Guillem Frontera, l’home “ciutadà lúcid i escriptor”

PalmaEn el marc del cicle La narrativa dels 70, la Fundació Mallorca Literària ha organitzat un monogràfic d’un dels autors més destacats d’aquell moment: Guillem Frontera. L’escriptor, que és col·laborador de l’ARA Balears, ha fet enguany 76 anys i només té paraules d’agraïment per aquesta espècie de reconeixement i reivindicació de la seva trajectòria, que es farà els dies 12 i 13 de novembre a l’edifici Sa Riera de la UIB, a Palma. El programa inclou experts en la seva figura que abordaran l’obra de l’autor des de diferents perspectives. Inaugurarà el monogràfic Maria Bohigas, directora de Club Editor, casa que recentment ha reeditat la novel·la Tyrannosaurus, de Frontera.

Vicent Simbor parlarà del realisme compromès de l’escriptor. També es farà una taula rodona titulada Les Mallorques de Guillem Frontera, en què participaran Josep M. Llauradó, Climent Picornell, Nanda Ramon i Cristina Ros. Entre altres, Xavier Pla tractarà de l’impacte de la censura sobre l’obra narrativa de l’autor i hi haurà un col·loqui entre Tomeu Canyelles, Guillem Colom, Melcior Comes, Pere Antoni Pons i Antoni Trobat, que explicaram com han llegit ells els llibres del protagonista d’aquest monogràfic. 

L’escriptor, crític i col·labor d’aquest setmanari Pere Antoni Pons destaca la versatilitat de Frontera: “És un personatge que ha tocat moltes tecles i molt bé. Des d’aspectes socioeconòmics fins a artisticoculturals. Ha cultivat la novel·la, la narració breu, l’assaig, la crítica d’art, ha fet guions per a televisió i, fins i tot, lletres de cançons”, esmenta el campaneter. El defineix, a mode de conclusió, com un “home ciutadà lúcid i escriptor creador”.

El nou món 

L’obra de Frontera, segons Pons, explica amb claredat el “canvi estructural” en què es troba Mallorca en els anys 70. “En fa una anàlisi molt crítica, mostra la cara fosca del món que comença, i el va explorant a mesura que van passant els anys: tracta des de la destrucció de territori fins a la crisi d’identitat, passant per la corrupció socioeconòmica”, diu el crític, que assenyala que, a ell, llegir Frontera l’ha ajudat a entendre les dinàmiques socioeconòmiques dels darrers 70 anys. Així mateix, apunta que les generacions que han vingut darrere l’han reivindicat i acollit “com tocava”. 

Guillem Frontera és incapaç de dir si està satisfet o no de la seva trajectòria. Però, en relació amb el que apuntava Pere Antoni Pons, l’escriptor se sent molt “afortunat” pel tracte que ha rebut tots aquests anys. “Massa i tot”, amolla. “De vegades han escrit coses sobre novel·les meves que jo em demanava: Vols dir que això que he fet és tan important?”, diu, divertit, en una conversa amb l’ARA Balears. 

“Gent normal”

Sobre la idea de generació dels 70, l’escriptor diu que mai s’ha sentit part d’un grup o d’un col·lectiu, però assumeix que hi ha coses en comú amb els autors de l’anomenada narrativa dels 70: la decisió d’escriure en llengua catalana en un moment de castellanització gairebé absoluta, els dubtes sobre el món nou que havia capgirat Mallorca, i la base rural i popular que els caracteritzava. “La Mallorca d’on veníem, i que desitjàvem, els que vàrem començar a escriure en aquella època no era la mateixa que la de Llorenç Villalonga, per molt amics que fóssim”, il·lustra Frontera. “Érem gent normal amb inquietuds creatives”, diu. Gent normal que ha transcendit, en vida, les seves pròpies paraules.