Joan J. Guillén, l'escenògraf que va treure el teatre al carrer

Barcelona"La premsa és una gran droga i el teatre un verí, i a tots dos m'hi he enganxat", diu el dibuixant satíric, pintor i escenògraf Joan J. Guillén. Si a les dues addiccions s'hi suma el fet que Guillén es considera sobretot un gran tafaner, el resultat és una llarga i prolífica carrera: els seus dibuixos són una crònica gràfica del que ha passat des de la Transició fins al 2017, any en què va decidir deixar de dibuixar. Ha estat un gran renovador del llenguatge escènic i del teatre al carrer, i és també pintor. Fins al 26 de setembre, la Biblioteca de Catalunya i el Museu d'Història de Catalunya reconstrueixen la seva trajectòria a través de l'exposició Guillén. Màgia a l'espai escènic, que ha comissariat Pilar Parcerisas.

Alguns dels dibuixos satírics de l'exposició són de finals dels anys 70 però podrien ser actuals, com els que ironitzen sobre la paraula democràcia: pràcticament de cada lletra en penja un policia pegant, i un home malferit sosté una pancarta a favor de la llibertat d'expressió. "Les històries es repeteixen", diu. Una droga és una droga i Guillén confessa que continua dibuixant diàriament, però només mentalment. "Quan ara veig la meva obra penso que potser sí que vaig ser una mica imprudent, però suposo que vaig tenir sort i també tenia les eines. Si volies continuar sabies que hi havia un sostre, podies anar empenyent però en algun moment havies d'aturar-te". No va poder evitar que l'encausessin en alguna ocasió. Guillén, com a bon tafaner, sempre ha buscat nous camins, i el 1984, un any després del naixement de TV3, amb Salvador Alsius, es van inventar el Microclips, una experiència pionera de dibuix animat electrònic.

Les calaixeres màgiques

Els dibuixos són la introducció, perquè el gruix de l'exposició, que mostra part de la donació que Guillén va fer a la Biblioteca de Catalunya el 2017, està dedicat a la seva faceta com a escenògraf: "Em vaig pagar la carrera a l'Institut del Teatre amb els dibuixos", diu. Va acabar sent-ne professor durant 40 anys. Des del principi va trencar amb el concepte tradicional de decorats. El projecte de final de curs va ser el disseny d'una calaixera senzilla que es podia transformar en altres coses i que entroncava amb la seva infància. Guillén la va convertir en un personatge més, per primera vegada, a Ubú, rei (1973), on es convertia en escala per al tron del príncep; a L'Espantu (1979), un armari era el que feia la metamorfosi i esdevenia una casa del Raval. "No s'havia fet mai. Ell va crear espais escènics que es transformaven", puntualitza Parcerisas.

Les escenografies de Guillén també van sortir al carrer quan la ciutadania va voler demostrar que els carrers ja no eren del franquisme sinó de tothom. Guillén es va estrenar amb les comparses de Visca Picasso (1981), i després vindrien una vintena més de projectes. El 1992 va començar, amb el disseny de la cavalcada de l'Exposició Universal de Sevilla del 1992, una llarga relació amb Comediants. Aquell 1992 va fer sortir al carrer escenaris mòbils i artefactes espectaculars com un gran drac excavadora que representava l'hivern cavalcat per la primavera, que era un toro. "La meva feina com a escenògraf també mama de la meva faceta de caricaturista. A classe sempre deia que no feia figurins sinó personatges", assegura Guillén. Personatges com els espectaculars animals d'El llibre de les bèsties, un altre muntatge de Comediants que mostrava, de manera simultània i alternativa, l’animal i l’humà. Amb 74 anys, Guillén no s'atura. Continua treballant molt, sobretot com a pintor, que és la faceta que tanca l'exposició.