'Guaret', l'espectacle que omple els silencis de paraules amb la poesia de Damià Huguet

Guaret és una carta de l'actor i creador Pedro Mas al seu pare, que va morir l'any 2014; una reivindicació de la poesia de Damià Huguet, que va empènyer Mas a crear l'espectacle; i és també una lloança del món lingüístic mallorquí –ple de paraules com sadollar, femta, guaret, claper– que l'actor va descobrir gràcies al poeta. La peça teatral, que té tocs de documental i està escrita per Joana Castell, va estrenar-se l'any 2019 a Campos i va guanyar el premi Ciutat de Palma d'arts escèniques en la darrera edició dels guardons. Aquest cap de setmana arriba al teatre Principal de Palma, on es podrà veure divendres, dissabte i diumenge (19, 20 i 21 de març). José Martret és el director de la peça, produïda pel col·lectiu Banana-Ros.

La poesia de Damià Huguet va servir de detonant per a l'intèrpret, qui va descobrir una identitat, una Mallorca, més enllà d'allò que li havia transmès el pare. Es va obsessionar amb les paraules, els mots, i va llegir tota l'obra poètica de l'escriptor de Campos. "Té una força que em commou, em remou els budells", hi insisteix Mas, que se'n fa creus del poc reconeixement que té el poeta. Guaret inclou la participació del fill del poeta Biel Huguet, a qui Mas i Castell li van fer una entrevista, algunes parts de la qual es projecten en escena. "Crec que en aquell moment va pensar-se molt com a fill", assegura Mas.

Mentre descobria aquesta nova identitat i aquest autor, l'actor preparava un homenatge per a son pare, que havia mort feia poc; una manera de sanar mals, de retornar l'amor i d'il·luminar les emocions. I va sorgir Guaret, una peça única amb la qual Mas compleix dues finalitats: un homenatge "al pare" i difondre la poesia de Damià Huguet.

En aquesta peça els silencis s'omplen de paraules. "Amb Guaret he volgut dir al meu pare tot allò que, quan era viu, no vaig ser capaç de dir-li", explica Mas. Tot i que el protagonista xerri al seu pare, la naturalesa de l'obra va més enllà d'aquesta relació íntima i personal de pares i fills. "Tots ens guardam coses a dins que no deim, sigui pel que sigui: perquè no volem ferir o perquè no ho sabem dir", diu l'actor.

Castell diu que "l'obra té una essència totalment universal, tot i que les paraules que s'hi utilitzin siguin molt localistes". És una proposta molt vinculada a la terra, el paisatge, la cultura i les tradicions. Senzilla i propera, "aquesta obra demostra que les històries sense grans fets poden aconseguir impactar el públic i que tothom s'identifiqui amb alguna de les coses que s'hi conten", diu la dramaturga.

L'obra està pensada per fer-se amb pocs espectadors, i amb l'actor actuant ben a prop del públic. Les restriccions imposades per la pandèmia del covid-19 no ho permeten, però Guaret continua sent igual de suggerent, delicada i poètica. A l'escenari, decorat amb objectes costumistes, Pedro Mas i Joana Castell; ell despullant-se amb la veu, ella vigilant que tot surti bé i que Mas no es rompi massa.