Hedwig Fijen: "Si Manifesta no funciona ens culparan a nosaltres, i si surt bé diran que és mèrit de l'alcalde"

BarcelonaLa directora fundadora de Manifesta, Hedwig Fijen (Haarlemmerliede en Spaarnwoude, Països Baixos, 1961), assumeix a Barcelona el repte de l'edició més ambiciosa d'aquesta singular biennal d'art nòmada, desplegada per l'àrea metropolitana de la capital catalana.

Què pot esperar el públic de la Manifesta 15 Barcelona Metropolitana?

— Fa uns cinc anys, l'aleshores alcalde de Palerm, Leoluca Orlando, va explicar a l'aleshores alcaldessa Ada Colau com havia sigut d'interessant treballar amb Manifesta per recuperar espai públic a Palerm. I Ada Colau va dir que tenia moltes ganes de convidar Manifesta perquè experimentés amb un ecosistema cultural descentralitzador. Colau es plantejava per què, mentre que tots els centres culturals són al centre, la majoria de la gent viu a l'àrea metropolitana. Així que va plantejar dues coses: ¿es pot intentar crear un sistema cultural que connecti els diferents espais culturals entre si i fer-los col·laborar? I el que vam fer fa tres anys va ser convidar uns deu col·lectius a Barcelona i demanar-los que esbrinessin quins són els temes clau pendents en termes geopolítics, ecosocials, de mobilitat, justícia social, diversitat, migracions, turisme... I hem desenvolupat tres clústers. Un és Equilibrant conflictes, a la Casa Gomis, que està afectada per l'ampliació de l'aeroport del Prat, per plantejar si necessitem continuar creixent o bé si cal decréixer.

La Casa Gomis és un reflex de com Manifesta no només treballa en museus sinó també en llocs patrimonials. Un altre dels clústers, el d'Imaginant futurs, té l'epicentre a les Tres Xemeneies del Besòs.

— Vam pensar que molts joves volen imaginar-se un futur esperançador, i vam plantejar alternatives per imaginar un futur possible no només en l'art i la cultura, sinó també en l'ecologia i l'activisme. Vaig demanar permís a Jordi Martí [tinent d'alcaldia de Cultura en el mandat de Colau] per poder fer servir les Tres Xemeneies, i al principi em va dir que no, però li vaig respondre que són com la Sagrada Família del segle XXI i que si el nivell del mar puja, desapareixeran. Així que es tracta d'imaginar el futur i, com es plantegen especialment els joves, tenir cura els uns dels altres i de la natura i el medi ambient.

El tercer clúster tracta la relació de Barcelona amb els seus límits naturals, com els rius Besòs i Llobregat i Collserola.

— L'arquitecte Josep Bohigas, que va ser mediador creatiu de Manifesta, va ser molt important per definir-lo. Cada cop que la ciutat ha volgut fer alguna cosa nova, com l'Exposició Universal o els Jocs Olímpics, s'ha expandit. Així que la idea d'aquesta Manifesta és com podem fer que la ciutat de Barcelona sigui més vivible, i quin és el paper de l'art i la cultura en això. El resultat és el clúster Cuidar i cuidar-nos, el centre del qual és al monestir de Sant Cugat. I com que Manifesta és nòmada, necessitem crear-nos uns fonaments filosòfics, històrics i a vegades educatius. Per això ens vam plantejar la relació de Barcelona amb el colonialisme i vam encarregar a Tania Safur Adam un projecte sobre les històries colonials i la descolonització a l'àrea metropolitana que s'ha concretat en treballs com uns Arxius negres a l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili. També vam pensar com abordem les històries oprimides i la cultura i els drets civils i polítics durant el franquisme, i això s'ha concretat, per exemple, amb una publicació sobre el llegat de projectes com l'Escola del Mar. El que volem és fer una crida a l'acció, a través d'intervencions artístiques i reforçant les institucions i el patrimoni.

En l'anterior edició de Manifesta, a Pristina (Kosovo), van deixar a la ciutat un centre per a la pràctica narrativa, ubicat en una antiga biblioteca. A Barcelona deixaran un llegat semblant?

— Decidir el futur de les Tres Xemeneies no correspon a Manifesta, sinó als polítics. Però hem donat un exemple del que es pot fer en aquest espai, de la mateixa manera que el MoMA té el PS1. Crec que les seus de Manifesta són llocs simbòlics del que està passant. Crec que molts periodistes escriuran sobre la història, que és molt complexa, de si hem de recuperar la Casa Gomis i la platja de les Tortugues, o si necessitem que el turisme creixi encara més. A qui pertany Barcelona? ¿Als seus habitants o als turistes? Estem plantejant totes aquestes preguntes, però no donem respostes immediates. Tant de bo que després de Manifesta quedi un estímul, una mena d'energia perquè aquestes institucions que col·laboren amb nosaltres li donin continuïtat.

A Pristina van treballar estretament amb l'alcalde per plantejar algunes propostes en l'àmbit urbanístic i d'equipaments. En canvi, Barcelona té una xarxa d'institucions artístiques molt consolidades. ¿La feina ha sigut molt diferent?

— No volem copiar el que fan les institucions, que fan una molt bona feina. El que fem nosaltres és completament diferent, treballem més en la intersecció dels estudis acadèmics, les intervencions artístiques, la recerca i la reclamació d'espai públic. També crec que potser les ciutats de l'àrea metropolitana estaven una mica descuidades i aïllades. Molts dels representants artístics de ciutats com Sabadell i Cornellà per primera vegada tenien un pressupost que podien fer servir localment i també per crear alguna cosa nova. Hem produït unes 50 obres, entre artistes internacionals i catalans, i hem creat un context completament diferent.

Una de les crítiques que ha rebut Manifesta 15 Barcelona Metropolitana és que és molt cara. El pressupost és de 8,9 milions d'euros, dels quals 1,5 corresponen a la tarifa de servei de la Manifesta.

— Dels 8 milions, 5 s'han reinvertit aquí. No crec en absolut que Manifesta sigui cara. L'impacte de Manifesta no només es pot expressar en diners. Pel que sabem de Pristina, la ciutat va recaptar en impostos quatre vegades el que havia invertit. Quina serà la rendibilitat de la inversió a Barcelona? Hem encarregat un estudi a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per esbrinar-ho. El 99% dels treballadors d'aquesta Manifesta són catalans, els neerlandesos som quatre. S'han invertit 3 milions en projectes artístics, reformes d'espais...

També s'ha dit que la dotació per als projectes artístics ha sigut baixa, entre 10.000 i 15.000 euros, muntatge inclòs.

— Tots han rebut la mateixa, i es poden quedar les obres. Per exemple, Clàudia Pagès va rebre 15.000 euros, 2.000 dels quals són honoraris, i es pot quedar el seu treball.

Quin paper creu que juga Manifesta en el panorama internacional de les biennals?

— Manifesta és diferent de qualsevol altra biennal perquè ens movem d'una ciutat a una altra, i quan ens movem, fem molta recerca en l'àmbit local i connectem gent internacional amb gent local. Busquem històries no explicades, històries que d'alguna manera la gent oblida o no recorda, i les posem damunt la taula. També mirem les coses des d'una altra perspectiva, perquè no estem sempre en un mateix lloc.

Com ha evolucionat Manifesta al llarg dels anys?

— Manifesta va sorgir com a resposta al context geopolític, per connectar el Bloc Occidental i el Bloc Oriental després de la caiguda del Mur de Berlín. Durant les tres o quatre primeres edicions, la nostra feina va consistir en fer treballar conjuntament les escenes de l'Europa Central i de l'Est. I després d'això, vam explorar diferents ciutats i diferents models curatorials. Manifesta va ser un dels primers esdeveniments amb comissariats col·lectius. També ens plantegem com crear alguna cosa que perduri més temps: a Pristina va ser el Centre de les Pràctiques Narratives, a Palerm es va recuperar espai públic de la Màfia i a Marsella vam crear espais educatius alternatius. Després de Barcelona anirem a Alemanya, a la regió del Ruhr, on tornarem a treballar amb els rius, i el 2028, amb sort, anirem a Ucraïna, on treballarem temes educatius. No ens centrem només en les arts visuals, sinó que ens agrada veure'ns com una incubadora de canvis. Com va fer Ada Colau, convides Manifesta a experimentar en el sector cultural. I si no funciona ens culparan a nosaltres, i si surt bé diran que és mèrit de l'alcalde. Això funciona així. El que és interessant de Manifesta és que no és només un experiment artístic, sinó geopolítica. Com Barcelona, moltes ciutats estan estudiant la descentralització. Com podem descentralitzar Amsterdam? El que passa al centre és horrible, s'ha convertit en un parc temàtic. Com podem crear una altra cosa que sigui molt més accessible per a la gent? El turisme ja no és una font d'alegria. Cada cop és més un problema, no només per a Barcelona, sinó també per a Venècia, Berlín, Londres, Amsterdam, Milà, Zúric... No podem resoldre el problema que els turistes consumeixin tots els recursos, però sí que donem models diferents. Fem visible el que era invisible.