L'Estat haurà de tornar els mobles del Pazo de Meirás a la família Franco i indemnitzar-los

BarcelonaL'Audiència Provincial de la Corunya revoca el dipòsit mobiliari a favor de l'Estat del Pazo de Meirás, és a dir, anul·la la decisió del jutjat de primera instància que ordenava que els béns mobles i elements accessoris quedessin sota el dipòsit de l'Estat en l'execució provisional de la sentència que va retirar la possessió de la casa als Franco. Tot i que en el litigi sobre la propietat es va acabar donant la raó a l'Estat, no s'havien reclamat aquests béns en la demanda inicial, i ara el jutge determina que la parcel·la cadastral sobre la qual s'havia reclamat la propietat no inclou "taules, vaixelles, catifes o quadres". El tribunal recorda que només les dues estàtues de Maestre Mateo estan catalogades com a Bé d'Interès Cultural, i assenyala que la llei de patrimoni de Galícia "no estableix cap pèrdua de la propietat civil" per part dels titulars d'aquests béns pel fet d'estar catalogats.

Tot i que inicialment una jutge va impedir que la família s'emportés res de la casa, la família Franco va presentar un recurs que ara s'ha estimat i hauran de ser "indemnitzats" pels "danys i perjudicis" que els hagi pogut ocasionar aquesta situació. Els magistrats deixen oberta la possibilitat que l'Estat pugui reclamar en un altre plet la titularitat dels mobles que Patrimoni Nacional consideri que van ser assignats a Franco com a cap de l'Estat en el seu moment. La indemnització pels danys i perjudicis se sumaria a la que hauria de pagar l'Estat als hereus del dictador per haver conservat la casa tots aquests anys, una indemnització que podria pujar a 800.000 euros i que l'Estat ha recorregut al Suprem, després d'aixecar polèmica, ja que la casa es va mantenir ocupada de manera fraudulenta, segons la sentència.

El Pazo de Meirás va passar a ser de Patrimoni Nacional el 10 de desembre del 2020, després de la sentència del 2 de setembre que confirmava que la suposada compravenda que es va fer el 24 de maig del 1941, amb què el dictador va aconseguir inscriure el Pazo de Meirás al seu nom, va ser una "simulació" i, per tant, concloïa que la compravenda és nul·la.