Guillem d’Efak, una vida de pel·lícula

PalmaUna vida de pel·lícula, la de Guillem d’Efak (Guinea Equatorial, 1929 - Palma, 1995). No debades la productora catalana Manual Produccions, quan va conèixer la història del “negre que cantava en català” a través de l’obra de teatre de Pep Tosar Tots aquests dois (amb la qual col·laborava amb les imatges), no va dubtar ni un moment que aquella vida havia de ser explicada en format audiovisual. Fou així com els directors Manu Benavente i Alfons Garrido decidiren crear el documental Guillem d’Efak. L’ànima negra de l’illa a través de la visió de qui havia treballat la seva obra en escena, dramatúrgia i coneixença, Pep Tosar.

De fet, és Tosar qui fa de fil conductor de la peça de Manual Produccions. El guió gira entorn de l’investigador dramaturg seguint les petjades de Guillem d’Efak per elaborar el text d’una obra de teatre, que alhora mostra l’actor encarnant Guillem d’Efak i tots dos parlant junts, “un recurs que dona molt de dinamisme al documental”, explica l’actor. Les persones entrevistades en aquest treball sobre la figura i obra de D’Efak són quatre, “malgrat que en teníem una llista llarguíssima”, recalca el director, Manu Benavente. “Hem fet una selecció de les persones que el varen conèixer de prop”, precisa. D’aquesta manera, hi participen Bartomeu Mestre Balutxo, biògraf de Guillem d’Efak; Cristòfol Pastor, més conegut com a Pífol ; Mònica Pastor, qui fou la darrera dona de Guillem d’Efak, amb qui va tenir dues filles, i també l’escriptor de Manacor Bernat Nadal. El documental ha estat enregistrat a Mallorca i, sobretot, a Manacor, del qual es mostren els carrers on va créixer D’Efak, al barri del Barracar. Entre les localitzacions, doncs, hi ha també la casa de Bernat Nadal a Cala Morlanda, el pis de Palma de Mònica Pastor, el cementeri de Manacor, la casa de Pífol, la casa de foravila de Felanitx de Balutxo i, en la part de ficció, un pis de Barcelona decorat com un estudi en el qual el dramaturg Pep Tosar escriu el guió per a la seva obra de teatre sobre Guillem d’Efak.

El documental narra la història de D’Efak des de la seva procedència africana, la infància lligada a la pagesia i envoltat de dones que el protegien a Manacor, l’època de Palma i, llavors, a Barcelona, com a fundador de la Cova del Drac, membre de la Nova Cançó i el seu retorn a Palma.

Del perquè no s’havia fet abans un documental sobre Guillem d’Efak, Tosar creu que és un personatge que “fora del territori de parla catalana el coneix poca gent, no obstant això, la història dona per fer-ne una pel·lícula, fins i tot més enllà d’un documental. Fixa’t que els de la productora no coneixen D’Efak i a través de l’obra de teatre Tots aquests dois es varen sentir atrets per la teatralitat del personatge i les seves possibilitats: fill de guàrdia civil, destinat a la colònia, criat a Mallorca, poeta, cantant, bohemi, vividor...”.

Imatges inèdites

Una de les imatges inèdites de Guillem d’Efak que es pot veure ara en el documental és de quan feia de guia turístic en un autobús de Barcelona. “La productora ha trescat i trescat i a l’arxiu de Televisió Espanyola, a Torrespaña de Madrid, ha pogut trobar aquest document inèdit que retrata exactament com era en Guillem. Són 40 segons boníssims que, per cert, han costat un dineral a la productora”, assenyala Tosar. El documental té una durada total de 70 minuts, “malgrat que les televisions solen ajustar-los a 50 minuts màxim, però en aquest cas el personatge aguanta tan bé que ni n’han dit res”.

Segons el director de la peça, Manu Benavente, “el documental recupera la figura de Guillem d’Efak, una persona que venia amb una infància molt marcada pel seu origen i la seva negritud i amb una personalitat molt especial, fins i tot canalla; un home, però, que es va implicar en la cultura i també en el seu poble”.

El guió de Guillem d’Efak, l’ànima negra de l’illa és de Marga Ninou; la fotografia, d’Alfons Garrido; la música, del mateix Guillem d’Efak, i la interpretació, de Pep Tosar. Es va estrenar el cap de setmana passat en el festival Memorimage de Reus.

A Mallorca, està previst que se’n faci una presentació oficial pocs dies abans de l’estrena per TV3 i IB3 Televisió, malgrat que encara no tenen lloc confirmat. “Ens agradaria que fos a Manacor, però ens hi hem trobat moltes dificultats perquè sigui en un lloc públic. L’Ajuntament de Manacor no ha volgut col·laborar en el projecte”, assenyala Tosar, així que potser es presentarà al teatre Principal de Palma, en espera de confirmar-ne la data.