La donació més important de la història del Macba

BarcelonaLa donació de Rafael Tous al Macba es va fer pública a finals de febrer de l’any passat, quan a Itàlia les xifres d’infectats pel covid ja eren alarmants. La pandèmia va acaparar tot l’interès informatiu i va fer que l’exposició dels seus fons prevista per al novembre de l’any passat s’ajornés, i ara, quan les obres s’han traslladat del seu domicili al museu, Rafael Tous pot gaudir encara més del reconeixement per haver donat més d'un miler d'obres de molts dels principals artistes catalans de la segona meitat del segle XX. Els professionals dels diferents departaments del Macba treballen intensament en els preparatius de l’exposició, que obrirà les portes el 13 de maig amb el títol En temps real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual.

“Indubtablement és la donació més important de la història del Macba, no ho he viscut amb ningú més, hem de ser molt conscients que és un regal impressionant per a la ciutat de Barcelona”, diu la cap de la Col·lecció Macba, Antonia Maria Perelló. “La col·lecció de Rafael Tous és més que d’art conceptual, com s’ha dit algunes vegades, perquè l’art conceptual se cenyeix als anys 70, però va seguir tots aquests artistes al llarg del temps i hi ha moltíssimes obres que són dels anys 80, els 90 i els 2000", explica Perelló. “El Rafael està recollint els fruits de tota la feina que ha fet”, subratlla el director del Macba, Ferran Barenblit.

El volum de les obres és tan gran que n'hi ha en molts espais del museu: a la Capella, en una sala de la planta baixa i sobretot en els dos grans tallers de restauració del Convent dels Àngels, on s’està intervenint primer de tot en les que formaran part de l’exposició. El procés és apassionant perquè s’han posat en contacte amb els artistes, entre els quals hi ha Francesc Torres, Eugènia Balcells, Pere Noguera, Francesc Abad, Joan Rabascall i Antoni Miralda, per posar-se d'acord en quines intervencions es faran als seus treballs. “Hi ha obres de tipologies molt variades, perquè hi ha treballs característics de l’experimentació dels 70, i més endavant hi ha grans instal·lacions”, diu Perelló. “Treballem amb tot tipus d’obres i materials, és un repte per a la conservació i la restauració de les obres, perquè amb aquest tipus d’obra tot és susceptible de ser un objecte artístic –diu la cap de restauració del museu, Sílvia Noguer, al davant d’una fulla enfangada de Pere Noguera que un dels restauradors està recomponent meticulosament–. La nostra feina consisteix a conservar i restaurar les obres respectant l’activitat artística, i la majoria d’artistes van coincidir en mantenir la pàtina històrica de les obres, l’envelliment”. 

L’obra d’Eugènia Balcells Supermercart ha sigut un bon repte per a l'equip de restauració: com que ja no es fabriquen les pistoles de joguina que conté, han fet un motlle d'una per fer-ne de noves. I Joan Rabascall, que viu a París, ha enviat al museu llana que ha guardat durant més de quaranta anys perquè es pugui restaurar amb el màxim de fidelitat l’obra Crossword. L’equip de restauració del museu està format per set restauradors especialitzats en diferents disciplines i se n’han contractat dos més per poder assumir tot el volum de feina. Hi ha molta feina per fer: en un altre espai s’estan restaurant diverses peces d’Antoni Miralda i una altra de Pere Noguera feta amb fotocòpies làser. Amb tot, el més curiós és el tractament d’anòxia a què s’estan sotmetent uns elements d’una obra de Jordi Benito: els objectes estan col·locats dins una bossa connectada a una màquina que substitueix l’oxigen per nitrogen per acabar amb l'activitat bacteriana que hi pugui haver.