La versió completa de 'La ponentada gran' de Guillem d'Efak surt a la llum

PalmaL'escriptor, cantautor i actor manacorí Guillem d'Efak va cultivar la poesia i va ser un gran amant i defensor de la cultura popular. A més de publicar diversos llibres de poesia i novel·les, va actuar i va oferir concerts a Mallorca i al Principat interpretant cançons tradicionals i pròpies.

Una de les seves novel·les, 'La ponentada gran', que es publicà el 1979 a la col·lecció 'Tià de sa Real', ha estat reeditada ara per Adia Edicions, l'editorial de Pau Vadell. L'obra va quedar finalista al premi Joaquim Ruyra i va ser considerada com una metàfora dels temps del franquisme.

Avui s'ha presentat aquesta reedició a la sala de premsa del Parlament de les Illes Balears. A l'acte hi han participat Baltasar Picornell, president del Parlament de les Illes; Pau Vadell, editor; Bernat Nadal, poeta i amic; Cristòfol Pastor 'Pífol', amic i personatge de la novel·la, i la poeta i lingüista Glòria Julià.

El seu amic Bernat Nadal ha explicat que Guillem d'Efak va començar a escriure poesia des de molt jove. 'Erosfera', 'Poeta en bicicleta' i 'Madona i l'arbre' són alguns dels seus poemaris més reconeguts. Segons Nadal, Guillem d'Efak tenia una gran capacitat per captivar i connectar amb el públic, però si finalment no va ser reconegut dins el món de la cançó catalana va ser per la seva manca de disciplina a l'hora d'assajar. Tanmateix, Bernat Nadal assegura que d'Efak va aconseguir una "rara immortalitat" entre la seva gent i la gent de Mallorca fruit de la seva genialitat.

Com que el poeta era negre feia broma d'ell mateix i deia que havia estat "un marginat positiu" i que l'havien reconegut perquè era negre. En aquest sentit, Guillem d'Efak va ser un gran defensor de les diferents races i identitats de Mallorca com els xuetes, però sense abandonar mai el sentit de l'humor.

'Ponentada gran'

A la novel·la 'Ponentada gran' hi trobam contínues referències a la infantesa de l'autor i està escrita amb un llenguatge singular i ric, genuïnament manacorí.

Entre els temes que tracta, hi destaquen la repressió, la censura, l'espoli, l'anorreament de la llengua, la persecució dels jueus, la destrucció del territori i el turisme de masses, entre d'altres.

El relat comença quan el protagonista, que s'anomena Bernat, amb la colla d'amics, tracen un pla per salvar na Vimga, una aclamada egua de curses, d'una mort poc digna per a un animal tan estimat. Amb això es veuran sorpresos per una gran ponentada que ha sotmès el seu poble a 40 anys de foscor, silenci i manca de llibertat.