El 'Grease' de la generació Z arriba a Barcelona

BarcelonaMia Lardner i Quique González tenen 21 i 19 anys, respectivament, i, per primera vegada, protagonitzen un gran musical. Fins ara, per a ells Grease era una pel·lícula mítica que veien de petits amb la família, plena de cançons que després cantaven sense parar. Fins al 12 de febrer hi posaran veu a l'escenari del Teatre Tívoli de Barcelona, com a Sandy Olsson i Danny Zuko i acompanyats d'una vintena d'intèrprets i una banda de músics en directe. La nova producció de Grease, que commemora el 50è aniversari del musical i ha anat a càrrec de Som Produce, aterra així a la capital catalana després d'haver fet temporada a Madrid i abans d'iniciar una gira per l'estat espanyol.

Lardner i González són joves però es coneixen bé el món dels musicals. Lardner va participar a Sonrisas i lágrimas en la versió que es va fer al Tívoli, mentre que González va formar part del muntatge quan es va representar a Madrid. Per arribar a encapçalar Grease van haver de passar un càsting multitudinari que buscava joves intèrprets amb capacitat per cantar, ballar i actuar. "Van ser unes proves multitudinàries perquè representaven una oportunitat excepcional. No és habitual que es facin musicals protagonitzats per gent jove", explica González. "En Danny i la Sandy són dos personatges icònics que coneix tothom. Per a nosaltres és una gran responsabilitat interpretar-los, tenint en compte que abans els han representat estrelles del teatre i el cinema. Hem d'estar a l'altura", afegeix Lardner.

Un 'Grease' del segle XXI

Al costat dels protagonistes, també formen part del musical Jan Buxaderas, Isabel Pera, Sònia Vallverdú, Pau Gimeno i Elisa Hipólito. Són un repartiment nascut als anys 2000 i que connecta amb Grease des d'una altra perspectiva. "És inevitable veure que hi ha coses que han canviat respecte a la pel·lícula del 1978. Al final estem en una època diferent i la societat avança", diu Lardner. Conscients de la distància temporal amb la trama, l'equip de Grease ha canviat una mica els personatges i els diàlegs per adaptar-los al segle XXI. "Hi ha un cert masclisme a la pel·lícula que et pot xocar. Hem volgut fer un Grease que manté l’essència de tota la vida de la història però sense aquests detalls, perquè no faci tirar enrere els joves que vinguin a veure-la", assenyala González.

Els canvis han influït sobretot en el personatge de la Sandy. "Hi ha molts moments en què la tracten amb masclisme. Tot això ho hem matisat perquè sigui la Sandy qui prengui les decisions, i no en Danny per ella", destaca Lardner, que afegeix que la transformació de la protagonista "va lligada a la seva voluntat de canvi, i no al fet d'agradar a en Danny". Una altra de les modificacions del muntatge recau en els personatges secundaris, que a l'escenari tenen més pes. "La Rizzo, en Kenicki i l'Eugene tenen trames més potents respecte a la pel·lícula i això els dona molta més força", diu González.

Tot i que el musical manté elements icònics de Grease com les caçadores de cuir i les faldilles per sota del genoll, l'espectacle pren un aire diferent amb una escenografia de pop art i projeccions al fons de l'escenari. I, malgrat que l'equip d'intèrprets es mou per la vintena, els protagonistes subratllen que es tracta d'un musical per a tothom. "La gent surt del teatre entusiasmada, cantant i ballant les cançons mítiques d'aquesta història –diu González–. Grease té alguna cosa que connecta amb tothom, tinguis l'edat que tinguis".