Guanyar 15.000 euros en un mes sent un anunci humà, com Paula Gonu

BarcelonaUna de les coses que cridaven l'atenció a Sanjosex (Carles Sanjosé) quan estudiava a Barcelona eren les mitgeres nues, al descobert. Fins i tot va dedica'ls-hi una cançó metafòrica al seu primer disc. A la capital hi ha molta façana en restauració, la majoria insípidament tapades. D'aquí que quan ens topem amb una lona mastodòntica de publicitat ens causi cert efecte magnètic. Un d'aquells que no pots deixar de mirar és el que ha viscut a l'encreuament dels carrers Balmes i Aragó. S'hi veia una fotografia gegant amb una noia rossa que anuncia un film a Amazon Prime, Unposted, el documental de Chiara Ferragni.

Pomposa, frívola, superficial, narcisista, autoreferencial. Vista la definitivament oblidable pel·lícula sobre la instagramer més important del planeta, en pots treure, això sí, un parell de lliçons importants per saber com funciona internet avui en dia. La primera és que gent com Ferragni (i la resta d'influencers) són un anunci comercial amb cames i braços. Tot el que fan i diuen està encarat a la venda, d'elles mateixes o de les marques que patrocinen. La segona és que la publicitat digital és una bombolla difícil d'entendre des de fora. I això lliga amb la gran polèmica internauta de la setmana: la confessió de Paula Gonu sobre el fet que el desembre passat va guanyar 15.000 dòlars gràcies als seus vídeos a YouTube.

El clip en què ho explica és interessant, perquè més enllà de l'amor, l'odi o la indiferència que et causi el personatge, obre un debat sobre el que genera el seu contingut. I tornem a la bombolla de la publicitat digital. Perquè, per molt que t'ho expliquin, la manera de quantificar en què es tradueix t'acaba semblant una pel·lícula de Disney. Generin o no el que diuen generar, la decisió de vendre la teva ànima al diable de la publicitat és, això sí, tan lícita com criticable.