Heroïnes insubmises per anar a dormir

BarcelonaLa princesa enjogassada (Destino, 1990) de Babette Cole sap molt bé què es fa, i aconsegueix amb enginy mantenir la seva independència: no té cap desig de casar-se. La porqueta Olivia té una energia il·limitada i molta imaginació, i no acostuma a fer el que se n’espera. A Olivia i les princeses (Andana, 2013) mira al voltant seu i veu el que tothom veu en aquests temps de tornada del sexisme més tronat: totes les nenes volen ser princeses. L’Olivia pensa, reflexiona i troba grans alternatives per no vestir-se de rosa. Pippi Calcesllargues té nou anys, és òrfena de mare, el seu pare és pirata, no va a l’escola, viu sola amb un cavall i un mico i té una força descomunal. Va ser creada per la sueca Astrid Lindgren el 1941, però el llibre no es va poder publicar fins al 1945 i a Espanya no va arribar fins als anys 60 perquè l’heroïna era massa irreverent. A la Pippi ni tan sols li passa pel cap que per ser nena no pot fer certes coses: és completament autònoma, fa el que vol, pensa per si mateixa i s’enfronta contínuament a l’autoritat. La protagonista de Matilda (Estrella Polar, 2013), de Roald Dahl, és un altre personatge extraordinari, intel·ligent i curiós que s’atreveix a qüestionar la superioritat del món adult i mira amb molta ironia els pares i professors.

A la literatura infantil i juvenil sempre hi ha hagut personatges femenins transgressors. Són força excepcionals però si es busquen es poden trobar. Tanmateix, els últims quatre o cinc anys hi ha hagut un esclat de llibres que reivindiquen el paper de les dones en la història. Alba Editorial va començar a publicar la col·lecció Petita & Gran l’octubre del 2014. La primera heroïna sobre la qual va escriure María Isabel Sánchez Vegara va ser la modista Coco Chanel. “A l’orfenat, les monges la veien molt estranya. Era diferent, i això no els agradava”, explica el conte. L’abril del 2015 va ser el torn de Frida Kahlo. L’artista mexicana “va decidir que havia de lluitar”, perquè “hi havia alguna cosa en ella que la feia singular”. Després van venir l’actriu Audrey Hepburn, l’aviadora Amelia Earhart, la cantant Ella Fitzgerald i la poeta Gloria Fuertes. Aviat sortiran Jane Austen, Simone de Beauvoir i Josephine Baker, entre d’altres.

La col·lecció va ser creada per donar visibilitat a grans dones de la història d’àmbits molt diferents. Són petites biografies tractades com si fossin un conte i explicades de manera senzilla, amb rimes. “Les protagonistes de la col·lecció són lluitadores, treballadores i valentes, i s’enfronten a un món molt difícil”, explica l’editora d’Alba, Idoia Moll. Alba Editorial ha venut els drets de la col·lecció a una tretzena de països: els Estats Units, el Regne Unit, Itàlia, Suècia, Turquia, la Xina, Israel, Corea del Sud, el Japó... Però no tots els personatges femenins han estat acceptats. A Israel no van admetre Coco Chanel per la seva relació amb els nazis. “Crec que hauríem d’intentar no mirar els personatges amb els ulls d’avui, no té sentit”, afirma Moll. En el cas de Gloria Fuertes no s’amaga però tampoc s’explicita clarament el seu lesbianisme: “Poc després va conèixer la Phyllis i van ser la mar de felices. Els encantava sopar llenties molt més que no pas llonganisses”, diu el conte. “Diem les coses tal com són, amb naturalitat i amb un to infantil. No fem ni al·legats ni pamflets”, afegeix.

Masclisme en el món real

Contes de bona nit per a nenes rebels (Estrella Polar / Destino Infantil, 2017), d’Elena Favilli i Francesca Cavallo, s’ha convertit en un fenomen: se’n van vendre mig milió d’exemplars en sis mesos i els drets s’han venut a 26 idiomes. Favilli i Cavallo van deixar Itàlia per Silicon Valley, on van crear Timbuktu Labs, una empresa de mitjans de comunicació infantils per a iPad, i van desenvolupar aplicacions educatives. Van començar ideant històries que enviaven per mitjà d’un butlletí digital als subscriptors i van buscar, sense èxit, inversors. Favilli, en un article publicat al Guardian, explicava el masclisme que s’havia trobat a Califòrnia: “Em van dir moltes vegades que la meva idea era bonica però no prou ambiciosa, que la meva actitud era massa dèbil i que dues noies -referint-se a mi i a la meva sòcia- mai podrien aconseguir diners a Silicon Valley”.

Favilli i Cavallo no es van donar per vençudes i van engegar una campanya de crowdfunding per fer el llibre: volien aconseguir 40.000 dòlars i en van aplegar 1,28 milions gràcies a les aportacions de 30.000 patrocinadors de 75 països. Les autores defensen que el seu llibre no és només per a nenes -sobretot l’haurien de llegir els nens-, i narren la vida d’un centenar de dones amb il·lustracions de seixanta artistes d’arreu del món: científiques, astronautes, aixecadores de pesos...

Si és amor no fa mal

A les llibreries també han aparegut Las chicas son guerreras. 26 rebeldes que cambiaron el mundo (Montena/Penguin Random House) amb textos d’Irene Civico i Sergio Parra i il·lustracions de Núria Aparicio. La mateixa editorial ha publicat Feminismo ilustrado de María Murnau i Helen Stillo, amb històries sobre el patriarcat i la lluita feminista, i Si es amor, no duele, de Pamela Palenciano i Iván Larreynaga, que reflexiona sobre el masclisme i la violència de gènere. En la seva col·lecció Com i Per Què, Joventut ha publicat Les idees de l’Ada, dedicat a la matemàtica i física Ada Lovelace, la filla del poeta Lord Byron i de la matemàtica Anne Milbanke.

“Tenim més visibilitat però no estem en condicions d’igualtat perquè les històries de dones es fan en volums a part. S’hauria de poder tractar amb més normalitat”, assegura Paula Jarrin, responsable de la llibreria Al·lots. Jarrin explica que qui acaba comprant aquests llibres acostumen a ser mares, àvies i tietes, i que les destinatàries són sobretot nenes. La llibretera aposta per personatges transgressors que facin replantejar les qüestions de gènere des de la ficció, com la porqueta Olivia, la protagonista de l’Evolució de Calpurnia Tate (La Galera) i l’heroïna de L’arbre de les mentides (Bambú). Tanmateix, Jarrin reconeix que hi ha molt camí per recórrer. Quan a la seva llibreria comencem a repassar antologies de contes, les dones són clarament minoria.

On són els herois feministes?

Si les heroïnes transgressores costen de trobar, encara són més excepcionals els personatges masculins feministes. L’escriptora Babette Cole va crear un Ventafocs masculí que assumeix les feines de la llar i finalment és rescatat per una princesa. Però la irreverència de Cole no és habitual. Tanmateix, en molts dels llibres que es publiquen actualment les relacions ja són molt més igualitàries. A La sopa de l’avi (Babulinka Books),de Mario Satz, s’explica la història d’una nena que pateix anorèxia i és salvada in extremis pel seu avi jubilat. “Des de llocs vitals diferents s’estableix una relació en igualtat de condicions”, destaca la llibretera Paula Jarrin. Els protagonistes de L’àvia gàngster (Montena), de David Walliams, són també una àvia amb un secret i una vida oculta molt emocionant i el seu net.

A Cors de gofra (Nórdica), de Maria Parr, els protagonistes són un nen, el Trille, i la seva amiga Lena, que recorda bastant la Pippi Calcesllargues. El Trille és un nen pacífic i sensible que mira amb admiració la seva amiga. Ernest i Celestina. Músics del carrer (Kalandraka), de Gabrielle Vincent, explica la història d’una ratolineta amb molta iniciativa i un os bondadós. Als temibles protagonistes d’ Els tres bandits (Kalandraka),de Tomi Ungerer, no els queda més remei que posar-se sota les ordres d’una nena òrfena. Però queda molt camí per recórrer. A les estadístiques de préstecs de les biblioteques, sobretot entre públic preadolescent, continuen triomfant els diaris de nenes que es desviuen per agradar els nens com Manual de supervivència a l’institut,de Rachel Renée Russell.