LITERATURA

Haruki Murakami, l’extraterrestre que hipnotitza els fans

Una festa a la Laie celebra la publicació del segon llibre de ‘La mort del comanador’

Un moment de la presentació ahir del segon llibre de La mort del comanador a la  Laie.
Núria Juanico
15/01/2019
2 min

BarcelonaSona el dring d’una campaneta blava i els fans d’Haruki Murakami fan un silenci solemne. En un racó, l’il·lustrador David de las Heras s’enfronta a un llenç blanc com el que engega la trama de La mort del comanador (Empúries / Tusquets). Mentre lectors, editors i escriptors es confessen secrets i intercanvien curiositats sobre Murakami, De las Heras crearà dues làmines il·lustrades inspirant-se en el món oníric de l’escriptor japonès. La festa, eminentment nipona, també és la presentació de la segona entrega de La mort del comanador, que s’ha publicat aquest mes.

Si hi ha uns animals indispensables per a qualsevol celebració relacionada amb Murakami, aquests són els gats. A la llibreria Laie, on té lloc la cita, no hi ha felins de carn i ossos, però una simpàtica cortina amb els mamífers estampats dona la benvinguda als murakamians. A dins hi trobaran figures d’origami, dos cuiners de sushi amb els ingredients a punt, una màquina d’escriure tunejada i l’actor Àlex Brendemühl, fan declarat de l’escriptor japonès, que s’encarrega de llegir alguns fragments de la nova novel·la.

Els escriptors Rodrigo Fresán, Antonio Lozano i el també periodista de l’ARA, Jordi Nopca, són els encarregats de presidir la festa. “Si hi hagués un club de fans de Murakami, ells en serien els presidents d’honor”, diu el director editorial de Tusquets, Juan Cerezo, abans de demanar-los què els atrau de l’escriptor. La llista de lloances és llarga. “Si bé és un gran autor dels elements fantàstics, el que més em fascina és que té una capacitat hipnòtica per parlar de la quotidianitat”, subratlla Lozano, i Fresán menciona l’escena d’un personatge cuinant espaguetis amb tomàquet “que hem llegit mil vegades i no ens cansa mai”. Per a Nopca, una de les grans virtuts de l’escriptor és el fet de combinar la universalitat i un simbolisme que resulta desconegut per als lectors occidentals. “Genera aquesta sensació contradictòria, d’atracció i desconeixement, que fa que sigui més interessant per a nosaltres”, destaca. La comunió amb el públic és rodona i quan mencionen alguns dels títols que els han marcat -no hi falten Tòquio Blues i Kafka a la platja -, més d’un dels assistents assenteix amb el cap. “És un gran escriptor de llibres iniciàtics”, subratlla Nopca.

La figura de David Lynch no triga a sobrevolar la sala. El món oníric és el punt de trobada entre el cineasta i l’escriptor, i tots dos es passegen pels somnis com si no hi hagués cap altra realitat. “Murakami no explica un somni, comença el llibre dormint i no es desperta en tota l’estona”, indica Fresán, i aprofita per assenyalar: “Quan el llegeixo no m’imagino els personatges amb trets orientals ni occidentals, sinó com una mena de gent esperanto. Sempre he pensat que els llibres de Murakami són els que escriuria un extraterrestre que vingués a passar una temporada a la Terra”.

stats