No eren creus cristianes sinó centenars de gravats prehistòrics

BarcelonaA les muntanyes de Prades, a la roca de les Ferradures de l'antic poble dels Cogullons (Montblanc), s'hi amagaven més de 250 gravats prehistòrics que una recerca de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha posat al descobert. N'hi podria haver molts més i tots han perdurat, a l'aire lliure, durant milers d'anys sobre la superfície rocosa d'aquesta zona agresta. "Se sabia que hi havia gravats, perquè als anys 70 en Ramon Capdevila, aficionat a l'arqueologia, els havia fotografiat, però mai se'ls havia donat gaire importància perquè es pensava que eren creus cristianes medievals", explica Josep Maria Vergès, que amb Mireia Sales encapçala l'equip d'arqueòlegs que està fent la recerca.

L'equip fa dos anys que treballa a la zona, concretament a la cova del Minaire. "Tots els gravats estaven tapats i coberts de vegetació, n'hem localitzat 250, alguns en molt bon estat de conservació, però n'hi poden haver molts més. Havíem decidit acabar aquest any la campanya, però amb aquesta descoberta continuarem", assegura Vergès, que creu que els gravats, que estan força dispersos, poden ocupar una superfície de dues hectàrees.

Els gravats es van fer a terra amb la tècnica del picotejat, sobre una formació rocosa de gres vermell. Els primers es podien haver realitzat a finals del calcolític i inicis de l'Edat de Bronze, fa poc més de 4.000 anys, però també n'hi hauria de l'Edat de Ferro i possiblement de moments posteriors. Vergès creu que els gravats estarien relacionats amb algun tipus de culte o cerimònia. Hi ha gran varietat de formes i motius, alguns d'ells formant escenes. Però els més representats són les peces en forma de ferradures i figures humanes simplificades amb els braços i les mans obertes: "Hi ha personatges que destaquen sobre la resta perquè són més grans. Alguns fan més de mig metre d'alçada, tenen el cap i les cames marcades i unes mans i dits enormes i desproporcionats. Creiem que poden representar algun tipus d'adoració", detalla Vergès. Hi ha força figures tancades: cercles, quadres i rectangles, alguns amb elements a dins. "N'hi ha de força singulars, com un rectangle tancat amb les puntes arrodonides amb tres figures humanes a dins, una més gran que la resta. No sabem, però, què representa. Podria ser un lloc sagrat, un espai domèstic... ", reflexiona l'arqueòleg.

Vergès destaca que és molt estrany que s'escollís aquest lloc per viure, i per això creu que podria tenir connotacions sagrades: "És a més de mil metres d'alçada, tot és roca, no hi ha sòl per cultivar, fa molt de vent i fred". Molt a prop hi ha la cova del Minaire, on s'han trobat evidències que va estar ocupada a la mateixa època dels primers gravats, fa més de 4.000 anys, i la cova de les Gralles, que era un lloc d'enterrament. L'arqueòleg creu que segurament durant l'Edat Mitjana s'hi van afegir creus o bé per purificar l'espai o perquè es va creure que les figures humanes eren creus cristianes. Els gravats s'han documentat amb escàner 3D i fotogrametria per poder-ne fer un estudi detallat i difondre'ls virtualment.

Les muntanyes de Prades tenen un gran patrimoni rupestre. Hi ha més de 40 jaciments amb composicions i escenes pictòriques amb caçadors i animals salvatges com cabres, cérvols, bòvids, senglars, etc., així com pastors amb animals domèstics i un gran nombre de signes abstractes i simbòlics. No tot, però, són escenes de recol·lectors-caçadors i més tard d'agricultors sinó que també s'hi pot observar la recol·lecció de la mel i postes de sol.