James Ramsburg: “He vingut dels EUA per combatre la idea que el mallorquí és folklòric, rural i estrany”

PalmaFins al mes de desembre, el lingüista James Ramsburg recorrerà els instituts de Mallorca per passar un qüestionari als alumnes de Batxillerat. L’objectiu d’aquest jove de Minnesota és estudiar com canvia el lèxic del català en la parla dels joves d’entre 16 i 24 anys. Com a estudiant de doctorat, fa una estada al Departament de Filologia Catalana de la UIB.

De quina manera canvien les llengües?

— Totes les llengües canvien, llevat de les llengües mortes, com el llatí, que no canvia. Però si es parlen, experimenten canvis. Hi ha una falsa idea preconcebuda segons la qual la variant del català que es parla a Mallorca és arcaica i que no experimenta canvis. Les dades, però, sí que mostren aquests canvis, tant pel que fa a la fonètica [l’articulació dels sons], com pel que fa a la morfosintaxi [la manera de combinar les paraules en una oració]. En tots dos casos, els estudis mostren com el mallorquí cada vegada s’assembla més al català central.

Què ho causa, això?

— Per una banda, hi ha els canvis naturals que experimenten totes les llengües, i que tendeiexen cap a la uniformització. Per altra banda, hi ha l’escolarització, que fa que els joves entrin en contacte amb la varietat estàndard de la llengua. Un altre factor és la influència dels mitjans de comunicació, que també utilitzen la variant estàndard. En darrer terme hem de tenir en compte el contacte amb el castellà, cosa que afecta tots els parlants. Jo m’he proposat ara d’estudiar els canvis en lèxic, en el conjunt de les paraules.

Com és el mètode que utilitzau?

— És el mateix mètode que utilitzen tots els dialectòlegs, com ja feia mossèn Alcover. Per no condicionar la resposta, al qüestionari apareixen imatges, que els joves han d’identificar amb una paraula. Per exemple, surt la representació d’uns calçons curts. El mot que de manera tradicional s’associa a aquesta representació gràfica entre els parlants de català de Mallorca és ‘calçons curts’. Aproximadament la meitat dels enquestats trien aquest terme, però l’altra meitat es decanten per ‘pantalons curts’, ‘bermudes’ o ‘shorts’. Per tant, en les respostes s’observen interferències del castellà i de l’anglès. Les preguntes del qüestionari fan referència a àmbits diferents, com són la vestimenta, la natura i l’entorn, el menjar, objectes domèstics de la casa, accions... Observ que hi ha camps semàntics en què els joves conserven més els mots tradicionals que no en uns altres. Els joves de la Part Forana tenen més coneixement del lèxic tradicional que no els de Palma, però el parlar d’uns i altres ha experimentat canvis.

S’estranya el vostre entorn familiar i d’amics del vostre interès pel català de Mallorca?

— La veritat és que estan molt contents i interessats en la feina que faig. Jo diria que la gent d’aquí se sorprèn més que no la d’allà. Quan tenia deu anys vaig començar a estudiar castellà, perquè la meva germana ja ho havia fet. Quan en tenia 17, vaig descobrir que hi havia altres llengües a la Península que també m’interessaven, i vaig començar a estudiar el català per internet, a través de parla.cat. En estudiar el Grau de Lingüística Hispànica a la Universitat de Minnesota, vaig estar un curs a la Universitat Autònoma de Barcelona, i això va fer que parlàs encara més en català. A Chicago vaig conèixer Elga Cremades, qui ara és professora de Filologia Catalana a la UIB, i em va animar a continuar estudiant el català. Com a sociolingüista, m’interessen molt les varietats minoritzades i perifèriques de les llengües, i per això m’interessa el mallorquí.

Quins comentaris us fan els joves dels instituts quan us hi plantau davant?

— N’hi ha que queden molt sorpresos. M’han arribat a demanar si som un actor que em faig passar per un estranger que parla en mallorquí. Altres m’han dit que jo parl millor que ells, cosa que no és veritat. La meva estada a Mallorca té dues dimensions: per una banda, l’estudi, i per l’altra, combatre la percepció que el català no és important, i això és el que faig quan vaig als instituts. Vull combatre la folklorització del mallorquí, aquella idea que diu que el català de Mallorca és una llengua rural i estranya, perquè això no és així.

Com notau aquesta percepció?

— Aquesta és una creença molt estesa en relació amb llengües amb poc parlants. En el cas de la varietat mallorquina, aquesta idea encara està més arrelada, perquè té més pocs parlants que altres varietats del català. Això s’explica perquè hi ha segles de polítiques lingüístiques discriminatòries. S’ha associat el mallorquí amb el camp, i s’ha utilitzat per fer-ne broma. Quan entr en una botiga, sempre intent parlar en català, tot i que es nota que no som d’aquí. Pens que és un acte de solidaritat amb els parlants de la llengua catalana, és ajudar a fer saber que la llengua és important.