Però... hi va haver mai un Tòfol Colom?
Ni era fill del Príncep de Viana, ni va fer servir mapes mallorquins, ni li va posar ‘Margarida’ a una illa, ni les seves paraules són necessàriament eivissenques
PalmaEra Cristòfol Colom de Felanitx? Era noble i fill del príncep Carles de Viana? Va posar a una illa americana el nom de Margarida per la seva suposada mare? Feia servir paraules eivissenques? Van influir els cartògrafs mallorquins en el descobriment? La polèmica sobre el suposat origen illenc de l’Almirall ha reviscolat arran del documental de TVE Colón ADN. Su verdadero origen, on José Antonio Lorente –Universitat de Granada– ha revelat els resultats de la investigació sobre l’ADN del navegant. Intentam donar resposta a aquestes qüestions, seguint els estudis dels historiadors Gabriel Ensenyat, Vera-Cruz Miranda i, sobretot, Onofre Vaquer, que ha analitzat a fons les hipòtesis entorn de Colom.
La teoria mallorquina sosté que Colom era fill de Carles d’Aragó, príncep de Viana, germà gran de Ferran el Catòlic, i de Margarida Colom, de l’Alqueria Vermella, a Felanitx. Carles hauria estat reclòs al castell de Santueri i el futur almirall hauria nascut el 1460. No podia revelar el seu origen perquè era fill de l’hereu de la corona, però aquest parentiu li hauria fet possible accedir als Reis Catòlics, els seus oncles. Després hauria batejat dues illes del Nou Món com Sant Salvador, pel santuari felanitxer, i Margarida, per la seva mare.
Cap d’aquests arguments no se sosté. Certament, Carles de Viana va ser a Mallorca de l’agost del 1459 al març del 1460. Però enlloc consta que s’hagués allotjat en cap moment a Santueri, tot i que les seves despeses –abundants– varen quedar registrades. Margarita, “prenyada” –citada en una carta del príncep l’octubre del 1459–, no era de Felanitx, sinó de Palerm. El governador a qui escriu no és el de Mallorca, sinó el de Sicília. A més, quan va morir el ‘Descobridor’ el 1506 devia rondar els seixanta anys, no els 46 que devia tenir el suposat Colom de Felanitx.
No tenia sentit que un fill de príncep hagués amagat el seu origen, quan, en una societat marcada a foc pel naixement, aquesta era una circumstància que garantia de per vida una bona posició social. El príncep de Viana va ser pare de tres bastards: Ana, Felip i Joan, que tothom reconeixia i que arribaren a ser, respectivament, comtessa, comte i bisbe. Tampoc aquest suposat parentiu no explica que tingués accés als Reis Catòlics: ja abans havia passat amb el rei de Portugal, sense cap lligam familiar. A més, els monarques el varen obligar a una llarga espera, així que no tenia les portes tan obertes.
Topònims de Felanitx?
Pel que fa als suposats topònims felanitxers, Colom no va batejar l’illa Margarita, a l’actual Veneçuela, amb aquest nom –el de la seva hipotètica mare–, sinó com a Assumpció, la festivitat del 15 d’agost del 1498. Varen ser uns altres navegants els qui, l’any següent, la varen redescobrir i li canviaren el nom. De sants salvadors, Vaquer en registra 45 només a Catalunya, sense comptar Sant Salvador d’Artà. Dos topònims –un d’ells errat– no són molta cosa. De fet, la teoria gallega n’aporta gairebé mig centenar. La Terra Rubra d’origen dels Colom que es pretén identificar amb l’Alqueria Vermella de Felanitx també és present a Catalunya, a Sardenya i, per descomptat, a Gènova, la pàtria oficial de Colom, fins que es demostri el contrari.
Per acabar-ho d’adobar, l’estudi d’ADN de Lorente constata que Cristòfol Colom, fos o no mallorquí, no era fill del príncep de Viana. Les seves restes a la catedral de Sevilla s’han comparat amb les de Tello de Castella, un familiar pròxim del príncep, i aquesta comparació ha donat resultats negatius.
Ara bé, les fantasies mallorquines no s’acaben aquí. Al dirigent de la Germania Joanot Colom se li ha atribuït ser fill del ‘Descobridor’, encara que s’ha constatat que aquest no era el seu pare. S’ha suggerit que hauria nascut a Gènova, sí, però no a la d’Itàlia, sinó al barri d’aquest nom a Palma, que aleshores no existia. El futur ‘Descobridor’ hauria navegat amb un oncle seu, un corsari conegut com Colombo el Vell, que seria mallorquí, tot i que, de fet, era de Normandia.
Encara queda un altre argument sucós referent a la suposada escola cartogràfica mallorquina del segle XIV, que hauria posat les bases per fer possible el descobriment de 1492 gràcies als seus mapes magnífics. Per desgràcia, com estableix Vaquer, aquells cartògrafs “eren més aviat pintors miniaturistes que copiaven els contorns dels mapes amb plantilles”. Molt bons artistes, sí, però que “no eren mariners, no anaven en naus, pintaven al seu estudi”.
Quins mapes va fer servir Colom, no ho sabem, però que fossin els cartògrafs mallorquins que li donassin les pistes sembla dubtós. Així i tot, una altra teoria suggereix que el ‘Descobridor’ seria descendent del cèlebre cartògraf jueu mallorquí Jafudà Cresques, i que hauria trobat la clau per arribar al nou món gràcies als templers, que suposadament viatjaven a Amèrica ja al segle XIII.
La teoria eivissenca, de la qual el periodista i pilot de vaixell Nito Verdera va ser el principal defensor, fa servir com a argument a favor un conjunt de 31 expressions en català que apareixen als escrits de l’Almirall i del seu germà Diego, com ‘ampolleta’, ‘basa’, ‘cans’, ‘gàbia’, ‘sorgir’ i ‘tant avant’, i una només emprada a les Pitiüses: ‘billa’. Verdera suposa que ‘barloventar’ –navegar contra el vent– vindria del català ‘por lo vent’ o del francès ‘par lo vent’. Però Vaquer afirma que aquesta expressió és italiana i que la feia servir el navegant Amerigo Vespucci. Tanmateix, el pretès origen eivissenc de Colom ha quedat immortalitzat en el monument al Descobriment a Sant Antoni de Portmany, conegut com ‘s’Ou’.
Fer servir paraules característiques d’Eivissa significa necessàriament que l’autor és eivissenc? Si qualque historiador del futur examina els nostres textos d’avui dia, es trobarà paraules com ‘coach’, ‘influencer’ o ‘party’, a partir de les quals podria deduir erròniament el nostre origen britànic. Si qui escriu és un menorquí, llegirà ‘boinder’, ‘ox’ o ‘fingles’, anglicismes que a Menorca encara es fan servir. El domini de la Corona d’Aragó al Mediterrani al segle XIV va ser la causa que el català fos una llengua prou estesa: paraules en el nostre idioma eren presents a la llengua franca –internacional– que es feia servir com a eina de comunicació al vell Mare Nostrum.
La teoria oficial
Per què la teoria oficial assigna a Colom Gènova com a lloc de naixement? Perquè així se’l considerava al segle XVI, època immediatament posterior al descobriment. Colom mateix es declara “nacido en Génoba”. El que digui l’Almirall de si mateix no és gaire de fiar, però vint autors espanyols d’aquesta època i 62 d’italians coincideixen a atribuir-li aquest origen. També ho fa el seu fill Hernando en el seu testament.
De tota manera, que Colom fos genovès d’origen illenc, o illenc d’origen genovès, o qualque cosa semblant, tampoc no és una hipòtesi del tot descartable. Els contactes entre Mallorca i Gènova, no sempre amigables, varen ser constants al llarg de segles. Entre el XV i el XVI, un bon grapat de genovesos havia fixat la seva residència a l’illa. Vaquer va localitzar a l’arxiu de la ciutat italiana un tal Cristoforo Columnis, fill de Leonardo, qui havia viscut a Mallorca. Donava com per encunyar una altra teoria mallorquina, però ell mateix reconeix que “no se sostenia”.
Gènova també és un referent per a una hipotètica connexió entre Colom i Ramon Llull, perquè en aquesta ciutat italiana es trobaven totes les obres del Doctor Il·luminat. Aquest detall pot ser significatiu, perquè el filòsof i savi mallorquí ja havia deduït l’existència del Nou Món el 1289. En el llibre Quaestiones per artem demostrativam seu inventivam solubiles, exposa que l’oceà Atlàntic és com un arc, sostingut sobre dos puntals, el primer dels quals correspondria a les costes europees i africanes, i el segon, a “un altre continent que no coneixem”. Per si això fos poca cosa, l’investigador José María Tejerina recull una llegenda segons la qual Llull hauria profetitzat el llinatge del futur ‘Descobridor’, quan tornava a Mallorca ferit de mort des de Bugia, a bord de la nau del genovès Esteve Colom. L’almirall havia llegit Llull? No se sap.
Si se suposa que efectivament Colom fos mallorquí o eivissenc, s’hauria de demanar si això és motiu d’orgull, quan el descobriment va ser la primera passa del sotmetiment de la població autòctona, l’extermini de molts habitants del nou continent i el saqueig de les seves riqueses.
No tot està perdut en la batalla per reivindicar el suposat origen illenc del descobridor. La investigació de José Antonio Lorente apunta que podria ser un jueu de “l’arc mediterrani espanyol”, presumiblement català, valencià o de les Balears. Òbviament convers, ja que a la Corona d’Aragó havien estat obligats a fer-se cristians.
A Mallorca, el llinatge Colom figura entre els que els jueus varen adoptar en convertir-se, manllevats dels seus veïns cristians, padrins de bateig. Segons el filòleg Gabriel Bibiloni, aquest cognom es troba documentat a Mallorca des del segle XIII, i a Menorca, des del XIV. És a dir: tot d’una després de les conquestes catalanes. Nito Verdera ja havia apuntat l’origen jueu del Colom eivissenc. No consta tesi d’un Colom menorquí, però tot podria ser. De Formentera, impossible, perquè va estar despoblada del segle XV al XVIII.
El suposat origen jueu de Colom va ser proposat pel rabí Meyer Kayserling fa més d’un segle. Després s’hi varen sumar Simon Wiesenthal –el caçador de nazis– i el diplomàtic Salvador de Madariaga, que molt informat no devia estar, perquè, com observa Onofre Vaquer, pensava que els jueus mallorquins del segle XV parlaven en castellà. Hi ha suposades al·lusions als textos de l’almirall, si bé a dues de les seves cartes qualifica els conversos d’”enemics” dels Reis Catòlics, cosa que, si volia dissimular el seu judaisme, resulta versemblant.
De fet, a Colom no li va servir per accedir als monarques el suposat parentiu, que era inexistent, sinó, justament, els conversos de la cort, entre els quals hi havia l’escrivà Luis de Santángel, que havia viscut a Mallorca entre el 1465 i el 1471, o el tresorer Gabriel Sánchez. El mateix Ferran el Catòlic era també d’ascendència jueva.