El groc de Joan Miró torna blanc

PalmaEls materials pictòrics de la col·lecció de Joan Miró de la Fundació s'han analitzat científicament per primera vegada. L'estudi és de la investigadora i restauradora Mar Muñoz, que va guanyar una de les beques Pilar Juncosa. Entre altres resultats, s'ha pogut saber que l'intens groc que caracteritza Joan Miró torna blanc. "En algunes obres de Miró dels anys 70 de la col·lecció de la Fundació, la pintura torna polsegosa i blanquinosa, resultant la decoloració de l’intens groc", apunten des de la Fundació. El resultat de la investigació es presentarà dimecres, 16 de febrer, a les a les 19 h, i es presentarà a l’auditori de l'espai Joan Miró de Mallorca.

Tenir un coneixement més profund dels pigments que usava el geni per crear les seves obres –sempre parlant de la seva etapa a Mallorca, entre el 1956 i el 1983)– ha estat possible a partir de l’estudi dels materials conservats al Taller Sert i Son Boter. L'estudi ha pogut determinar quins eren els pigments i els colors a l’oli preferits de Miró.

Procés d'investigació

Per poder descobrir tot això, Mar Muñoz ha comptat amb la col·laboració del restaurador i especialista en l'artista Enric Juncosa Darder. El primer que es va fer fou un inventari dels materials pictòrics als tallers de Miró i, per primera vegada, s’han documentat els més de 100 tubs d’oli conservats, encara que alguns estan molt deteriorats.

La introducció de les pintures acríliques a partir dels anys 60 va revolucionar el món de l’art, i Miró, com molts altres artistes, les incorpora a la seva obra. El taller Sert és un testimoni clau d'això. Allà s'hi conserven pots de pintures al làtex, esmalt sintètic, i pintura d’acetat de polivinil, entre d’altres. Segons detalla la Fundació, aquests materials van ser usats en moltes de les obres produïdes al taller entre 1959 i 1983. Peces que, ara, es troben a col·leccions dels museus més importants del món, com el MoMA, el Reina Sofia o al Centre Pompidou a París.

El departament de Química de la UIB ha analitzat científicament 27 mostres de pintura d’obres que Miró va fer a Mallorca de la mida de la punta d’una agulla. Aquest procés s'ha fet amb tècniques com la difracció de raigs X, utilitzada per determinar la composició de materials cristal·lins. La composició elemental dels pigments a les mostres de pintura s’ha obtingut amb un microscopi electrònic d’escombrada, que permet veure les mostres amb 100.000 augments i estudiar-ne la morfologia, així com detectar els elements químics en diferents punts de la mostra. També s’ha utilitzat l’espectroscòpia d’infraroig per a la identificació de compostos orgànics, com són els olis i resines sintètiques a la pintura; i s’han analitzat altres materials característics de Miró com el Case-arti, un material a base de caseïna a què Miró fa referència a les fonts documentals.

Tot això és important perquè, tal com apunten els responsables de l'estudi, els resultats poden servir per "identificar aquestes pintures en altres obres de Miró a la Fundació i en altres col·leccions, així com de suport a estudis d’autenticació".

Altres col·laboracions

El descobriment del deteriorament del color groc en els quadres de Miró ha estat possible gràcies a la complicitat amb universitats de Londres i Milà, on s’ha dut a terme una anàlisi addicional de les mostres amb tècniques analítiques de fotoluminescència i amb radiació de sincrotró a l’accelerador de partícules ERSF, l’Institut Europeu de Radiació Sincrotró a Grenoble. Els resultats d’aquest estudi seran publicats properament a una revista científica. S'espera que les col·laboracions establertes amb científics a diferents universitats obri les portes a futures investigacions sobre l’obra de Miró. Aquest projecte fet palès com la ciència i l’art poden anar de la mà, i la col·laboració de científics amb historiadors i restauradors és essencial per estudiar des de diferents perspectives les obres d’art.