Guerra Civil, anticolonialisme i una escultura mutant: l'art de les galeries catalanes a Arco 2022

MadridL'escultor Moisès Villèlia (1928-1994) és conegut pel gran públic pels seus mòbils ingràvids de fusta de bambú, i en aquesta edició de la Fira Arco el galerista barceloní Marc Domènech recorda que el seu llegat té més cares i que encara amaga sorpreses: és la tercera vegada que es pot veure en públic Muntatge, una escultura de fusta de faig les 34 peces de la qual es poden encaixar segons el gust del col·leccionista. L'obra es remunta als anys posteriors al casament de Villèlia amb l'artista Magda Bolumar, les col·laboracions que havien fet amb el món de l'arquitectura i el seu interès per les xarxes. És l'obra estrella de l'estand de Domènech i té un preu de 600.000 euros, per damunt dels 500.000 euros de l'obra d'un altre degà de l'escultura catalana, Jaume Plensa, de qui es pot veure a la galeria Senda un dels seus característics homes a la gatzoneta fet amb pentagrames, mentre que a la galeria Lelong tenen un cap de pòrfit titulat Hortensia a la venda per 400.000 euros. "És la primera vegada l'escultura de Moisès Villèlia surt de Catalunya en 58 anys", diu el galerista Marc Domènech. "Les possibilitats del muntatge són infinites", subratlla.

A la Senda també hi ha peces de noves incorporacions, com el brasiler Iran do Espirito Santo, de qui presenten els primers dibuixos en color. "Durant la pandèmia va haver-hi moviments que ens han donat oportunitats", diu el director de la galeria, Carlos Duran. Tot i així, els preus més alts entre les galeries catalanes els acostuma a assolir la Mayoral, en la línia de galeries espanyoles i internacionals com Leandro Navarro i Marlborough que volen potenciar el pes internacional de la fira: enguany tornen a jugar fort per una pintura gegantina de gran format d'Antoni Tàpies, Gran taula, que va formar part del pavelló espanyol de la Biennal d'Art de Venècia del 1993, i que està a la venda per un milió d'euros; i per Quadre 26, una pintura de Manuel Millares que va participar en la Biennale del 1958. "Els resultats els veurem al final de la fira. Si hi portem obres com aquestes és perquè creiem que té sentit –diu el galerista Jordi Mayoral–. Els compradors d'obres d'aquest nivell acostumen a ser col·leccionistes privats espanyols i també internacionals".

Després de dues edicions d'Arco molt marcades per la pandèmia, el conjunt de galeries catalanes recuperen embranzida: torna a haver-n'hi setze, com abans de la pandèmia, i entre altres propostes destacades hi ha unes vint fotografies d'Antoni Campañà a l'estand de Rocío Santa Cruz, un document de com artistes com Francesc Nel·lo van pintar un tren amb motius antifeixistes durant la Guerra Civil. A la galeria Àngels Barcelona exposen l'obra més recent de Daniela Ortiz, consistent en unes teles que recorden estendards religiosos, amb els quals l'artista reivindica Maria Magdalena com una treballadora sexual i la Mare de Déu com una mare soltera per recordar les dones perseguides i que són víctimes d'abusos de poder i del racisme institucional. L'obra es remunta a una exposició d'Ortiz a Irlanda on hi havia "les bugaderies de les Magdalenes", com diu la galerista Gabriela Moragas, on enviaven a treballar les prostitutes i les mares solteres i eren tractades "com a esclaves". També aborda els estralls del racisme i el colonialisme l'argentina Mercedes Azpilicueta a l'estand de la galeria Nogueras Blanchard amb una tela de gran format sobre la controvertida Catalina de Erauso, coneguda com la Monja Alférez.

A la galeria Alegria, liderada per Sebastià Rosselló al Districte Cultural de l'Hospitalet, hi presenten un quadre de gran format pintat per màquines del duet format per Lolo & Sosaku i l'escultura de Stephen Rinck d'un rèptil evocador del seu univers entre la mitologia, els contes infantils i els videojocs.