Què hi feien els romans a la cova de l'Home Mort del Pallars Sobirà?

BarcelonaEl Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM), format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha trobat diferents ceràmiques romanes, algunes d’origen nord-africà, a la cova de l’Home Mort (Soriguera). Les peces són dels segles I aC i V dC, i confirmen que el Pallars Sobirà va acollir ocupacions humanes durant l’Imperi Romà. "Aquesta troballa consolida les dades dels últims anys, que indiquen que les valls del Pallars Sobirà no van quedar al marge de les dinàmiques històriques en època romana, com s’havia apuntat en diverses ocasions", destaca Ermengol Gassiot, director del GAAM del departament de prehistòria de la UAB.

Les peces de ceràmica són de certa qualitat i algunes són utensilis de cuina. "El que també ens ha sorprès és trobar copes de vidre, que eren tot un luxe", detalla Gassiot. Un altre element sorprenent és la cronologia, ja que n'hi ha del segle I aC i de finals del segle V dC, una època convulsa en què l'Imperi Romà es va anar desintegrant i els visigots començaven a arribar a la península Ibèrica. "No descartem res, podria ser un lloc que s'hagués destinat a magatzem o a habitatge, o podria tractar-se d'un aixovar i, per tant, que en època romana la cova s'hagués utilitzat com a lloc funerari", destaca Gassiot.

El GAAM fa més de vint anys que fa recerca en zones d'alta muntanya, fins i tot per sobre dels 2.000 metres, i ha documentat altres jaciments prehistòrics amb elements de l'època romana. "Fins ara només n'hem trobat a les coves, però s'ha fet molt poca recerca a l'aire lliure. Estic convençut que aquí també hi va haver poblats i que el Pirineu va entrar en la dinàmica històrica de l'Imperi Romà". "Era una zona sobretot ramadera i produïen llana, però també fusta", assegura Gassiot. De fet, la presència dels romans va tenir un gran impacte perquè van desaparèixer molts boscos d'avets, la fusta dels quals era molt valorada.

Restes humanes

La cova de l’Home Mort, amb dues galeries, està a 1.180 metres d’altitud. Els arqueòlegs també hi han trobat diverses restes humanes i objectes de l’edat del bronze, d’una antiguitat d’entre 3.500 i 3.600 anys. Entre els objectes, destaca una punta de fletxa de bronze. "Es tracta d’un objecte molt valuós per al patrimoni arqueològic pirinenc, donada l’escassedat de peces similars que s’hi han trobat fins ara", explica Gassiot. D'altra banda, s'han localitzat restes arqueològiques que, per les seves característiques, sembla que provenen del final del neolític o del calcolític, de fa entre 5.000 i 4.500 anys. "A l’espera del desenvolupament de les investigacions, aquest fet confirma que la cova de l’Home Mort té una seqüència arqueològica que cobreix diversos milers d’anys. Això la converteix en un jaciment de referència per a l’estudi de la presència humana a les àrees de muntanya dels Pirineus durant els darrers cinc mil·lennis", afirma Gassiot.

Pel que fa a les restes humanes, són sobretot d'infants i ancians, i tenen entre 3.500 i 3.600 anys d'antiguitat. Tot fa pensar que la cova es va fer servir com a sepulcre durant 125 anys. Les restes humanes de l’edat de bronze documentades i datades a la cova de l’Home Mort se situen entre les més antigues recuperades als Pirineus occidentals de Catalunya, i tenen la mateixa cronologia que les de la cova sepulcral de Montanissell, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), conegudes com la Senyora de les Muntanyes).