Ni 'gras', ni 'lletja', ni 'fofa': polèmica perquè els editors modifiquen els llibres de Roald Dahl
Justifiquen canvis de gènere i de vocabulari per adaptar-los als nous públics
BarcelonaA Anglaterra ha esclatat la polèmica per les noves edicions dels llibres de Roald Dahl. Els editors, amb l'acord dels gestors dels drets d'autor de l'autor gal·lès, han decidit modificar algunes de les paraules de les seves mítiques obres per adaptar-les als nous temps i al llenguatge políticament correcte. Per exemple, el personatge d'Augustis Gloop de Charlie i la fàbrica de xocolata ja no és gras sinó enorme, i els Umpa Lumpa són de gènere neutre. La Senyora Culdolla ja no és lletja, només és bestiota. I el centpeus de James i el préssec gegant no canta que la Tia Esponja és grassa i fofa sinó només desagradable, i la Tia Espina tampoc no és seca com un cable.
El setembre del 2021 Netflix va comprar la Roald Dahl Story Company, que ostenta els drets dels personatges i les històries de Roald Dahl. L'empresa treu ferro a l'assumpte i afirma que és habitual revisar el llenguatge en cada edició i que tots els canvis són petits, s'han considerat molt i no malmeten l'esperit irreverent de l'original. De fet, l'editorial ha inclòs una nota als llibres en què s'explica que "van ser escrits fa molts anys" –entre el 1943 i el 1988– i que revisen sovint el llenguatge per assegurar-se que "poden continuar sent gaudits avui". Es calcula que cada 2,6 segons es ven un llibre de Roald Dahl en algun idioma.
Segons han explicat, Puffin Books (segell infantil de Penguin) va fer proves amb lectors sensibles a aquestes qüestions i amb l'entitat Inclusive Minds (a favor de la inclusivitat i l'accessibilitat en la literatura infantil) per demanar-los com acostarien els llibres al llenguatge d'avui. N'han sortit centenars de canvis, especialment en les descripcions dels personatges, que es poden considerar ofensives en alguns termes que fan referència a gènere, raça, pes i salut mental, i també a la violència. A més, s'hi han afegit alguns passatges que no va escriure l'autor. Per exemple a Les bruixes, on hi ha 59 canvis, quan diu que les bruixes són calbes i porten perruca, hi ha l'afegitó que hi ha molts motius per ser calb, i que no passa res per ser-ho. En altres casos es canvia femella per dona i progenitor en comptes de pare o mare, i també es canvien els noms col·lectius pels de gènere neutre: persones en comptes d'homes.
Des del PEN Amèrica, un país on s'han tret llibres de les biblioteques i hi ha hagut restriccions amb alguns títols (per exemple, s'han deixat d'editar obres del Dr. Seuss, autor d'El Grinch, per racistes), ja han expressat la seva preocupació davant aquests canvis que intenten evitar un llenguatge que pugui ofendre algú. La CEO del PEN avisa que els qui tenen els drets per canviar els llibres de Dahl han de considerar que "el poder de reescriure llibres podria ser usat pels que no comparteixen els seus valors i sensibilitat". Encara que l'objectiu sigui garantir que les grans obres de la literatura no "alienen els nens i reforcen els estereotips", des del PEN consideren que prendre's aquestes llibertats no tindria límits: "Comences amb ganes de substituir una paraula aquí i una paraula allà, i acabes inserint idees completament noves (com s'ha fet amb el treball de Dahl)". En comptes de limitar el poder de la narració, la sorpresa i la provocació originals, proposen "oferir un context introductori que prepari la gent per al que estan a punt de llegir i els ajudi a entendre el context en què van ser escrits".