Grande Covián, el metge que estava en el punt de mira dels contraespies francesos a Madrid
L'historiador Xavier Juncosa publica un nou llibre després de descobrir milers d'informes d'entre els anys 1943 i 1945
Madrid"La sorpresa va ser enorme". Així resumeix l'historiador Xavier Juncosa el dia que va descobrir que el metge, fundador i primer president de la Societat Espanyola de Nutrició, Francisco Grande Covián, estava en el punt de mira del contraespionatge francès a Madrid, pel fet de participar en una de les xarxes nazis espanyoles durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. L'estupefacció de Juncosa no només era perquè la documentació dels contraespies francesos esquitxés d'aquesta manera un referent de la medicina a Espanya, sinó perquè en teoria Covián tenia una estreta relació amb Juan Negrín i altres polítics republicans, fins al punt que es va arribar a exiliar l'any 1939 als Estat Units, malgrat que després va tornar a Espanya.
Tot i que Juncosa matisa que no s'especifica la relació que el metge nascut a Astúries tenia amb els nazis, assenyala que hi ha documents dels contraespies que descriuen Covián (1909-1995) com un "gran falangista" i recullen anècdotes com "l'assistència d'unes 200 persones i diferents grups diplomàtics amb cotxes oficials alemanys" al bateig d'un dels seus fills. De fet, Juncosa reconeix que les dues biografies de Covián tenen un buit d'informació entre els anys 1940 i 1944. "No s'hi diu res, només que era metge a Madrid", descriu l'historiador. Juncosa fa un paral·lelisme amb la figura de Jaume Vicens Vives i matisa que "no es coneixen les condicions" de vida del metge. "Si no s'exiliava, o anava a la presó o feia un gest com escriure llibres filonazis. Potser Covián va fer una cosa semblant, però no ho sabem", conclou.
La troballa de l'historiador català es desprèn de la investigació que va començar el febrer del 2019, després que "l'atzar", en paraules de Juncosa, el fes topar amb més de 30.000 documents centrats en el que passava a l'Estat en el context de la Segona Guerra Mundial i sota el règim de Franco. El govern francès va desclassificar els documents durant un període de temps, fins que els va tornar a tancar amb pany i forrellat l'octubre del 2019. Ara, després d'una sèrie d'articles a l'ARA i de la publicació d'un volum sobre el contraespionatge francès a Barcelona, Juncosa publica un segon llibre, El contraespionatge francès a Madrid i el Marroc (1943-1945), que posa la lupa a Madrid i que aquest dimecres s'ha presentat al Centre Cultural Blanquerna, a Madrid.
En aquest segon volum també s'hi recullen centenars de fitxes personals de francesos, alemanys i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler i Franco. De fet, hi apareix fins i tot un dossier personal de Manuel Gutiérrez Mellado –cap del centre d'intel·ligència a Madrid– que, segons Juncosa, es va convertir "de facto" en un agent doble després que els contraespies francesos s'hi acostessin. El llibre també inclou l'estructura, els membres i els objectius dels contraespies a Madrid, així com les xarxes que van descobrir.
Quan França, i en concret Alger, va caure del tot en mans dels nazis a finals del 1942, es va crear el primer servei de contraespionatge d'aliats a Espanya. L'encarregat de fer-ho va ser el capità francès Paul Paillole el febrer del 1943 a Barcelona. Mesos després, trasllada contraespies a Sant Sebastià i Madrid. De la mateixa manera com van fer a Barcelona, els contraespies, militars tots ells, van escriure milers de documents que revelen facetes poc conegudes de Madrid i els seus ciutadans. Es van infiltrar al dia a dia de la capital espanyola com a empleats de l'empresa pública francesa Le Génie Rural, actualment IGREF, que s'encarrega de les mines, ponts i camins, sota el que es coneix com a travaux ruraux [treballs rurals]. També sota la Creu Roja Francesa s'hi van amagar un bon grapat d'agents.
Centralització
L'historiador detalla que la creació de grups de contraespies a Madrid provoca que els travaux ruraux creats amb anterioritat a Barcelona i Sant Sebastià desapareguin, malgrat que després se'n van crear de nous. El canvi és fruit d'un interès per saber què passava a la capital de l'Estat, per sobre dels moviments nazis que hi pogués haver a la frontera. "Els contraespies de Barcelona i Sant Sebastià perden autonomia i això provoca alguns problemes perquè els mateixos militars que en formen part es queixen del centralisme", comenta amb un to irònic Juncosa. Pierre Godoy (cap del grup a Madrid), Emmanuel Bayonne (ajudant) i André Thibaut (cap de secció) són alguns dels àlies que els militars francesos van adoptar un cop van aconseguir entrar a Espanya.
La funció d'aquests contraespies era buscar xarxes de col·laboracionistes del règim francès de Vichy entre els anys 1940 i 1944. També xarxes nazis, feixistes, properes a Mussolini i japoneses –que fins ara la historiografia no coneixia, apunta Juncosa– i intentar esbrinar quins eren els seus objectius i missions. "La clau dels aliats era obtenir informació", explica l'historiador. A Madrid, s'organitzaven des de la subseu consular francesa i seu de la Creu Roja Francesa, situada al carrer madrileny San Bernardo número 21, un edifici que avui acull el ministeri de Justícia.
Durant dues hores Juncosa va narrar aquestes troballes que recull en un nou llibre. "I m'hi estaria dues hores més", comentava. L'historiador lamenta que ara tota aquesta informació torni a estar tancada per ordres del govern francès, però ho té clar: "El regal que em va fer l'atzar l'he de tornar a la societat".
