‘Halloween: El final’: quan matar el monstre no és una festa

Els responsables de la trilogia de rellançament d’aquesta veterana franquícia, liderats pel realitzador David Gordon Green, ofereixen el seu tancament de la saga. El resultat és prou convincent. Si Halloween killsremetia al John Carpenter de thrillers itinerants com 1997: Rescat a Nova York (i de continuadors actuals com Anarquia: La nit de les bèsties), el nou film retorna al terror d’assassinats seriats de tota la vida, però amb un èmfasi inusual en el drama i des del to trist dels comiats anunciats.

La comunitat d’una petita població dels Estats Units torna a veure’s com un espai de protecció i d’agressió, de sanació i també d’un punitivisme que fa néixer nous monstres. Aquesta trama protagonitzada per personatges joves remet a les entregues més boges de la saga i no acaba d’harmonitzar amb l’adeu de Laurie Strode (Jamie Lee Curtis). Coses de les bretxes generacionals. Els autors matisen de manera suggeridora les inèrcies del gènere per assumir l’aprenentatge d’una Strode que ha elaborat el trauma i el dol: l’execució del monstre esdevé un ritual trist i no pas euforitzant. La insípida narrativa visual desperta més dubtes: podem veure-hi un desig d’acompanyar sòbriament els personatges, però algunes estridències fan sospitar que tot neix d’una certa mandra creativa. Moment aïllats d’impacte al marge, es poden tornar a enyorar les escenes més vistoses o enginyoses que curullaven La nit de Halloween (2018).