I quan has guanyat un Art Jove, què?

PalmaEn els darrers 10 anys, més de 420 artistes menors de 35 anys han rebut, en total, més de 225.000 euros en les diferents categories del certamen Art Jove, convocat per l’Institut Balear de la Joventut del Govern. Si bé les dotacions, categories i processos de selecció han canviat d’ençà de la creació d’aquesta convocatòria, aquesta iniciativa ha servit per introduir desenes de fotògrafs, pintors, arquitectes o escriptors en el context cultural de les Illes i per donar-los, ni que sigui durant un breu espai de temps, visibilitat. La repercussió d’aquests premis a la trajectòria dels guardonats, però, és tan diversa com la mateixa naturalesa dels guardons.

Accés a la indústria

Alguns dels joves que han estat reconeguts amb un d’aquests premis en les edicions que s’han duit a terme durant la darrera dècada són el dissenyador Pau Aulí, qui ha col·laborat amb cineastes com Agustí Villaronga i amb cantants com Rigoberta Bandini; l’escriptora Laura Gost, que recentment recollia el premi Proa per la seva darrera novel·la, Les cendres a la piscina, o el cineasta Carles Bover, qui l’any 2019 va guanyar el premi Goya pel curtmetratge documental Gaza, obra que també va ser guardonada amb un premi Art Jove. La vinculació de Bover amb aquest certamen, però, ve de més enrere. “Va ser molt important per mi, perquè hi vaig presentar el meu primer curt, Escucha tu mirada, que era el meu treball de final de màster i que tenia com a protagonista el meu cosí, que té paràlisi cerebral”, relata Bover. “Era la primera vegada que em presentava a un premi i vaig quedar finalista. Només rebre aquest reconeixement ja va ser molt important per mi”, explica. Anys més tard, també hi ha exercit de jurat i considera que són uns premis “molt guapos”, perquè serveixen per “donar una oportunitat a gent que comença, tant si reps un premi, com només pel fet de trobar-te amb altres cineastes i compartir, debatre i ficar-te de ple en aquesta indústria”.

Visibilitat i reconeixement

Que rebre un premi Art Jove serveix de porta d’entrada al sector ho confirma Pau Gual, un dels membres de la banda Go Cactus. L’any 2018, quan encara començaven com a grup, varen guanyar el premi en la categoria de música, un reconeixement que a més de dotació econòmica implicava actuar a la Fira B! i a les festes de Sant Sebastià. “A més de la visibilitat d’aquests concerts, guanyar-lo va suposar que ens tinguessin en compte per a molts esdeveniments”, afirma Gual, “i vàrem tenir més oportunitats de tocar gràcies a això”. Així i tot, però, l’experiència de rebre aquest reconeixement no sempre ha estat tan plàcida per a tothom.

Premis incomplets

Tot i haver estat distingida amb un guardó del certamen Art Jove fa més de tres anys, la creadora Marina Salas explica que encara no ha rebut la totalitat del premi. “Hi havia una part en metàl·lic i una part per tres actuacions, de les quals només se n’ha duit a terme una i ha estat perquè l’he organitzada jo”, explica. El premi que va rebre, en la categoria de dramatúrgia, era per un projecte que es trobava encara en fase embrionària i que s’havia de desenvolupar en un termini concret segons les bases del concurs. “I així ho vaig fer, però en teoria això anava associat a tres actuacions per lectures dramatitzades, no per obra produïda, que un any després encara no havíem fet”, afirma la creadora. “Jo tenia ganes de fer l’obra, així que la vaig muntar, i mentrestant m’enviaven d’una banda a l’altra perquè em deien que era l’Institut d’Estudis Baleàrics qui ho havia d’organitzar, però allà no en sabien res. Finalment, vaig aconseguir una funció que encaixava i em varen pagar la part proporcional com a lectura dramatitzada, nosaltres vàrem haver d’afegir-hi la resta. I de les altres dues actuacions no en sé res, ja fa uns mesos que vaig preferir deixar-ho anar”.

La creadora, que tenia 23 anys quan va ser reconeguda amb aquest premi, admet que gràcies a aquest guardó va poder entrar dins el món laboral, però sent que “no compensa”: “Em va donar molts de maldecaps” haver de reclamar “un premi que havia guanyat”, i confirma que no s’hi tornaria a presentar. “Fan moltes convocatòries i això està molt bé, però no contemplen els marges i els detalls, i resulta frustrant trobar-se en aquesta situació”, sentencia.

No és l’única guanyadora que en els darrers anys ho ha viscut així. L’artista Natalia Fariñas va ser una de les que varen denunciar públicament, l’any 2018, que mig any després d’haver resultat guanyadora del certamen d’Arts Visuals no havia rebut els doblers corresponents a la producció de la seva obra. “L’organització i gestió del premi varen ser una mica caòtics en qüestió de pagaments, vàrem haver d’avançar doblers i en cap moment vàrem firmar cap mena de contracte”, relata, “tot i que tant el concepte com el plantejament del certamen em semblen molt necessaris. Qualsevol iniciativa que fomenti la cultura i la creació resulta imprescindible i acaba tenint un retorn positiu a la ciutadania. Això sí, s’ha de dignificar la feina feta des de totes les parts, i s’ha de recordar que els joves creadors ja ens trobam en una situació vulnerable pel fet de ser-ho. És bàsic que no se’n perpetuï la precarització”, afirma l’artista.

Projectes de llarga durada

Fariñas va ser la guanyadora de l’edició de 2017, any en què els artistes varen realitzar una sèrie d’intervencions al barri de Pere Garau. La coordinadora dels artistes d’aquella edició va ser la comissària Pilar Rubí, qui ha exercit també de jurat en diferents convocatòries del premi Art Jove d’Arts Visuals. “És un certamen orgànic que va canviant i millorant a cada convocatòria gràcies a la permeabilitat del seu equip, dirigit per Natàlia Rabassa, que hi posa l’ànima”, explica. “En les darreres edicions s’ha augmentat la partida destinada a cada modalitat, cosa que em sembla fonamental”, afegeix, “i és cert que poden ajudar en unes primeres passes a la carrera artística, però pens que s’haurien d’implementar projectes de llarga durada que anassin més enllà del dia del premi. Pens a generar programes de residència, ajudar-los a tenir el seu propi estudi o fer intercanvis amb altres països. Sortir de les Balears encara és importantíssim per als creadors i les creadores i aquest acompanyament, molt necessari”, puntualitza.

Projectes de futur

A les vuit categories de la darrera convocatòria d’Art Jove s’hi han presentat més de 300 propostes, d’entre les quals n’han resultat guanyadors, entre d’altres, J. Bordoy en la categoria de creació musical, Anthony Neitzke, pel que fa a fotografia o Lorena Ruzafa, qui fa només uns dies va recollir el primer premi en la modalitat de projectes de futur de la categoria d’arquitectura i disseny d’interiors. La proposta amb què ha guanyat és la reforma d’un pis construït l’any 1946 en un barri obrer de València, de 56 metres quadrats. “Es tracta d’una distribució molt desactualitzada on hem intentat alliberar al màxim l’espai, deixant al descobert el sistema constructiu original, però amb un mobiliari que és partícip d’aquesta redistribució”, explica l’arquitecta de 29 anys. “Tots els mobles estan dissenyats per ser tallats a un taller autònomament i que siguin muntats com un trencaclosques”, afegeix. Si bé es mostra molt contenta davant el que pot suposar aquest reconeixement per a la seva feina, reconeix que es va assabentar del certamen una mica per casualitat. “Un dia mirava Instagram i em va sortir un anunci que tenia poques visualitzacions i vaig pensar que per presentar-m’hi no perdia res”, afirma.

Pel que fa a la convocatòria de 2024, Tomàs Amer, director actual de l’entitat que l’organitza, l’Institut Balear de la Joventut, confirma que la intenció és mantenir-lo com és, ja que “és un format que funciona”, i que se n’augmentarà el pressupost amb la intenció d’afegir-hi una nova modalitat. “Encara valoram quina seria”, explica Amer. “Una de les opcions també seria crear un monogràfic dels guanyadors d’Art Jove d’edicions anteriors”. Finalment, el director de l’Institut Balear de la Joventut valora molt positivament l’evolució dels artistes que hi han participat en anys anteriors. “Molta de la gent que ens ajuda són guanyadors d’edicions anteriors i veus que han continuat amb la seva carrera artística, amb una evolució molt bona”, conclou.