Grans moments musicals del 2023: d''Alexina B.' al funeral de Shane MacGowan
Un recull d'alguns dels esdeveniments memorables d'aquest any
BarcelonaImportants estrenes operístiques, interpretacions històriques, superconcerts a l'Estadi Olímpic, un reguitzell de cançons sobre despit i desamor, debats necessaris, fenòmens intergeneracionals, "aturades indefinides"... Tot plegat, entre els moments memorables del 2023, l'any que Taylor Swift ha trencat rècords amb una gira, The Eras Tour, que ni ha passat ni passarà per Catalunya.
‘Alexina B.’
L’estrena de la magnífica òpera de Raquel García-Tomás al Liceu
Una gran ovació va coronar l’estrena de l’òpera Alexina B. al Liceu el 18 de febrer. Era el premi merescudíssim a la magnífica feina de la compositora barcelonina Raquel García-Tomàs, la directora escènica Marta Pazos, la direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo, el disseny de vestuari de Silvia Delagneau i, esclar, la mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis, que va recrear el personatge titular amb “un instint dramàtic i una exquisida i exemplar musicalitat”, tal com va consignar Jaume Radigales a l’ARA.
Cançons de la fi l’amor
Entre les ‘Flowers’ de Miley Cyrus i el “sal-pique” de Shakira
2023 va començar amb Shakira esbombant greuges i llançant dards contra Gerard Piqué i la parella actual de l’exfutbolista, Clara Chía –“Perdón que te sal-pique (...) Clara-mente, no es como suena”–. Va ser en la sessió amb Bizarrap que tants comentaris va vessar arreu, i que ha deixat algunes frases per a la història de les cançons sobre la fi de l’amor: “Les dones ja no ploren, les dones facturen”. Una setmana més tard, Miley Cyrus publicava Flowers, una de les grans cançons de l’any (versionada després per Mishima en català). Cyrus, igualment contundent però amb més carrega de profunditat, disparava contra el seu exmarit, l’actor Liam Hemsworth, amb uns versos que capgiraven els de la cançó When I was your man, de Bruno Mars, que havia sonat al casament. La convenció romàntica “t’hauria d’haver comprat flors / i agafat de la mà” de Mars esdevé autoafirmació: “Em puc comprar flors a mi mateixa [...] Em puc estimar molt millor del que ho pots fer tu”. Miley Cyrus, en sintonia amb l’Adele de 30 (2021) –un altre formidable disc postdivorci–, que a Strangers by nature cantava: “Portaré flors al cementiri del meu cor”.
La trencadissa sentimental ha propiciat altres cançons notables, com la delícia acústica Tot teu, del quartet Rombo, en què Clara Molins s’adreça a la nova parella d’un ex (“Tot teu, tu ja t’ho trobaràs...”). O com el disc L’art d’estimar, de Gessamí Boada. I l’any del despit i els cors estripats l’ha tancat Rosalía versionant Se nos rompió el amor als Grammy Llatins.
El ‘Rèquiem’ de Pichon
La màgia de l’Ensemble Pygmalion al Palau de la Música
La inauguració de la temporada 2023-2024 del Palau de la Música passarà a la història com la nit del miracle. L’Ensemble Pygmalion dirigit per Raphaël Pichon va meravellar amb una lectura “vibrant, nerviosa, intensa, molt teatral i fins i tot un punt histriònica” del Rèquiem de Mozart. Com diu Jaume Radigales: “La qualitat musical va planar sobre aquesta vetllada, i va ser fantàstic”.
L’Springsteen olímpic
Renovar la fe en el rock i en les cançons que expliquen la vida
Els concerts de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys van tenir Barack Obama i Steven Spielberg com a espectadors privilegiats, i Michelle Obama com a corista, però sobretot van tenir un públic que pot explicar que va ser testimoni i còmplice d’una prodigiosa lliçó de rock, i de com les cançons poden explicar tota una vida, incloses les vides absents. Springsteen, sempre atent amb el públic, va subtitular en les pantalles al català la lletra dels temes Letter to you i Last man standing, també per remarcar la importància que per a ell té comunicar el que sent en aquesta etapa crepuscular però encara entusiasta.
Ludovic Morlot
Una nova etapa al capdavant de l’OBC
“Morlot és un home que, sembla, vol fer bé les coses”, deia Radigales a propòsit del concert inaugural de la temporada de l’OBC el 30 de setembre. La tria i el disseny dels programes i el bon funcionament de l’orquestra són bones notícies en aquesta etapa de Ludovic Morlot com a titular de l’OBC. Altres bones notícies en l'àmbit orquestral han sigut la creació de l'Orquestra del Miracle, dirigida per Juan de la Rubia i impulsada pel Festival Espurnes Barroques, i la gira de la Franz Schubert Filharmonia de Tomàs Grau, amb concert al Carnegie Hall de Nova York inclòs.
‘Coti x coti’
La troballa de The Tyets, la cançó més transversal de l’any
Una melodia amb so de cobla ha convertit la cançó Coti x coti en un dels fenòmens de l’any: el Despacito de la música urbana catalana. O com connectar dos mons de la cultura popular i que el resultat arribi als més petits, al públic de festa major i als festivals. Amb aquesta cançó The Tyets van fer ballar una sardana al públic del Camp Nou la diada de Sant Jordi. I per completar el viatge, ja té versió per a cobla. L’èxit del duo mataroní també ha beneficiat altres artistes com Mushkaa, Julieta, Maria Hein, Triquell i Figa Flawas, i dona la raó a la constància urbana de bandes com 31 Fam.
Coldplay a la memòria de Tina Turner
El grup britànic va tocar 'Proud Mary' per recordar l’artista
La mort de Tina Tuner es va conèixer el vespre del primer dels quatre concerts de Coldplay a l’Estadi Olímpic. El grup britànic va reaccionar immediatament i va saber trobar el moment per homenatjar-la tocant Proud Mary. Bon detall, en un món cada vegada més hostil a les sortides de guió. El mateix Estadi Olímpic ha acollit aquest any espectacles de gran format de Beyoncé, The Weeknd i Harry Styles.
“Aphex Twin és Déu”
L’espectacular xou del padrí de l’electrònica moderna al Sónar
Un espectador del Sónar de Nit fent un petó a terra, com el devot que torna a creure. Un altre proclamant la divinitat de l’artista. I milers gaudint la inclement cerimònia audiovisual que va oferir Aphex Twin amb l’eufòria reservada a les coses molt desitjades. Memorable retorn del geni de l’electrònica.
Oques Grasses
La nit que el grup osonenc va fer el cim al Palau Sant Jordi
Hi havia precedents com Sopa de Cabra, Antònia Font i Zoo, però “la generació catalana de les trompetes” encara no havia fet el seu Palau Sant Jordi. El repte el van entomar Oques Grasses per tancar la gira del disc A tope amb a vida, el 28 de gener. 18.000 persones, l’aforament complet del recinte, van acompanyar els autors de Petar-ho.
Bob Dylan
Moments de glòria al Liceu
Els dos concerts de Bob Dylan al Liceu el 23 i el 24 de juny van deixar una pila de moments que recordarem només analògicament, perquè mòbils i càmeres hi estaven vetats. Per exemple, la interpretació d’I’ll be your baby tonight, amb un punt de desesperació vocal, i la immensa Every grain of sand, que va sonar gairebé com a comiat.
Sílvia Pérez Cruz
Dues nits històriques al Teatre Tívoli
Serà difícil que torni a passar. Per a la presentació del disc Toda la vida, un día, Sílvia Pérez Cruz va convocar una trentena de músics al Tívoli els dies 24 i 25 de maig. Era el Cor del Solstici, format per artistes com ara Carme Canela, Clara Peya, Salvador Sobral, Rita Payés, Judit Neddermann, Selma Bruna, Anna Colom, Pere Martínez i Adriano Galante. Tothom implicat en uns concerts històrics per la qualitat musical i interpretativa i pel sentit i la sensibilitat de la posada en escena i del vestuari, tot pensat per acompanyar amb el detall just unes cançons que expliquen el cicle de la vida i de la mort.
Savall i Bieito
El saludable exercici de discrepar en públic
A les rodes de premsa artístiques molt sovint la complaença arracona la discrepància per por a trencar la tebior del consens. No va ser el cas de la de Jordi Savall i Calixto Bieito a propòsit de l’òpera L’incoronazione di Poppea al Liceu al juny. “Malgrat tot el meu respecte i admiració per l’original i sempre productiva imaginació del Calixto, crec que avui tinc el deure moral de manifestar honestament, amb la màxima claredat, que no comparteixo l’ús exagerat i innecessari per a mi algunes vegades de tanta violència gratuïta, que s’introdueix en tants moments a la posada en escena d’aquesta òpera”, va dir Savall. Bieito va entomar la discrepància amb elegància: “Jo no discrepo. Estic molt content que Jordi Savall estigui fent aquesta òpera, perquè fa molts anys que el segueixo i l’admiro”.
A banda de L’incoronazione di Poppea, Savall ha continuat amb una intensa activitat musical, com és habitual en ell. I entre el millor que ha ofert aquest any, el programa sobre els concerts per a corda de Vivaldi que va dirigir a L'Auditori el 16 de novembre, amb una concertino senzillament sensacional, Alfia Bakieva.
Manel i Guillem Gisbert
La pausa del grup i el primer pas del cantant en solitari
“Ens han arribat rumors [...] Ens han dit que ho deixen”, van avançar les periodistes Alba Riera i Andrea Gumes al programa Tardeo de Ràdio Primavera Sound. Al cap d’un dies els Manel confirmaven que, efectivament, ho deixaven... temporalment: “El grup estarà aturat fins a nova ordre, més temps de l’habitual, i mentrestant cadascú està fent les seves coses”. El cantant Guillem Gisbert és un dels que ha fet coses: va estrenar dues cançons al novembre, preludi d’un disc al seu nom que publicarà al març.
Un debat molt necessari
El Fòrum Música i Pluralitat, de l’Acadèmia de la Música
El racisme s’expressa de moltes maneres, i prou bé que ho saben molts dels músics d’orígens diversos que van participar en el Fòrum Música i Pluralitat organitzat per l’Acadèmia Catalana de la Música els dies 16 i 17 de novembre. Arran dels debats, l’Acadèmia treballarà per desactivar el racisme en l’entorn musical, i també per desactivar el mantra “música negra, negoci blanc”.
Franco Battiato i Nani Moretti
'Voglio vederti danzare' a la pel·lícula 'El sol del futur'
Una de les millors pel·lícules del 2023, El sol del futur, de Nani Moretti, inclou també una de les seqüències musicals de l'any amb la cançó Voglio vederti danzare de l'enyorat Franco Battiato. Atenció igualment a una altra escena cinematogràfica molt musical, la del ball entre Emma Stone i Mark Ruffalo al film Poor things de Yorgos Lanthimos, amb música de Jerskin Fendrix.
Kendrick Lamar
El rei del Primavera Sound de les dues ciutats
El desembarcament del Primavera Sound a Madrid va fer figa, i la continuïtat del festival a la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso no està garantida (de fet, no es farà al 2024). Artísticament, però, ha deixat grans moments, com el concert de Kendrick Lamar, tot un desplegament musical, escènic i conceptual.
La temporada festivalera també ha tingut altres protagonistes destacats: Rubén Blades i Cala Vento al Cruïlla; Los Fabulosos Cadillacs al Festival de Mil·lenni; Za! & La TransMegaCobla al Vida; Freddie de Tommaso, Diana Damrau i Serena Sáenz i Jonah Hoskins a Peralada; Andrè Schuen a la Schubertíada... I, esclar, els diferents homenatges a Alicia de Larrocha i Victòria dels Àngels a festivals, programacions i espais expositius.
L’adeu a Shane MacGowan
Un funeral d’estat amb la música com a protagonista
El funeral del cantant dels Pogues, el 8 de desembre, va ser una emocionant i bellíssima mostra d’amor a la música com a manifestació popular. Càntics espontanis i brindis van acompanyar el fèretre pels carrers de Dublín, i, un cop a l’església, Nick Cave primer i Glen Hansard després van honorar el llegat de Shane MacGowan. Cave va cantar A rainy night in Soho, modificant-ne alguns versos expressament per a l’ocasió. I Hansard i una bona colla de músics van interpretar la nadala Fairytale of New York. Segurament, el moment musical de l’any. [Aquesta mateixa l'acaben de versionar en català (Rondalla de Nova York) músics dels grups Lád Cúig, Ebri Knight i Fetus.]