Llibertat d'expressió

Podem proposa indultar Pablo Hasél per no haver d'esperar la reforma del Codi Penal

El raper lleidetà torna a demanar la suspensió de la condemna a l'Audiència Nacional al·legant l'alarma social que ha generat la condemna

El raper Pablo Hasél a l'exterior dels jutjats de Lleida, el 8 de gener del 2020.
3 min
Regala aquest article

Ripollet / MadridA dos dies d'entrar al presó, el raper Pau Rivadulla Duró, conegut com Pablo Hasél, ha fet un últim intent perquè l'Audiència Nacional suspengui l'execució de la seva condemna de nou mesos de presó. Segons ha publicat l'agència Efe, la defensa del raper va presentar el passat 4 de febrer un recurs de súplica al·legant la "gran alarma social" que ha generat la condemna. Hasél va ser condemnat a dos anys i un dia de presó per part de l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona. El Suprem va ratificar-ne la sentència l'any passat però va rebaixar la pena a nou mesos i un dia per enaltiment amb reincidència.

Els darrers dies s'han succeït les crítiques a la condemna de Hasél. El darrer a expressar la seva disconformitat amb la decisió d'enviar un cantant a la presó per les seves lletres ha estat el govern de Pedro Sánchez. Poc després que més de 200 artistes, entre ells Pedro Almodóvar, Joan Manuel Serrat, Javier Bardem, Fernando Trueba o Vetusta Morla, signessin un manifest en el qual reclamen la seva llibertat, el ministeri de Justícia va anunciar dilluns a la nit que es revisarien els delictes relacionats amb "excessos en l'exercici de la llibertat d'expressió", de tal manera que les comeses en el context de manifestacions artístiques, culturals o intel·lectuals, no tinguin un càstig penal.

La Moncloa però no va posar cap calendari per fer aquesta reforma i va fer aquest anunci en plena campanya electoral catalana. Qui sí que ho ha fet és Unides Podem, soci de coalició al govern espanyol, que aquest dimarts ha registrat una proposició de llei al Congrés que va més enllà de la proposta del ministeri de Justícia i proposa derogar els delictes al Codi Penal vinculats a la llibertat d'expressió: des de l'enaltiment del terrorisme al delicte d'injúries a la Corona, passant per l'ultratge a les institucions i contra els sentiments religiosos i l'escarni públic.

L'última alternativa per a Hasél

Igualment, però, es tracta d'una mesura lenta, que difícilment no entraria en vigor fins que Hasél ja hagués complert la pena. Per tant, quines alternatives li queden al raper lleidetà? El president del grup parlamentari d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha posat sobre a taula la possibilitat que el consell de ministres l'indulti si es presenta una sol·licitud. Creu que hauria de ser la mateixa via que està sobre la taula amb els presos polítics: més enllà de la reforma del delicte de sedició, que pot tardar encara temps, optar per l'indult com una via immediata per acabar amb la pena de presó.

Des del PSOE no han volgut posicionar-se sobre aquesta opció: el portaveu adjunt del grup socialista al Congrés, Rafael Simancas, ha puntualitzat que no coneixen de moment que hi hagi cap petició en aquest sentit i que, de tirar endavant, qui tindria l'última paraula és el consell de ministres.

Competició entre el PSOE i Podem

La proposta de reforma del Codi Penal té una important derivada política. Curiosament, la Moncloa va enviar ahir dilluns a la nit un decàleg d'intencions per blindar la llibertat d'expressió només una hora i mitja després de saber que Podem registraria una proposta al Congrés aquest dimarts. Els dos partits han volgut treure-li importància i des del partit lila s'han mostrat convençuts que els socialistes votaran a favor de la seva iniciativa perquè, de moment, és l'única que està per escrit. A més, el 2018 ja la van presentar i el PSOE va permetre'n la tramitació al Congrés. Però Simancas ha estat caut i ha defensat la posició sobretot del ministeri de Justícia, apuntant que s'acabaran entenent amb els seus socis de coalició però no ha volgut avalar la derogació per complet dels delictes.

Des del PP, la seva portaveu al Congrés, Cuca Gamarra, ha denunciat que la Moncloa "s'aparti dels problemes reals dels espanyols". "Aquesta reforma no només no és urgent, sinó que no és necessària -ha dit en roda de premsa-. En aquest país la llibertat d'expressió està totalment garantida".

stats