Els grafits de Miró a Son Boter s’estan perdent

Palma.La preocupació s’ha estès a la Fundació Pilar i Joan Miró. Els grafits que va fer Joan Miró amb carbonet sobre les parets interiors de la casa de Son Boter, com a esbossos per a les seves escultures més significatives, s’estan perdent. “És un patrimoni únic”, afirma la directora de la Fundació, Elvira Cámara, mentre que el regidor de Cultura i president de la Miró, Fernando Gilet, assegura per part seva que són “molt conscients de la gravetat de la situació” i que, “com a patrimoni exclusiu, és imprescindible la implicació de totes les administracions de les Illes Balears, a més de l’Estat”.

Vigilància contínua

El problema ve de molt enrere. De fet, durant els darrers trenta anys, els grafits de Son Boter no només han estat en contínua vigilància, sinó que han estat sotmesos a diverses intervencions i restauracions d’urgència per aturar la degradació que pateixen i evitar la humitat per capilaritat que envaeix totes les parets que Miró va fer servir com a llenç.

Ara bé, en els darrers mesos, segons afirmen els tècnics de Patrimoni del Consell de Mallorca que han avaluat la situació, el mal s’ha agreujat en certes zones, o bé per les pluges o bé pel mal estat de les parets que, a un costat i a l’altre, fan de façana a la casa. Els grafits pateixen greus exfoliacions i despreniment de la calç on estan pintats, fins al punt de fer-se gairebé invisibles i en certs punts de molt difícil recuperació. S’ha de recordar que Son Boter és Bé d’Interès Cultural (BIC) i que, per tant, ha de tenir la màxima protecció.

Els òrgans de govern de la Fundació Pilar i Joan Miró varen decidir afrontar el problema, que es considera “prioritari per al patrimoni d’aquesta comunitat”, segons paraules del president de la institució. La directora de la Fundació es va posar en contacte amb els experts de l’Institut de Patrimoni Cultural Espanyol (IPCE) i, desplaçada a Mallorca una arquitecta, María José del Toro, a més de restauradors, elaboraren un informe que recomanava una intervenció d’urgència per consolidar els grafits i aplicar-hi una capa de material poc permeable a sobre. L’IPCE, segons assegura Elvira Cámara, ja té una partida reservada per a la intervenció parcial.

Aquest informe va ser posat sobre la taula de la ponència tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca ahir mateix. Ara bé, els tècnics de Patrimoni divergeixen de la solució proposada per l’arquitecta i el restaurador de l’IPCE. Ahir els experts del Consell demanaren que s’aturi aquest projecte d’intervenció, atès que una actuació d’urgència no acabarà amb el problema, i sol·licitaren estudis previs que analitzin el conjunt de la casa, perquè només una rehabilitació integral de Son Boter, és a dir, atacar-ne la causa, podria garantir la pervivència del que és una obra única i exemplar de Miró.

Així mateix, els tècnics de Patrimoni del Consell han demanat a la Fundació que faci un inventari complet dels grafits (fins ara només n’hi ha un que considera paret per paret i no grafit per grafit), amb l’objectiu d’identificar cadascun dels dibuixos i escrits i les característiques de conservació o de risc que tenen individualment.

Els grafits que es troben en pitjor estat de conservació i, per tant, en un major perill de desaparició són els de l’espai que dóna entrada a la casa, a més dels de la sala que es troba a l’esquerra i, en concret, els que hi ha a la paret limítrofa amb un dels tallers d’obra gràfica. Així mateix, a la sala que queda a la dreta de l’espai d’entrada, una sala que té una entrada cap a un rebost subterrani està perjudicada per la humitat que puja des d’aquest espai del subsòl, perquè s’hi degué aplicar una capa d’impermeabilitzant per aturar la humitat que ara aflora cap a dalt.

El pitjor problema, segons les fonts consultades, és l’estructura mateixa de la casa i el seu estat de conservació, amb perills que són una contínua amenaça per als grafits de Miró. Entre aquestes amenaces, es destaca la gespa i el reg continuat del jardí d’un terreny que dóna a una de les façanes. La paret s’ha fet malbé, les juntes de les pedres estan pràcticament buides almenys fins a la meitat del gruix del mur, i l’aigua de regar i de la pluja afecta greument els dibuixos de carbonet sobre la calç.

Tant les persones que representen la Fundació Pilar i Joan Miró com els tècnics del Consell de Mallorca coincideixen amb “la importància d’aixecar la veu perquè tothom sigui conscient del perill que afecta una de les obres més importants i úniques de quantes hi ha a Mallorca”, segons paraules de Fernando Gilet.