"Jugant, dues vegades algú del públic ha acabat despullat a l'escenari"

És l'home del moment. Guillem Albà (Vilanova i la Geltrú, 1985) ha exhaurit entrades amb Canto jo i la muntanya balla a la Biblioteca de Catalunya, acaba d'estrenar el programa Celebrem! a TV3 i, malgrat la pandèmia, ha girat per tot Catalunya amb Calma i amb Marabunta, un xou del 2013 que encara batega. Però encara n'hi ha més: juntament amb l'orquestra Marabunta, el xòuman acaba d'estrenar Jaleiu al Teatre Victòria, on faran funció els propers tres dimarts al vespre. Gestat en pandèmia, l'espectacle té la missió de fer esclatar de riure el públic amb l'esperit irreverent i esbojarrat de la companyia. Un polític absurd, un policia tirànic, molta música i crispetes voladores recorden a l'escenari que el coronavirus no ha acabat amb el teatre en viu. "Riure i desconnectar sempre ha estat important, però ara encara més. Aquest espectacle l’havíem de fer sí o sí", diu Albà.

La crisi sanitària no els ho ha posat fàcil. Aquelles escenes hilarants de Calma, en què el públic agafava les regnes de la funció i feia anar objectes amunt i avall de la platea, han quedat congelades a l'espera que la pandèmia amaini i tot torni a la normalitat. "Els espectadors es passaven un porró, una pilota. Havíem arribat a agafar un nen i la gent se'l passava a coll. Ara no podem fer ni la meitat d'allò, però prefereixo fer-ho menys que no fer-ho. I la gent està molt predisposada: només aixecar els braços ja sembla la bomba", subratlla l'artista. La interacció amb el públic –marca de la casa– apareix a Jaleiu amb totes les proteccions necessàries, perquè anar a un espectacle de Guillem Albà vol dir estar disposat a jugar. "Vull que tothom se senti a gust i no ho passi malament. Si improviso amb algú que no ho vol, no jugaré amb ell. Però, jugant, dues vegades algú del públic ha acabat despullat a l'escenari perquè ha volgut", explica el clown.

"Això no és Netflix, és teatre"

Albà no només està convençut que cal destruir la quarta paret del teatre, sinó que ho fa constantment. "Quan veig algú que mira el mòbil l'hi dic sempre, però sense esbroncar-lo. Així la gent s'adona que l'espectacle està viu i fa que estigui més atenta, més oberta. Això no és Netflix, és teatre: et puc mirar en qualsevol moment i dir-te alguna cosa", afirma. Com a creador, es guia pel repte "d'arribar al màxim de gent possible" i "que els espectadors surtin del teatre amb més ganes de viure". Ara bé, el seu humor no és banal: "Hi ha crítica i hi ha paròdia. Defenso l'alegria a tope, però sense ser ingenu".

Defensor tenaç del teatre de companyies –els seus pares són fundadors de L'Estaquirot Teatre–, Albà entén la creació com un procés artesanal i col·lectiu. "Hi ha gent que prefereix que els contractin, fer un text i d'aquí tres mesos fer-ne un altre. Ho entenc perfectament. Però em sap greu perquè hi ha artistes boníssims que podrien fer espectacles molt especials i que estan en un bucle de fer obres comercials amb productores", diu el clown, que també lamenta la poca presència de la cultura a la televisió. Celebrem!, que s'emet els dijous a la nit a TV3, és una manera de posar-hi remei. "Ens han donat molta llibertat. L'hem pogut fer en un teatre i que surtin a la tele companyies de dansa i de teatre –diu Albà–. És un petit primer pas endavant".