Guillem Clua: "Quan t'enamores, pots equivocar-te molt alegrement"

En les comèdies romàntiques no hi sol haver segones parts, però Guillem Clua –autor de l’exitosa i reconeguda obra de teatre Smiley i premio Nacional de literatura dramàtica 2020 per Justícia– tenia ganes d’explicar què passa després de l’amor. Escriure la segona part d’aquesta peça ha estat una de les feines “més complicades” que s’ha trobat, però el dramaturg volia saber què passava amb Àlex i Bruno, els dos protagonistes que s’enamoren a Smiley i que van enamorar el públic d’arreu. Diumenge, dia 11 d’abril, es podrà veure Smiley, després de l’amor a l’Auditori de Manacor. Per gaudir-ne, assegura l'autor, “no cal haver vist la primera part”.

“Quan t’enamores, pots equivocar-te molt alegrement. Volia treballar sobre la idea que l’amor canvia i evoluciona, i descobrir quines noves formes pot tenir. A més, a l’obra s’explica com es viu això en el món gai”, comenta Clua. Ha elaborat el text partint d’idees com que l’amor no s’acaba –"després de l'amor, només hi ha més amor", diu–, que l’enamorament és la llavor de molts altres sentiments i que hi ha moltes maneres de viure en parella. La primera part d'aquesta comèdia romàntica explicava com naixia l'amor entre Àlex i Bruno, un moment de les històries on tot sembla bonic, perfecte i gairebé inalterable; ara, en aquesta segona part, tot va d'una altra cosa: "Sense fer espòiler: veiem què ha passat i com va la relació entre els protagonistes, els problemes, dubtes, pors i necessitats que els han anar sorgint", diu l'autor.

“Aquestes qüestions es tracten molt des de la comunitat LGTBI”, apunta el dramaturg, que pensa que "l'amor romàntic s'entén com una meta, però no ho és". De fet, opina que voler un altre tipus de relació "no és un impediment per ser feliç". La peça va estrenar-se el mes d’octubre a Barcelona, i el gran desig de l’autor és “poder continuar fent gira”.

Els actors Ramon Pujol i Albert Triola ja van protagonitzar la primera part de la història d'Àlex i Bruno, i ara tornen a l'escenari. Clua explica que s'ha fet "molta feina a la sala d'assaig", perquè la construcció del text ha estat difícil: "Tenia molta por de no estar a l'altura després de l'èxit d'Smiley. Sabia què volia explicar, però no trobava la manera". El resultat és una peça "fidel a l'esperit de la primera part".

L’experiència del teatre a Madrid i Barcelona

El dramaturg ha treballat en el sector teatral tant a Madrid com a Barcelona, dues ciutats que, segons Clua, entenen i viuen el teatre d’una manera molt diferent: “A Barcelona sembla que hi ha un cert elitisme, com si el teatre fos un fet excepcional i elevat, que passa més pel cap que pel cor”.

A Madrid, explica, es viu amb molta més naturalitat: “Anar a veure una funció és una cosa molt més quotidiana. No els cauen els anells a l’hora de fer comèdia romàntica o musicals. El teatre és una activitat molt popular”, comenta.