La gran fossa de l'exili: a Perpinyà hi ha enterrades més de 800 persones

BarcelonaHan passat 82 anys des del final de la Guerra Civil però encara no sabem quantes vides s'hi van perdre. A poc a poc van sortint noves dades i nous documents que constaten un drama terrible. L'última aportació és una llista amb 1.685 exiliats republicans morts entre el 1939 i el 1940 als camps d’internament francesos (la podeu consultar aquí). Però n’hi ha molts més. Els historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor, que són els qui han trobat i han documentat la llista, continuen investigant i ara mateix ja sumen més de 2.200 morts. Només a Perpinyà, Oliva calcula que hi ha enterrats entre 800 i 900 exiliats. “És el destí de molts moribunds i malalts que provenen dels camps propers [Argelers, Brams, Sant Cebrià, Voló, Agde, Vernet, Sètfonts...] –explica Oliva–. A Perpinyà en certifiquen la mort i els enterren, és una gran fossa”.

La llista que ha fet pública el Memorial Democràtic s’ha trobat pràcticament “per casualitat”: “Quan estàvem documentant el cost humà del Berguedà vam trobar el llistat publicat pel ministeri d’Afers Exteriors al BOE del 12 de març del 1940 que el cònsol espanyol de Perpinyà havia demanat als camps i centres sanitaris francesos de diferents departaments”. Curiosament, un mes abans, el febrer del 1940, La Vanguardia es va avançar al BOE i va publicar el nom dels refugiats que no havien sobreviscut a les ferides i malalties. “Faltaven alguns noms que després apareixen al BOE però, en canvi, La Vanguardia donava informació del lloc de naixement de moltes de les víctimes, cosa que la documentació publicada al BOE no feia”, detalla Oliva. 

Dades biogràfiques i el lloc on van ser enterrats

Unes 475.000 persones, entre soldats i població civil, van traspassar la frontera entre el gener i el febrer del 1939 fugint de l’ocupació militar franquista. La recerca aporta i concentra en un mateix document totes les dades biogràfiques que s’han localitzat de les víctimes i les identifica per nom i cognom, sexe, edat, lloc i data de defunció i, en cas que se sàpiga, la data de naixement i el lloc d’origen. De les persones de les quals es coneix l’origen, la gran majoria eren catalans (42,3%), seguits d’aragonesos (11%), andalusos (10,1%), valencians (6,5%) i madrilenys (6,5%). En el cas de Catalunya, a més, l’estudi determina l’origen o el lloc de residència per comarques. I es documenta el lloc d’enterrament.

A part de la llista publicada al BOE i La Vanguardia, els historiadors també han consultat la publicada pel diari El Socialista de Tolosa de Llenguadoc, el setembre del 1952, centrada en les víctimes del camp de Bram o Pigne, o la llista de víctimes al camp de Sètfonts elaborada per Pierre Gauthié i Jean-Marc Labarta. El Memorial Democràtic incorporarà les dades d’aquesta recerca al Cost Humà de la Guerra Civil, que en aquests moments conté 62.061 registres. El Cost Humà de la Guerra Civil és una iniciativa que va començar el 1984 Josep Benet i que històricament, per culpa de la falta de recursos, ha avançat molt lentament.

No se sap quants catalans van morir a l'exili, només se'n tenen càlculs aproximats. Alguns historiadors creuen que uns 15.000 van morir als camps d'internament francesos a causa de la duresa de les condicions climàtiques i les malalties. Milers van ser enviats als camps de concentració nazis en un viatge que, per a la majoria, va ser només d’anada. D’altres van patir tortura, presó, l’oblit i la marginació quan van tornar a l’Espanya de Franco. I molts no van tornar mai més a Catalunya.