Les grans exposicions de la temporada: dels grans mestres antics a Ed Ruscha

BarcelonaLa tardor arriba amb una cartellera d'exposicions d'art molt sucoses, des de Barcelona fins a Nova York. I des dels grans mestres medievals com Dirk Bouts fins a la performance més radical de Marina Abramovic.

Ed Ruscha: la vigència i la influència d’un pioner

L’artista nord-americà Ed Ruscha (Omaha, Nebraska, 1937) és considerat un pioner del pop art i també se’l relaciona amb la generació Beat. El MoMA de Nova York li dedica una gran retrospectiva a partir d’aquest diumenge i fins al 14 de gener amb més de 200 obres, entre les quals hi ha els seus característics quadres de benzineres i uns altres amb textos, que mostren el pes de la seva trajectòria i la influència que ha tingut en artistes, arquitectes i dissenyadors.

Continua la Celebració Picasso 1973-2023

Algunes de les exposicions més esperades de la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso (1881-1973) arribaran en els pròxims mesos, entre les quals destaca Picasso 1906. La gran transformació (del 15 de novembre al 4 de març), la mostra amb què el Museu Reina Sofia de Madrid analitza aquest any fundacional de l'art modern en la trajectòria del malagueny. Els mesos que Picasso va passar a Gósol hi tenen un paper cabdal. També a Madrid, el Museu Thyssen s'endinsarà en els temes clàssics picassians i els judeocristians amb Picasso, el sagrat i el profà (del 4 d'octubre al 14 de gener). A Barcelona, el Museu Picasso i la Fundació Joan Miró analitzaran per primera vegada en profunditat la relació dels dos artistes a Miró-Picasso (del 20 d'octubre al 25 de febrer). I el Museu Picasso de Màlaga mostrarà l'impacte del malagueny en una cinquantena d'artistes contemporanis amb L'eco de Picasso (del 3 d'octubre al 31 de març). Així mateix, l'exposició del Picasso escultor que es va poder veure a Màlaga a la primavera viatjarà al museu Guggenheim de Bilbao (del 29 de setembre al 14 de gener).

L’art entre els estralls bèl·lics del segle XX

S'acosta una gran fita pel que fa a l'aprofundiment en l'art català de postguerra i contemporani al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb l'exposició Quina humanitat? Figuracions existencials a la postguerra (1940-1966) (del 26 d'octubre a l'11 de febrer). Aquesta mostra de caràcter transversal inclourà prop de cent obres de grans artistes catalans, espanyols i internacionals que van reflectir en les seves representacions de la figura humana l'impacte de la Segona Guerra Mundial i el pròleg que havia suposat la Guerra Civil. Entre els artistes representats hi haurà Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Pablo Picasso, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Oswaldo Guayasamín, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Albert Giacometti, Henry Moore i Francis Bacon.

Ara sí que el 'Crist' de Dalí va a Figueres

La pandèmia del covid va obligar a ajornar l'exposició del llegendari Crist de Sant Joan de la Creu (1951) de Salvador Dalí al seu Teatre Museu, però sí que serà possible veure'l a partir de l'1 de novembre. El quadre, que és propietat de l'Ajuntament de Glasgow, no ha tornat a l'Estat des que es va veure a Barcelona i Madrid entre l'octubre del 1951 i l'abril del 1952 dins la I Biennal d'Art Iberoamericà. L'exposició també inclourà material d'arxiu, una part del qual és inèdit, dibuixos preparatoris i reflectirà la recerca recent sobre aquest quadre.

La pintura commovedora de Rothko a París

El pintor nord-americà Mark Rothko (1903-1970) assegurava que s'havia fet pintor per portar la pintura al mateix grau d'intensitat que la poesia i la música. El públic parisenc ho podrà comprovar a la gran exposició que li dedicarà la Fundació Louis Vuitton del 18 d'octubre al 2 d'abril. Estarà organitzada cronològicament i ocuparà tots els espais del museu. Serà l'exposició més important de l'artista a París des del 1999.

Marina Abramovic i Sarah Lucas: la resistència i l'acidesa

L’artista sèrbia Marina Abramovic (Belgrad, 1946) és una pionera de la performance que sovint ha portat el seu cos al límit, i al mateix temps en els últims anys sovint se l'ha considerat una icona fashion. La mostra que li dedicarà la Royal Academy de Londres del 23 de setembre a l'1 de gener serà una molt bona oportunitat per recordar el pes de la seva trajectòria des dels anys 70 fora d'ambients glamurosos. Amb motiu de la mostra, alguns dels seus deixebles reinterpretaran alguns dels seus treballs dins les sales del museu. Així que cada visita serà diferent. Un altre gran museu londinenc, la Tate Britain, obrirà una gran exposició de la corrosiva Sarah Lucas (del 28 de setembre al 14 de gener), coneguda per la seva aproximació irreverent als temes socials, de gènere i sexuals.

Els primers actes del centenari de Tàpies

Com que Antoni Tàpies (1923-2012) va néixer al desembre, el gruix de les commemoracions del centenari del seu naixement es faran al llarg del 2024. Així i tot, el museu Bozar de Brussel·les inaugura aquesta setmana la retrospectiva de Tàpies que després es podrà veure, amb variacions, al Museu Reina Sofia de Madrid i la Fundació Antoni Tàpies. I la fundació de l'artista inaugurarà al desembre Tàpies. L'empremta japonesa, sobre l'interès que Tàpies va tenir per l’obra d’alguns monjos budistes japonesos dels segles XVIII i XIX i com en va assimilar la manera de treballar i una visió del món.

La IA arriba al museu, i un dinosaure colossal

Era inevitable que un centre tan inquiet i compromès amb el present com el CCCB dediqués una exposició a la intel·ligència artificial (IA), una revolució cultural i tecnològica que està sacsejant sectors com el creatiu i fins i tot el mèdic. Els comissaris de la mostra, que estarà oberta del 18 d'octubre al 17 de març, aborden qüestions com ara fins a quin punt la IA s’assembla a la intel·ligència hu­mana, si és creativa, si és sostenible i si l'hem de témer perquè pugui prendre decisions sense la intervenció humana. Una altra fita de la cartellera d'exposicions de caràcter científic serà Dinosaures de la Patagònia al CosmoCaixa (a partir del 26 d'octubre). S'hi podrà veure el fòssil del dinosaure més gran conegut, el Patagotitan mayorum, de 30 metres de llarg.

La gran mostra de Daniel Steegman Mangrané

Després de forjar-se una potent trajectòria internacional, l'artista barceloní establert al Brasil Daniel Steegmann Mangrané (Barcelona, 1977) desembarcarà al Macba a partir del 27 d'octubre amb la seva primera retrospectiva a l'Estat. Steegmann Mangrané és conegut per unes escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada amb els quals aborda problemàtiques socials i ecològiques i reflexiona sobre temes com l'afinitat entre les formes naturals, les artístiques i les arquitectòniques. La mostra, en cartell fins al 20 de maig, inclourà treballs des dels finals dels anys 90 fins ara.

L'imant dels grans mestres antics

Després de l'exposició històrica de Vermeer al Rijksmuseum, en la nova temporada també hi ha exposicions de mestres antics ben sucoses: la National Gallery de Londres estrenarà la mostra més important en trenta anys de Frans Hals (1582-1666), el gran mestre del retrat neerlandès del segle XVII (del 30 de setembre al 21 de gener). L'exposició, que després viatjarà al Rijksmuseum i la Gemäldegalerie de Berlín, inclourà una cinquantena dels seus millors retrats, molt característics perquè Hals aconseguia una caracterització molt vivaç dels personatges que immortalitzava.

Una altra gran exposició serà la que el Museu M de Lovaina dedicarà a Dirk Bouts (1415-1475) del 24 d’octubre al 14 de gener. Bouts és el pintor més important d’aquesta ciutat del Brabant i un dels grans mestres flamencs, al costat d’altres grans noms com Rogier van der Weyden i Jan van Eyck. Serà l’exposició més ambiciosa pel que fa a la quantitat d’obres i, al mateix temps, formarà part d’un festival que abordarà la confluència de les innovacions científiques, tecnològiques i socials amb les innovacions artístiques.