El gran tren de vida dels Borbons

La història del ferrocarril espanyol està íntimament lligada a la saga borbònica que mana en aquest territori de la península Ibèrica. Així ho ha vist Joan Yago, el dramaturg de la companyia La Calòrica, que després d’una residència artística al Centro Dramático Nacional (CDN) va abocar els seus descobriments en l’obra de teatre documental estrenada al CDN el 2022 i que acaba la seva petita gira espanyola al TNC amb les localitats exhaurides.

No és que els monarques hagin estat enginyers, matemàtics o geòlegs posant la seva saviesa al servei de la societat, sinó que gràcies a la seva inviolabilitat han fet i desfet negocis milionaris amb els camins de ferro per mantenir el seu luxós i luxuriós tren de vida. I ho han fet des de la inauguració del primer comboi afavorit per la reina Isabel II i el fatxenda del marquès de Salamanca que va circular de Madrid a Aranjuez el febrer de 1851 fins a la de l’AVE a la Meca intermediat per Joan Carles I el Comissionista.

Al capdavall, Yago se serveix de l’anècdota ferroviària per denunciar amb l’humor i la ironia que li són característiques l’estafa reial sostinguda al llarg dels anys per les elits i per una justícia prou despentinada per justificar el saqueig de l’estat. Ben mirat, doncs, la breu història dels ferrocarrils és anecdòtica fins al punt que es triguen 45 minuts a clavar-li la dent a la qüestió, amb una introducció històrica força tediosa, però que ens recorda les malifetes de la saga borbònica de qui en tenim proves recents. Entre aquestes, esclar, els tripijocs sentimentals i financers de la regenta siciliana Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, exiliada a París, una constant d’aquesta casa reial d’origen francès. La sàtira és prou explícita i obté una resposta prou entusiasta del públic. Les dues bones actrius empatitzen amb els espectadors i fan una bona feina, tot i que la important escena de Corinna Larsen quedi desdibuixada per una dicció poc clara i una presència insípida, errors de la direcció.