El Guggenheim de Bilbao celebra els 25 anys traient pit de la col·lecció

BilbaoEl Museu Guggenheim de Bilbao va obrir la porta el 18 d'octubre del 1997, ara fa 25 anys. "Aquest museu és la màxima manifestació del poder de l'art per fer reviure una ciutat", afirma Richard Armstrong, director de la Fundació Solomon R. Guggenheim i del museu Solomon R. Guggenheim de Nova York. Per celebrar aquest quart de segle de vida, el museu presenta a partir d'aquest dimecres i fins al 22 de gener una gran exposició de la seva col·lecció que ocupa totes les sales. I com que l'edifici de Frank Gehry és un element imprescindible de l'èxit del Guggenheim de Bilbao, s'ha aprofitat l'ocasió per tornar-lo al seu estat original, eliminant envans que s'havien construït per raons expositives i destapant-ne totes les lluernes. "L'exposició és un homenatge a les dues senyes d'identitat del museu: la col·lecció i l'edifici", afirma el director del museu, Juan Ignacio Vidarte. Pel que fa a l'edifici, posa en relleu la cura que Gehry va tenir per la il·luminació: "Totes les sales tret d'una tenen alguna mena d'il·luminació natural", recorda.

L'exposició, que compta amb el patrocini del BBK, porta per títol Seccions / Interseccions. 25 anys de la Col·lecció del Museu Guggenheim Bilbao i inclou unes 130 obres, 110 de les quals són adquisicions i la resta dipòsits a llarg termini, entre les quals hi ha una pintura de la nord-americana Lee Krasner titulada Palingenesis i una instal·lació de la japonesa Yayoi Kusama, una de les seves cobejades infinity rooms, titulada Sala de miralls de l'infinit-Desig de felicitat per als éssers humans des de més enllà de l'univers. Com l'habitació de Kusama, moltes de les obres de la col·lecció criden l'atenció perquè són de grans dimensions, com un mural conceptual de Sol Lewitt que va ser un encàrrec del museu; el quadre de Robert Rauschenberg Barcassa, que és de titularitat compartida amb els altres museus Guggenheim i una de les adquisicions recents, i un dels característics tapissos fets amb peces metàl·liques de l'artista ghanès El Anatsui. Aquesta última peça porta per títol Raising sea [Mar creixent] i fa referència a l'emergència climàtica. També té una càrrega política contundent, i al mateix temps subtil, en clau postcolonial: algunes de les peces metàl·liques provenen d'ampolles de licor, i l'artista vol recordar que el licor era moneda de canvi d'esclaus. L'altra adquisició recent és una tela minimalista d'Ellsworth Kelly dels anys 70, Corba groga I.

El recorregut està dividit en tres parts autònomes, una per planta, i aborda qüestions com les obres que s'han convertit en fites històriques i altres de relacionades amb la construcció de la identitat i la relació amb la natura. No hi falten qüestions com l'art i l'espiritualitat, on dialoguen Antoni Tàpies i Pablo Palazuelo. Els comissaris de la mostra són, de manera coral, els conservadors del museu. La proposta és ambiciosa: sembla que han volgut explicar la història de la humanitat, els seus grans temes i els problemes que remouen el món actual amb obres d'art contemporani. I se n'han sortit. Hi ha un cert criteri cronològic que les aglutina, des de l'expressionisme abstracte i el pop art nord-americà, amb grans noms com Mark Rothko, Cy Twombly, Andy Warhol i James Ronsequist, una marca molt pròpia de la Fundació Guggenheim, fins a l'art actual de tot el món, com es pot veure amb les peces del mateix El Anatsui, a qui el museu volia dedicar una gran exposició que va caure de la programació per l'esclat de la pandèmia de covid.

També es pot comprovar que un dels puntals de la col·lecció, un terç, són obres d'artistes bascos, entre els quals destaquen Eduardo Chillida, Jorge Oteiza i Cristina Iglesias. Precisament, s'ha reforçat una de les terrasses exteriors de l'edifici per instal·lar-hi dues escultures de Chillida. A més, protagonistes del ressorgiment de la pintura els anys 80, com el nord-americà Julian Schnabel i el mallorquí Miquel Barceló, formen part d'un altre dels grans blocs de la col·lecció. En aquest sentit, un dels plats forts de la mostra és una sala on dialoguen pintures gegantines de l'alemany Anselm Kiefer com Només amb el vent, el temps i el so i Terra dels dos rius, sobre l'origen de la civilització, amb una instal·lació amb aires xamànics del també alemany Joseph Beuys.

Una col·lecció valuosa

Actualment, la col·lecció del Museu Guggenheim de Bilbao és formada per unes 175 obres, 145 de les quals són adquisicions del govern basc i la Diputació de Biscaia, que han invertit uns 115 milions d'euros des dels anys en què el museu encara estava en obres. Les altres són dipòsits a llarg termini de la Fundació Guggenheim i més fons. La col·lecció del Guggenheim de Bilbao s'ha fet a foc lent. Com que va poder exposar les obres de la fundació, no va tenir pressió a l'hora de crear uns fons propis, i la crisi econòmica va deixar les institucions públiques que se n'ocupen a mitges, sense poder comprar durant anys. Des de fa pocs anys tornen a comprar i esperen poder recuperar múscul econòmic els anys vinents. Les adquisicions arriben després d'un llarg procés de recerca dels conservadors del museu al llarg dels anys i de diversos filtres. "Ara seria impossible comprar algunes de les obres", reconeix la conservadora Lucía Agirre. L'última valoració de la col·lecció la va fer la casa de subhastes Christie's el 2019 i va ser de més de 800 milions d'euros.