L'herència de Can Vivot: la nota manuscrita que va impedir al primogènit apropiar-se d'un quadre d'un milió d'euros

PalmaEl jutjat de Primera Instància de Palma va obligar Pedro Montaner Alonso, hereu de Can Vivot, a compartir amb els seus cinc germans un quadre valorat en un milió d'euros del qual havia intentat apropiar-se en contra de la voluntat del seu pare. El 6 de setembre de 1999, el comte de Savellà, Pedro Montaner Sureda, havia escrit a mà una nota testamentària amb el següent contingut: "Lleg el quadre de sant Antoni Abat als meus sis fills per parts iguals". Perquè no quedassin dubtes sobre el bé al qual es referia, en va especificar a continuació l'autor: "És el quadre de Ribera", en referència al pintor espanyol del segle XVI Josep de Ribera.

Posteriorment, a les seves voluntats definitives –presentades davant notari el 25 de novembre de 2003–, el noble es reservava poder complementar-les "mitjançant notes o memòries testamentàries que estan escrites i signades de pròpia mà". Ho va preveure, però no hi va incloure la del Ribera.  

Autenticitat de la nota

El comte de Savellà va morir el desembre de 2005 i, el març de 2007, el seu primogènit, Pedro Montaner, va formular una proposta de quadern particioner en la qual, segons recull la sentència, "reconeix que forma part de les últimes voluntats del seu pare la nota manuscrita". A l'acte d'audiència prèvia, els sis hereus "van consensuar com un fet no controvertit l'autenticitat de la referida nota, com a manuscrita per Pedro Montaner Sureda". La jutgessa deixava clar que no hi havia dubte sobre la validesa del paper ni de complir la voluntat del testador. No obstant això, la llei marcava que el manuscrit hauria d'haver-s'hi "protocol·litzat" durant els cinc anys posteriors a la defunció del comte de Savellà. Això no ho va fer cap dels sis germans, inclòs l'hereu de Can Vivot. Passat aquest lustre, Pedro Montaner va canviar d'idea i ja només reconeixia com a vàlid el testament del seu pare i no la nota. Llavors va posar fins i tot en dubte l'autenticitat del manuscrit que, en un principi, sí que havia acceptat.

La magistrada considerava "inexplicable" que el notari s'hagués limitat a assenyalar que formarien part del testament les notes manuscrites, però que no hi hagués incorporat la del Ribera. El notari va declarar com a testimoni en el judici per l'herència que "amb seguretat absoluta la voluntat del testador era que, independentment que la nota es protocol·litzàs o no, es repartissin els béns a què es refereix la nota de la manera que diu". Així, segons la magistrada, reconeixia que s'incorporava al testament de 2003 per aquesta "peculiar via sense transcriure-la literalment".

Apartar-se de la "bona fe"

Els intents de Pedro Montaner fill per desdir-se i intentar apropiar-se de la pintura van ser en va quan la jutgessa li va recordar que a la seva proposta de repartiment de l'herència va dir que el seu pare deixava "a cadascun dels fills una sisena part del quadre de sant Antoni Abat atribuït a Ribera, pel seu valor mitjà d'un milió d'euros". Per tant, prossegueix la magistrada, "va mantenir, durant els cinc anys següents a la defunció del seu pare, tots els interessats en l'herència de don Pedro Montaner Sureda en la creença (posada de manifest, expressament, en un procediment judicial de divisió d'herència) que, en la seva condició d'hereu, donaria compliment als llegats continguts en la nota testamentària de data 6 de setembre de 1999 i no resulta de cap manera admissible que, apartant-se de les més elementals exigències de la bona fe, pretengui, transcorreguts aquests cinc anys, negar validesa a la nota". D'aquesta manera, i després de reprovar-li apartar-se de la "bona fe", la magistrada va sentenciar que la voluntat testamentària del comte de Savellà incloïa tant el testament com la nota de la discòrdia.

Va acceptar la sentència

Finalment, la jutgessa no va dictaminar sobre el lliurament del quadre perquè es tracta d'un bé "indivisible" i resolia la qüestió deixant clar que aquest repartiment no era "objecte" del procediment. L'hereu de Can Vivot no va recórrer contra la sentència, però, avui dia, els germans no n'han rebut la seva part. El quadre de Ribera no pot vendre's perquè forma part de l'expedient iniciat per Patrimoni del Consell de Mallorca per modificar la declaració de BIC de Can Vivot i vincular béns mobles del casal.

L'apropiació frustrada judicialment de la pintura de Ribera se suma a l'intent de Montaner de pagar les legítimes als seus germans amb béns mobles protegits per Patrimoni, segons va explicar ARA Balears en aquest reportatge.

Sant Antoni Abad

Josep de Ribera (Xàtiva 1591-Nàpols 1652) va pintar el quadre de Sant Antoni Abat el 1644. Amb unes dimensions de 206 x 156 centímetres, flanqueja segons els inventaris l'anomenada sala dels reis, al costat d'un Sant Joan Baptista d'autor anònim. El quadre de Ribera va formar part d'una exposició –i va ser restaurat per a l'ocasió– en el Museo del Prado el 1992. L'historiador de l'art expert en el periode barroc Alfonso E. Pérez Sánchez, en la fitxa publicada en el catàleg, reconeixia que es tractava d'una obra "de singular qualitat i d'evident originalitat". De fet, afirmava que es tracta de "la més important representació coneguda del sant anacoreta en tota la producció de l'artista" i que constitueix "un superb exemple del millor de la seva producció".

En una anàlisi de la seva qualitat artística, assevera: "El gust de Ribera per les composicions en aspa, amb diagonals fortament acusades, que en contraposar-se presten una sòlida monumentalitat al conjunt, es mostra aquí amb evidència". Destaca igualment "el fons de celatges blavosos amb llums daurades i la pinzellada sucosa i vibrant en el Sant i la seva barba, així com en el foc infernal que es percep a la dreta". I conclou que "la força expressiva de la figura clamant de l'ancià resulta d'una intensitat de primer ordre".