Xina", i s'ha preguntat si no seria millor "treure a la llum els episodis foscos" de la seva vida "després del seu rescat laboriós d'Alger".
"Quants lectors del 'Quixot' coneixen les estretors i misèria que va patir (Cervantes), la seva denegada sol·licitud d'emigrar a Amèrica, els seus negocis fracassats, l'estada a la presó sevillana per deutes, difícil encaix al barri malfamat del Rastro de Valladolid amb la seva dona, filla, germana i neboda en 1605, any de la Primera Part de la seva novel·la, en els marges més promiscus i baixos de la societat?".
La veritat sobre la vida de Cervantes "no s'ha imposat fora d'un grapat d'erudits" i, no obstant això, en cada centenari del 'Quixot' se succeeixen els homenatges i celebracions que "engreixen la burocràcia oficial i els seus ventres asseguts".
Crític implacable amb les injustícies i desigualtats socials que hi ha al món, l'autor de 'Juan sin tierra' es va imaginar el Quixot "'acometiendo lanza en ristre' contra els esbirros de la moderna Santa Germandat que procedeixen al desallotjament dels desnonats, contra els corruptes de l'enginyeria financera". I se'l va imaginar també "al peu de les reixes de Ceuta-Melilla (...) socorrent uns immigrants l'únic crim dels quals és el seu instint de vida i l'ànsia de llibertat".
"Sí, a l'heroi de Cervantes i als lectors tocats per la gràcia de la seva novel·la ens resulta difícil resignar-nos a l'existència d'un món afectat d'atur, corrupció, precarietat, creixents desigualtats socials i exili professional dels joves com en el que actualment vivim", ha assenyalat.
Després de referir-se a la crisi econòmica, política i social que viu la "Marca Espanya", amb més del 20 per cent dels nens sota el llindar de la pobresa, segons les estadístiques, Goytisolo ha assegurat que hi ha múltiples raons "per indignar-se i l'escriptor no pot ignorar-les sense trair-se a si mateix". "No es tracta de posar la ploma al servei d'una causa per justa que sigui, sinó d'introduir el ferment contestatari d'aquesta en l'àmbit de l'escriptura". I Cervantes va mostrar el camí per fer-ho en el 'Quixot', aquest "portentós relat de relats que es desplega fins a l'infinit".